05
de juny
del
2016
Actualitzat
el
09
de juny
a les
7:53h
Maria Campuzano i Carlos Macías són ara mateix els portaveus del lobby de les persones que viuen en situació de vulnerabilitat habitacional, és a dir, que no poden pagar les factures de la llum, el gas o l'aigua i estan en risc de patir un desnonament. Des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) i la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), respectivament, s'han convertit en uns actors més de la situació social del país. Fan pressió perquè la política posi el focus en els més necessitats reclamant que faci el que ells porten temps fent des del carrer: plantar cara a la banca.
- Quin ha estat el camí que s'ha seguit fins arribar a la suspensió de la Llei d'emergència social?
- Carlos Macías (CM): Una vegada s'aprova la llei, hi ha tres mesos per posar un recurs i com que hi havia eleccions autonòmiques i generals, el PP va jugar la carta de convocar la comissió bilateral Generalitat Estat per guanyar sis mesos més. Preveient el recurs, ja havíem iniciat una campanya en defensa de la Llei 24/2015 però, finalment, el 29 arriba. Aleshores, interpel·lem a tots el actors polítics, anem a Madrid i tothom, menys el PP, signa el compromís de retirar el recurs en cas de guanyar les eleccions.
- Quins són els efectes del recurs i la suspensió?
- CM: En part, gràcies a la pressió i l'aïllament al PP, queda viu tot allò relacionat amb la pobresa energètica i, d'habitatge, l'obligació de l'administració de reallotjar. En canvi, tot allò que retalla privilegis a la banca s'ho carreguen. Aquí tenim claríssim que disfressen d'inconstitucionalitat a qui estan servint... Nosaltres diem: és l'única llei de l'estat que està fent que es compleixi l'article 47 de la Constitució, de dret a l'habitatge.
- Des del govern espanyol diuen que la llei va contra la igualtat dels espanyols...
- CM: El dia que la Soraya Sáez de Santamaría surt demanant la suspensió per la igualtat de tots els espanyol es va oblidar dir per la igualtat en la generació de pobresa. Si volgués igualtat el que hauria de fer es desplegar la llei a la resta de l'Estat.
- En resposta, la Generalitat va organitzar una cimera amb diversos agents socials i polítics. Què en va sortir d'aquella trobada?
- CM: De la cimera, el compromís que en surt és crear un grup de treball i fer una nova eina legislativa. Tot i això, el món municipal rep amb ganes (o necessitat) la proposta de generar un espai de treball per coordinar accions, per exemple, sancionar els pisos buits d'acord amb la llei catalana del dreta a l'habitatge. No funciona si ho fa només un ajuntament, sí si es fa de manera coordinada.
- I la nova llei avança?
- CM: Hem estat treballant amb Governació, el Consell de l'Advocacia de Catalunya, la Federació de Municipis (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Hi ha propostes però estan lluny de ser fàcils i ràpides d'aplicar per aturar els desnonaments i que realment mantinguin l'esperit de la Llei 24/2015. Aquesta llei va sortir d'una iniciativa legislativa popular (ILP) amb suport popular i d'una unanimitat al Parlament de Catalunya.
- L'"esperit" de la Llei 24/2015?
- Maria Campuzano (MC): El que es buscava amb aquesta llei era donar obligacions a qui està fent negoci amb un bé d'interès general, com pot ser un habitatge o els subministraments bàsics i la nova llei ha d'anar en aquesta línia. El que no pot ser és sobrecarregar l'administració amb el deute de qui no pot pagar. L'esperit era que les entitats financeres i les companyies subministradores assumissin responsabilitats.
- En què més esteu treballant?
- CM: Darrerament vam convocar els 12 municipis més poblats de Catalunya i l'ACM i la FMC. Van explicar l'estat de la situació als seus municipis i tots van coincidir en el fet que a partir de l'anunci de recurs del PP, la banca que estava negociant convenis per les cessions dels habitatges va trencar relacions. Aleshores tornen a haver-hi ciutadans que se'n van a l'ajuntament a dir "tinc desnonament del banc". Ve un pic de desnonaments perquè les 16.000 famílies que són desnonades cada any a Catalunya no tenen una eina garantista.
- El mateix dia de la cimera a amb la Generalitat els municipis van demanar a la banca que no s'aprofitessin de la suspensió. Ni cas?
- CM: El món municipal ha de fer una reflexió. Tenien una eina per demanar la cessió obligatòria d'habitatges però es van seure a fer un convenis per fer cessions voluntàries perquè entenien que era més fàcil però la banca el que ha fet és jugar amb els ajuntaments. Ha guanyat temps sabent que estaven pressionant al govern central per posar el recurs i quan va arribar, adéu.
- MC: El que també es va constatar en la reunió amb els ajuntaments és que si bé la part de pobresa energètica segueix vigent, hi ha un incompliment massiu de les empreses subministradores. Els talls es produeixen sense aplicar el principi de precaució, no ens estan informant abans de fer els talls ni preguntant si la persona afectada es troba en situació de vulnerabilitat.
- Què cal fer?
