Els liberals de CDC impulsen un acord de mínims amb totes les «famílies»

Un document de Llibergència, sotmès a esmenes dels grups, es debatrà en breu en una reunió | Generació Llibertat, molt crítica amb l’aparell, ho veu amb reticències | Sectors del partit volen una aliança entre partidaris de Puigdemont, Rull i quadres renovadors enfront la direcció

CDC continua en plena refundació
CDC continua en plena refundació | Adrià Costa
02 de juny del 2016
Actualitzat a les 21:35h
En pocs dies està prevista una trobada dels principals grups organitzats que es mouen en el procés precongressual de Convergència Democràtica. Estava prevista per a demà divendres a Barcelona, però la seva filtració ha mogut els convocants a ajornar-la. La reunió és fruit de la iniciativa engegada per Llibergència, la plataforma que aplega els convergents que es defineixen ideològicament com a liberals, per trobar una base mínima d’acord entre totes els sensibilitats. Per aconseguir-ho, el grup que té com a principal exponent Marc Guerrero, ha presentat un document d’uns vint punts que ha enviat a tots els altres sectors perquè hi proposin esmenes.   

El document de Llibergència ha estat ben acollit pel que suposa d’esforç unitari. Proposa mesures de renovació pràcticament acceptats per tots els actors, com la limitació de mandats, la separació de càrrecs institucionals i de partit, i el sistema de primàries. Però no tothom veu amb el mateix entusiasme el text. A Generació Llibertat, per exemple, que aplega els sectors més favorables a una renovació total de CDC, és vist com insuficient, i insisteixen en una direcció que funcioni de manera col·legiada.   
 
Set sectors, que són vuit
 

Hi ha un autèntic ball de grups en aquests moments a CDC però es fa difícil establir fronteres estrictes entre ells. Alguns quadres comparteixen “militància” en més d’un grup organitzat.
 
Les "famílies" de CDC
Llibergència. Són el sector convocant de la trobada i el que ha pres la iniciativa d’intentar elaborar un document de mínims de cara al congrés. En una posició de centre.

Els socialdemòcrates. Són els qui es congreguen entorn el conceller Josep Rull i Carles Campuzano. Mantenen un bon vincle amb sectors de les bases i volen una CDC situada en el centre esquerra, on veuen que hi ha el bloc central del país.

Sector Gordó. Aplegat entorn la plataforma Nova Convergència, ha demostrat una forta presència territorial. Situada en el centre moderat, segueix l’exconseller Germà Gordó, socialcristià, tot i que aplega persones d’altres sintonies.

Bloc institucional. Té com a principals dirigents Jordi Turull, la portaveu del Govern Neus Munté i Francesc Homs. És el grup més identificat amb l’aparell de Còrsega.

Moment Zero. Reuneix quadres joves amb vocació de poder. Miquel Buch i Jordi Cuminal són els més destacats del grup i figures de pes dins del partit. Hi ha qui els anomena “l’aparell jove de Còrsega”.

Generació Llibertat. El sector més favorable a una renovació més profunda de CDC. Aplega també quadres joves del partit. El secretari d’Infraestructures, Ricard Font, és un dels seus valors sòlids, com també Marta Subirà, secretària de Medi Ambient (persones de l’òrbita del conseller Rull) i Carles Agustí. Alguns membres de Generació Llibertat assenyalen els noms d’alcaldes com Meritxell Budó, de la Garriga, i Isidre Sierra, de Sant Climent de Llobregat, com a models d’alcaldes “que no semblen convergents”.   

Reagrupament. Provinent del grup liderat per l’exconseller Joan Carretero, ara és presidit per Ignasi Planas. Ja ha manifestat que si CDC esdevé un nou partit, s’hi integrarà i participarà en el debat congressual.

A la pràctica, fonts coneixedores dels darrers moviments a CDC asseguren que hi ha un eix clar entre Munté-Turull i Moment Zero, i alhora una gran proximitat entre el sector de Rull i Generació Llibertat.

Però a aquests suposats set sectors caldria afegir-n’hi un de nou, i no pas irrellevant. Seria el que representen els joves dirigents de l’entorn del president Carles Puigdemont. Persones com la diputada Maria Senserrich, que fa de pont entre el president i sectors del partit aliens a la direcció.
 
Munté sobta els més renovadors

El posicionament de Neus Munté amb l’àrea de Jordi Turull ha sobtat els qui segueixen la trajectòria de la portaveu del Govern. Fonts de CDC expliquen que Munté s’havia acostat molt a les posicions de Rull i a Generació Llibertat. El fet de no provenir del nucli dur convergent i ser una figura “nova” fa de Munté una persona valorada pels sectors més renovadors. D’aquí la sorpresa que alguns manifesten per la seva alineació amb l’aparell.
  
“Gordó no serà perdedor”

La força desplegada pel territori per la plataforma Nova Convergència de Germà Gordó és un altre dels elements a tenir en compte. Vist amb reticència pels grups més renovadors, que creuen que la nova CDC ho ha de ser també en lideratges i persones, fonts del partit asseguren que és difícil que Gordó acabi pactant amb Francesc Homs i Jordi Turull, amb qui mantindria relacions distants. Les mateixes fonts, però, afirmen que “en cap dels escenaris, Gordó no serà perdedor, i segons com vagin les coses, els seus moviments poden ser decisius”.    
 
Requena es ressitua

En els moviments entorn el congrés també caldrà veure com es posiciona Sílvia Requena, qui va disputar amb Francesc Homs la candidatura al Congrés. Considerada una persona que actua molt per lliure, va tenir en les primàries suports rellevants dins del partit, en bona part provinents del sector Gordó, però no només. Requena s’havia acostat a Generació Llibertat, i segons fonts de CDC havia intentat ser-ne una de les portaveus, però la presentació de la seva candidatura enfront Homs ho va desaconsellar. "Ara s'està ressituant", diuen a CDC.  
 
Puigdemont-Rull-Generació, un eix possible

Entre els militants més alineats amb una renovació radical del partit, es veu amb opcions un eix, que qualifiquen com a “guanyador”, format pels quadres més identificats amb el president Puigdemont, el sector de Josep Rull i la gent de Generació Llibertat. Una aliança de forces per una plataforma de canvi a fons que vagi més enllà de les sigles i no es quedi tan sols en estètica.