31
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
20:15h
El Front Polisario ha fet públic aquest dimarts la mort del seu secretari general i president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASDF), Mohamed Abdelaziz, als 68 anys, i després d’una llarga malaltia, segons el comunicat oficial emès. L’organització mare del nacionalisme sahrauí elegirà en un congrés el seu successor.
Abdelaziz ha estat durant dècades el rostre més conegut de la causa sahrauí, que ha defensat en tots els fòrums internacionals. A Catalunya també era una figura coneguda. L’historiador Josep Sánchez Cervelló, professor de la URV, en fa un ràpid perfil per a NacióDigital. El va conèixer amb motiu d’unes jornades sobre transicions polítiques a la URV: “Duia al cap el drama del seu poble. Era una persona una mica retreta. Parlava l’àrab i el dialecte de la seva terra, però no dominava amb fluïdesa ni el castellà ni el francès, i això potser li donava un aire allunyat. Però era cordial i generós com el desert del seu poble”.
Mohamed Abdelaziz va arribar al lideratge de la RASD l’any 1976, en un moment molt difícil. El líder històric del Polisario, Luali Mohamed Sayed, havia mort en un enfrontament armat i ell el va haver de substituir. Feia mesos tan sols que Espanya havia lliurat de manera vergonyosa el Sàhara al Marroc.
Per Sánchez Cervelló, Abdelaziz era molt conscient de les dificultats i sabia que la seva causa topava amb les raons de la geopolítica, però s’aferrava a l’esperança: “Citava sovint Timor com un exemple de pobles petits que aconsegueixen superar tots els entrebancs. A Indonèsia, la caiguda del dictador Suharto va propiciar grans canvis i va ser un factor decisiu perquè Timor assolís la llibertat”. Un gran canvi polític al Marroc era vist com una possible via de sortida pel poble sahrauí. Per Sánchez Cervelló, “Espanya encara no ha pagat el seu deute històric amb els sahrauís”.
Abdelaziz ha estat durant dècades el rostre més conegut de la causa sahrauí, que ha defensat en tots els fòrums internacionals. A Catalunya també era una figura coneguda. L’historiador Josep Sánchez Cervelló, professor de la URV, en fa un ràpid perfil per a NacióDigital. El va conèixer amb motiu d’unes jornades sobre transicions polítiques a la URV: “Duia al cap el drama del seu poble. Era una persona una mica retreta. Parlava l’àrab i el dialecte de la seva terra, però no dominava amb fluïdesa ni el castellà ni el francès, i això potser li donava un aire allunyat. Però era cordial i generós com el desert del seu poble”.
Mohamed Abdelaziz va arribar al lideratge de la RASD l’any 1976, en un moment molt difícil. El líder històric del Polisario, Luali Mohamed Sayed, havia mort en un enfrontament armat i ell el va haver de substituir. Feia mesos tan sols que Espanya havia lliurat de manera vergonyosa el Sàhara al Marroc.
Per Sánchez Cervelló, Abdelaziz era molt conscient de les dificultats i sabia que la seva causa topava amb les raons de la geopolítica, però s’aferrava a l’esperança: “Citava sovint Timor com un exemple de pobles petits que aconsegueixen superar tots els entrebancs. A Indonèsia, la caiguda del dictador Suharto va propiciar grans canvis i va ser un factor decisiu perquè Timor assolís la llibertat”. Un gran canvi polític al Marroc era vist com una possible via de sortida pel poble sahrauí. Per Sánchez Cervelló, “Espanya encara no ha pagat el seu deute històric amb els sahrauís”.
El periodista Pau Ignasi de Dalmases, Mohamed Abdelaziz i l'historiador Josep Sánchez Cervelló a l'aeroport del Prat