- MC: Vam acordar que els ajuntaments informin a la Generalitat de tots aquests incompliments. Si el govern català sap que l'incompliment existeix perquè els ajuntaments diàriament l'estan informant, pot obrir una inspecció d'ofici a aquestes companyies per veure si estan complint o no la llei. L'altre tema és el deute de les persones que no poden pagar les factures. Segons la Llei 24/2015, s'han de signar convenis amb les empreses perquè siguin elles les que posin les ajudes o facin els descomptes.
- Quines mesures queden per seguir evitant desnonaments?
- CM: Tot i que l'impost als pisos buits també està suspès, hi ha la Llei catalana 18/2007 del dret a l'habitatge que estableix que la Generalitat pot posar multes de fins a 900.000 euros. Si s'apliquen les sancions al final la banca dirà "teniu, mengeu-vos els pisos". També hi ha la Llei 1/2015, que permet al Govern expropiar pisos en usdefruit de 10 anys i posar-los en lloguer social.
- D'acord, fins ara hem parlat de lleis, però el marge polític segurament és més gran...
- CM: Sí. La Generalitat ha de seure amb la banca i pactar continuar aplicant la Llei 24/2015. Dir: "No desnoneu a les famílies i cobreu un lloguer social, heu d'assumir la vostra responsabilitat vers la societat". Després d'una interpel·lació així, si no hi ha aquesta voluntat, s'hauria de dir públicament i el govern català hauria de deixar de treballar amb aquestes entitats financeres, assenyalant-les.
- Una altra eina important són els pressupostos i justament estem en plena negociació entre els grups polítics. Quines són les vostres propostes?
- CM: Quan estàvem tramitant la Llei 24/2015, Santi Vila, que era conseller de Territori quan Convergència encara no donava suport al text, ens va dir que amb totes les eines calia un pressupost de 800 milions euros. Ara la Generalitat diu que farà tot el possible per no retrocedir en la protecció del dret a l'habitatge malgrat la suspensió de la llei però la partida prevista és de 254 milions d'euros per a 6.500 persones. Si tenim 16.000 desnonaments a l'any, que li diem a les 9.000 famílies restants? Han de fer un càlcul del que es necessita i mostrar-lo públicament. Perquè 254?
- MC: En la part de pobresa energètica posen 10 milions en un fons d'ajuda semblant al de l'any passat del qual només van gastar el 20%. Què faran aquest any? Com informaran a la gent de la seva existència? I en tot cas, si aquest fons va a cobrir els beneficis de les empreses subministradores estem una vegada més que no estem amb la part vigent de la 24/2015. Els diners s'haurien de destinar a eficiència energètica i rehabilitació d'edificis, acompanyat de convenis on les companyies assumeixin els impagaments de factures. A més, s'estableix que donaran cobertura a 30.000 persones, però a Catalunya hi ha 320.000 persones afectades.
- Quin ha estat el camí que s'ha seguit fins arribar a la suspensió de la Llei d'emergència social?
- Carlos Macías (CM): Una vegada s'aprova la llei, hi ha tres mesos per posar un recurs i com que hi havia eleccions autonòmiques i generals, el PP va jugar la carta de convocar la comissió bilateral Generalitat Estat per guanyar sis mesos més. Preveient el recurs, ja havíem iniciat una campanya en defensa de la Llei 24/2015 però, finalment, el 29 arriba. Aleshores, interpel·lem a tots el actors polítics, anem a Madrid i tothom, menys el PP, signa el compromís de retirar el recurs en cas de guanyar les eleccions.
- Quins són els efectes del recurs i la suspensió?
- CM: En part, gràcies a la pressió i l'aïllament al PP, queda viu tot allò relacionat amb la pobresa energètica i, d'habitatge, l'obligació de l'administració de reallotjar. En canvi, tot allò que retalla privilegis a la banca s'ho carreguen. Aquí tenim claríssim que disfressen d'inconstitucionalitat a qui estan servint... Nosaltres diem: és l'única llei de l'estat que està fent que es compleixi l'article 47 de la Constitució, de dret a l'habitatge.
- Des del govern espanyol diuen que la llei va contra la igualtat dels espanyols...
- CM: El dia que la Soraya Sáez de Santamaría surt demanant la suspensió per la igualtat de tots els espanyol es va oblidar dir per la igualtat en la generació de pobresa. Si volgués igualtat el que hauria de fer es desplegar la llei a la resta de l'Estat.
- En resposta, la Generalitat va organitzar una cimera amb diversos agents socials i polítics. Què en va sortir d'aquella trobada?
- CM: De la cimera, el compromís que en surt és crear un grup de treball i fer una nova eina legislativa. Tot i això, el món municipal rep amb ganes (o necessitat) la proposta de generar un espai de treball per coordinar accions, per exemple, sancionar els pisos buits d'acord amb la llei catalana del dreta a l'habitatge. No funciona si ho fa només un ajuntament, sí si es fa de manera coordinada.
Carlos Macías. Foto: Adrià Costa
- I la nova llei avança?
