Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
memòria històrica

Les víctimes de confiscació de moneda republicana per Franco, les altres oblidades de la història

Moltes famílies van perdre els seus estalvis de la República a canvi d’un trist rebut | El Parlament demana rescabalar els afectats i els seus hereus | La proposta reclama al Congrés la modificació de la Llei espanyola de memòria històrica

per Pep Martí, Parlament de Catalunya, 1 de juny de 2016 a les 21:47 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de juny de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.

La memòria històrica, a debat al Parlament. Foto: Sofia Cabanes


La memòria històrica ha esdevingut un actor polític important a Catalunya. Quan encara crema la consulta de Tortosa sobre el monument a l’Ebre dels vencedors de la Guerra Civil, avui el Parlament ha fet un gest amb unes altres víctimes de la dictadura: les famílies que van patir confiscació de la moneda dels anys de la República.   


Com en tot règim totalitari, el sistema de moneda no va quedar al marge de la repressió franquista. Després de l’esclat de la Guerra Civil, les autoritats “nacionals” –revoltades contra el règim legítim de la República- va emetre diversos decrets considerant no vàlids els bitllets de sèries i números posats en circulació pel Banc d’Espanya amb posterioritat al 18 de juliol de 1936, quan comença la guerra. Els bitllets anteriors, però, tampoc quedaven fora del “nou ordre”. Per ser vàlids, calia que fossin validats pel règim franquista.

Es van establir uns tribunals de canvi que havien d’atendre totes les sol·licituds de validació. Els bitllets denegats anteriors al juliol del 36 eren dipositats en un fons de bitllet de canvi desestimat. Els posteriors a l’esclat de la guerra eren ubicats en un fons de paper moneda posat en circulació per l’enemic. La seva possessió era considerada delicte de contraban.

Es van produir moltes injustícies en la qüestió de la confiscació de la moneda. Molta gent no va poder aconseguir el reconeixement dels seus bitllets i va haver de lliurar els seus estalvis a canvi d’un trist rebut i mai els van recuperar. En aquells anys, fortunes i vides depenien d’una cosa tan horrible com els avals. Un aval d’una persona del bàndol vencedor podia suposar la llibertat d’un pres o una porta oberta. Però molta gent no va tenir sort.  

Però aquest dimecres, el Parlament ha fet un gest important i ha aprovat per unanimitat, a proposta del grup del PSC, iniciar la tramitació per demanar al Congrés la modificació de la Llei espanyola de memòria històrica (52/2007) per incloure-hi el rescabalament dels afectats per la confiscació de paper moneda o altres signes fiduciaris de la República. A la tribuna hi eren presents membres de l’Associació d’Incautats pel Franquisme, com a testimonis vigilants enfront la desmemòria.


Serà difícil que el Congrés espanyol accedeixi a la proposta de modificació, que ja s’ha intentat diverses vegades. Avui, però, el Parlament ha fet un pas més en la recuperació d’aquest altre capítol de la desmemòria.
 
Més de 4.000 desapareguts

Segons dades del Memorial Democràtic, recordades avui pel diputat de Catalunya Sí que es Pot Joan Josep Nuet, a Catalunya encara hi ha uns 4.500 desapareguts de la guerra i la repressió. El Memorial Democràtic té geolocalitzades 237 fosses comunes a Catalunya. Si parlem de l’Estat, les xifres són esgarrifoses. Hi ha diverses versions de xifres, però es considera que hi ha prop de 100.000 persones desaparegudes. Espanya és el segon estat del món amb més desapareguts, després de Cambodja. Les famílies dels vençuts esperen encara el rescabalament més dur, la recuperació dels seus éssers estimats.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació