03
de juny
del
2016
Actualitzat
a les
12:16h
Amb un posat elegant, auster, amarat d'ofici, Air ha mostrat aquest dijous totes les virtuts que els han convertit en una referència del pop francès recent. Lluny d'etiquetes reduccionistes, el duet format per Nicolas Godin i Jean-Benoît Dunckel ha ofert un tast del seu repertori davant d'un públic que s'ha deixat seduir per melodies sintetitzades, atmosferes vibrants i les veus filtrades de discos com Moon safari (1998) o la cèlebre banda sonora de Les verges suïcides (1999), de Sofia Coppola.
El concert ha començat amb la cadència magnètica de Venus, de l'àlbum Talkie Walkie (2004), que ha servit de preludi a un continu de cançons que embolcallen des de la nitidesa d'una execució sòbria, sense concessions a cap altra cosa que aquell ambient que et transporta a un altre lloc. Imponents, Godin i Dunckel han anat desgranant alguns dels seus èxits més aplaudits, com Cherry blossom girl i Playground. La proposta, malgrat el risc, no ha titubejat i ha fet entrar dins aquest paisatge sonor el públic present a l'escenari H&M, com si l'actuació fos una invitació a una altra dimensió.
Coneguts sobretot gràcies a l'impacte que van provocar els seus primers treballs, Air arriben a Barcelona després de la recent reedició de l'àlbum de Les verges suïcides, un dels cims creatius i de popularitat del duet. El seu darrer treball d'estudi és Music For Museum (2014), una obra inspirada en les obres del Palau de Belles Arts de Lille. Anteriorment, havien publicat Le voyage dans la lune (2012), una sorprenent partitura concebuda com a banda sonora del clàssic de Méliès.
Suede, Tame Impala i Explosions in the Sky
Sense deixar l'ambient i la singularitat del moment, abans de l'actuació dels francesos el Primavera Sound ha viscut el segon concert de Suede, ara en un format íntim i reforçat per l'acompanyament audiovisual. Pura atmosfera d'un glam convertit en elegància sonora per a paladars fins. La tarda també ha servit per gaudir de la contundència inquietant de Mueran Humanos, l'alt-country del reputat Cass McCombs i l'explosió de ritme i veu de James Hunter Six.
Posteriorment, l'escenari Heineken ha gaudit dels trio londinenc Daughter, que han presentat les cançons de Not to disappear, i d'Explosions in the Sky, una demostració de bagatge i d'elasticitat post-rock. Després del grup d'Austin, el torn ha estat per Tame Impala, un dels noms més aplaudits de la nova psicodèlia. Entre explosions de confeti, ràfegues de melodies narcòtiques i esclats de pop, el grup s'ha sobreposat a una aturada elèctrica per delectar un públic que s'ha mostrat totalment còmplice.
El concert ha començat amb la cadència magnètica de Venus, de l'àlbum Talkie Walkie (2004), que ha servit de preludi a un continu de cançons que embolcallen des de la nitidesa d'una execució sòbria, sense concessions a cap altra cosa que aquell ambient que et transporta a un altre lloc. Imponents, Godin i Dunckel han anat desgranant alguns dels seus èxits més aplaudits, com Cherry blossom girl i Playground. La proposta, malgrat el risc, no ha titubejat i ha fet entrar dins aquest paisatge sonor el públic present a l'escenari H&M, com si l'actuació fos una invitació a una altra dimensió.
Coneguts sobretot gràcies a l'impacte que van provocar els seus primers treballs, Air arriben a Barcelona després de la recent reedició de l'àlbum de Les verges suïcides, un dels cims creatius i de popularitat del duet. El seu darrer treball d'estudi és Music For Museum (2014), una obra inspirada en les obres del Palau de Belles Arts de Lille. Anteriorment, havien publicat Le voyage dans la lune (2012), una sorprenent partitura concebuda com a banda sonora del clàssic de Méliès.
El duet format per Godin i Dunckel, imponents a l'escenari Foto: José M. Gutiérrez
Suede, Tame Impala i Explosions in the Sky
Sense deixar l'ambient i la singularitat del moment, abans de l'actuació dels francesos el Primavera Sound ha viscut el segon concert de Suede, ara en un format íntim i reforçat per l'acompanyament audiovisual. Pura atmosfera d'un glam convertit en elegància sonora per a paladars fins. La tarda també ha servit per gaudir de la contundència inquietant de Mueran Humanos, l'alt-country del reputat Cass McCombs i l'explosió de ritme i veu de James Hunter Six.
Posteriorment, l'escenari Heineken ha gaudit dels trio londinenc Daughter, que han presentat les cançons de Not to disappear, i d'Explosions in the Sky, una demostració de bagatge i d'elasticitat post-rock. Després del grup d'Austin, el torn ha estat per Tame Impala, un dels noms més aplaudits de la nova psicodèlia. Entre explosions de confeti, ràfegues de melodies narcòtiques i esclats de pop, el grup s'ha sobreposat a una aturada elèctrica per delectar un públic que s'ha mostrat totalment còmplice.
El públic, totalment entregat davant l'escenari H&M. Foto: José M. Gutiérrez