- CM: Hem estat treballant amb Governació, el Consell de l'Advocacia de Catalunya, la Federació de Municipis (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM). Hi ha propostes però estan lluny de ser fàcils i ràpides d'aplicar per aturar els desnonaments i que realment mantinguin l'esperit de la Llei 24/2015. Aquesta llei va sortir d'una iniciativa legislativa popular (ILP) amb suport popular i d'una unanimitat al Parlament de Catalunya.
- L'"esperit" de la Llei 24/2015?
- Maria Campuzano (MC): El que es buscava amb aquesta llei era donar obligacions a qui està fent negoci amb un bé d'interès general, com pot ser un habitatge o els subministraments bàsics i la nova llei ha d'anar en aquesta línia. El que no pot ser és sobrecarregar l'administració amb el deute de qui no pot pagar. L'esperit era que les entitats financeres i les companyies subministradores assumissin responsabilitats.
- En què més esteu treballant?
- CM: Darrerament vam convocar els 12 municipis més poblats de Catalunya i l'ACM i la FMC. Van explicar l'estat de la situació als seus municipis i tots van coincidir en el fet que a partir de l'anunci de recurs del PP, la banca que estava negociant convenis per les cessions dels habitatges va trencar relacions. Aleshores tornen a haver-hi ciutadans que se'n van a l'ajuntament a dir "tinc desnonament del banc". Ve un pic de desnonaments perquè les 16.000 famílies que són desnonades cada any a Catalunya no tenen una eina garantista.
- El mateix dia de la cimera a amb la Generalitat els municipis van demanar a la banca que no s'aprofitessin de la suspensió. Ni cas?
- CM: El món municipal ha de fer una reflexió. Tenien una eina per demanar la cessió obligatòria d'habitatges però es van seure a fer un convenis per fer cessions voluntàries perquè entenien que era més fàcil però la banca el que ha fet és jugar amb els ajuntaments. Ha guanyat temps sabent que estaven pressionant al govern central per posar el recurs i quan va arribar, adéu.
- MC: El que també es va constatar en la reunió amb els ajuntaments és que si bé la part de pobresa energètica segueix vigent, hi ha un incompliment massiu de les empreses subministradores. Els talls es produeixen sense aplicar el principi de precaució, no ens estan informant abans de fer els talls ni preguntant si la persona afectada es troba en situació de vulnerabilitat.
Maria Campuzano. Foto: Adrià Costa
- Què cal fer?
- MC: Vam acordar que els ajuntaments informin a la Generalitat de tots aquests incompliments. Si el govern català sap que l'incompliment existeix perquè els ajuntaments diàriament l'estan informant, pot obrir una inspecció d'ofici a aquestes companyies per veure si estan complint o no la llei. L'altre tema és el deute de les persones que no poden pagar les factures. Segons la Llei 24/2015, s'han de signar convenis amb les empreses perquè siguin elles les que posin les ajudes o facin els descomptes.
- Quines mesures queden per seguir evitant desnonaments?
- CM: Tot i que l'impost als pisos buits també està suspès, hi ha la Llei catalana 18/2007 del dret a l'habitatge que estableix que la Generalitat pot posar multes de fins a 900.000 euros. Si s'apliquen les sancions al final la banca dirà "teniu, mengeu-vos els pisos". També hi ha la Llei 1/2015, que permet al Govern expropiar pisos en usdefruit de 10 anys i posar-los en lloguer social.
- D'acord, fins ara hem parlat de lleis, però el marge polític segurament és més gran...
- CM: Sí. La Generalitat ha de seure amb la banca i pactar continuar aplicant la Llei 24/2015. Dir: "No desnoneu a les famílies i cobreu un lloguer social, heu d'assumir la vostra responsabilitat vers la societat". Després d'una interpel·lació així, si no hi ha aquesta voluntat, s'hauria de dir públicament i el govern català hauria de deixar de treballar amb aquestes entitats financeres, assenyalant-les.
- Una altra eina important són els pressupostos i justament estem en plena negociació entre els grups polítics. Quines són les vostres propostes?
- CM: Quan estàvem tramitant la Llei 24/2015, Santi Vila, que era conseller de Territori quan Convergència encara no donava suport al text, ens va dir que amb totes les eines calia un pressupost de 800 milions euros. Ara la Generalitat diu que farà tot el possible per no retrocedir en la protecció del dret a l'habitatge malgrat la suspensió de la llei però la partida prevista és de 254 milions d'euros per a 6.500 persones. Si tenim 16.000 desnonaments a l'any, que li diem a les 9.000 famílies restants? Han de fer un càlcul del que es necessita i mostrar-lo públicament. Perquè 254?
- MC: En la part de pobresa energètica posen 10 milions en un fons d'ajuda semblant al de l'any passat del qual només van gastar el 20%. Què faran aquest any? Com informaran a la gent de la seva existència? I en tot cas, si aquest fons va a cobrir els beneficis de les empreses subministradores estem una vegada més que no estem amb la part vigent de la 24/2015. Els diners s'haurien de destinar a eficiència energètica i rehabilitació d'edificis, acompanyat de convenis on les companyies assumeixin els impagaments de factures. A més, s'estableix que donaran cobertura a 30.000 persones, però a Catalunya hi ha 320.000 persones afectades.
Maria Campuzano i Carlos Macías. Foto: Adrià Costa