Un recorregut pels caps de cartell del festival barceloní | El certamen, tota una referència de nivell internacional, compta enguany amb més activitat gratuïta
Van donar una altra vida al glam, van vampiritzar el que Bowie va deixar de Ziggy Stardust, en van fer melodies èpiques i decadents, ballables i cantables... i van triomfar. Després d'una dècada de silenci, Bloodsports els va fer ressuscitar, però la redempció de la segona oportunitat ha arribat amb Night Thoughts. Els britànics repassaran al complet el seu setè disc a l'Auditori, mentre una pantalla reprodueix una pel·lícula creada expressament per Roger Sargent. Aquest dimecres, un dia abans, l'opció és diametralment oposada: Brett Anderson fent les posturetes de sempre i comprovar que hits com Animal Nitrate, Beautiful Ones o Heroine encara aguanten el tipus.
Air Dijous 22:10/22:10h - H&M
Plaer orgàsmic de moderns avant la lettre, Air van demostrar quirats de bon gust amb Moon Safari l'any 1998, però van esclatar del tot amb la banda sonora de Las vírgenes suicidas, el film que va fer famosa la més arty i refinada de la nissaga Coppola, la Sofia. Emparats en unes sigles que volen dir Amour, Imagination, Rêve, al seu catàleg d'elegància i hipsterisme preventiu hi ressona electrònica, trip-hop, sintetitzadors anys 70 o el mestratge de Serge Gainsbourg, entre d'altres exquisideses. No pas poca cosa.
John Carpenter Dijous 23:50/00:50 - Primavera
Cronenberg, Craven i Carpenter formaven les "tres C" del terror que va espantar tota una generació als destralers anys 80. Amb el pare de Freddy Krueger traspassat i Cronenberg dedicat a l'escriptura, Carpenter es llença a la carretera per no deixar cap ànima dreta amb la seva primera gira musical. Presenta Lost Themes, un disc que és com un pastitx macabre del seu cinema, un viatge sonor entre un arpegi de Mike Oldfield i la guitarra d'aire sintetitzat de Van Halen, tot ben rematat per Tangerine Dream. I amb molta classe, val a dir.
Radiohead Divendres 22:15/00:15 - Heineken
El seu debut, Pablo Honey (1993), va sacsejar una indústria que es delia per promocionar l'underground adolescent fins a convertir-lo en un esclat mainstream del mercat més adotzenat. Però la banda de Thom Yorke els va deixar amb un pam de nas. Lluny d'aquella dèria pel foc artificial i l'èxit fàcil, Radiohead van anar parint àlbums que ja són part de la història de la música, com OK Computer o Kid A. No cal dir que el concert al Primavera Sound és un dels moments més esperats del festival.
The Last Shadow Puppets Divendres 00:25/1:55 - H&M
Alex Turner (Arctic Monkeys) i Miles Kane formen un duet explosiu, amb unes ments que quan entren en connexió provoquen altes dosis de combustió. Debutants l'any 2008 amb The age of the understatement, arriben al Primavera Sound 2016 amb el seu esperadíssim retorn, vuit anys després, per presentar un segon disc que demostra que la comunió creativa encara té molta, molta corda: Everything you've come to expect.
Beach House Divendres 02/03h - Heinecken
Ha plogut molt des del concert que van oferir al mateix Primavera Sound l'any 2012, rematat el 2013 per un inoblidable concert a l'Apolo. Però Beach House no ha parat de créixer en una autenticitat que defuig de la pirueta i que és fascinant en la bellesa de l’entrellum. El 2015 van publicar Depression Cherry i Thank Your Lucky Stars, on segueixen ben vius els fonaments d'un dream-pop singular que només sap cantar així Victoria Legrand, al costat del rectilini Alex Scally.
Brian Wilson performing Pet Sounds Dissabte 20:00 / 21:15 – Heineken
Aquest any s'han celebrat els cinquanta anys de la publicació de Pet sounds, l'onzè àlbum dels Beach Boys. No es pot afegir gaire cosa més: és "l'àlbum", una meravellosa peça d'enginyeria pop que proposava unes bases per créixer fins a límits insospitats. Acceptat de seguida com a obra mestra d'una revolució creativa sense precedents, el disc –al complet– arriba al Fòrum per ser interpretat pel seu gran creador, Brian Wilson, de 73 anys i salut mental –diguem-ne– fràgil. El concert promet ser, passi el que passi, tot un must de la història del festival.
PJ Harvey Dissabte 22:35 /23:50 – Heineken
Fa vint anys de Dry, l'aspre, cru i genial debut de PJ Harvey. El temps passa, els anys sumen, però ella continua disposada a ser comme il faut: tan aspra, crua i genial com el primer dia. Després d'il·luminar llocs recòndits amb Rid On Me o Stories From The City, Stories From The Sea, Harvey continua demostrant que és una ànima creativa lliure, magnètica i altament ingovernable. La millor prova, el darrer disc: The Hope Six Demolition Project. Una musa tan esplèndida com el primer dia.
Sigur Rós Dissabte 00h - H&M
Ells, per si sols, són la sublimació de l'art i assaig de l'ultramodernisme de la darrera dècada. Per si això no fos motiu suficient per veure'ls, s'afegeix que Sigur Rós desfà un greuge històric i, per fi, trepitja el Primavera Sound. Amb aquella màgia de les primeres vegades i amb l'expectativa acumulada per tant de temps i per tant de públic entusiasta, els islandesos tindran l'oportunitat de demostrar que estan per sobre del bé i del mal, que són la representació de la divinitat a la terra i que tant poden tirar pel camí fosc de Kveikur o pels ambients celestials de la bellesa post-punk que va fer enlairar Ágætis Byrjun i ().
Pxxr Gvng Dissabte 20:05 h - Adidas Originals
Veure'ls en directe és una experiència religiosa que riu-te'n del petit del clan Iglesias. La part més fosca del barri és seva, i allà són els autèntics capos: dominen les xarxes, redefineixen la cultura urbana a cop de Youtube, són admirats pels rapers més bandarres dels EUA i han creat un llenguatge propi, tant musical com vital. En resum, cal anar amb compte: els seus filtres d'autotune, la cadència explosiva de la bass music, els estralls del rap desafiador i l'electrònica llatina poden crear efectes devastadors. I també una addicció tremenda.
