25
de maig
del
2016
Actualitzat
el
26
de maig
a les
7:28h
Acte de Constituïm d'aquest dimecres. Foto: Ginesta Miró
Constituïm ha estat la confluència de diversos grups: els juristes entorn de Santiago Vidal, Enginyers per la Independència de l'ANC i el grup Constitucio.cat. El fruit del seu treball és el projecte de Constitució que van lliurar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, l'11 de maig passat, i que inclou més de 3.400 esmenes aportades per ciutadans que han participat en els debats que el grup de legisladors cívics han dut a terme fins a coronar el seu text. Aquest dimecres, un grup dels seus impulsors ha presentat el projecte a la seu del Col·legi d'Economistes. Ho han fet en un acte emmarcat sota el títol "El debat de les idees. Una proposta de Constitució com a eina de reflexió".
Jordi Domingo, Carles Agustí, Toni Fitó, Montserrat Llobet i Francesc Xavier Jaurena han exposat alguns dels aspectes concrets d'aquesta Carta que no vol ser més que un material per enriquir el debat entorn el procés constituent engegat a Catalunya. De fet, encara ara es considera un document obert i s'hi admeten més esmenes.
Els ponents, presentats per Txe Arana, han explicat diversos punts que dibuixen un model propi d'Estat. Com seria aquest estat català independent que dibuixa constituïm? Seria una república presidencialista, on el president fos elegit directament pels ciutadans, no pas pel Parlament, com ara. És a dir, un sistema com el dels Estats Units o de la gran majoria de països d'Amèrica Llatina. O com a França. O Àustria... Però amb un legislatiu amb poders importants i amb molts elements de democràcia directa. El mateix dia de l'elecció del president, també s'elegiria el president del Tribunal de Garanties i el fiscal general.
Justícia gratuïta i universal, incorporació de la Declaració dels Drets Humans al text constitucional, aposta explícita per la preservació del medi ambient i l'ecosistema (s'hi nota la petjada de l'ecòleg Santiago Vilanova), i uns nivells "nòrdics" en sectors essencials com l'ensenyament i la salut fan de la Carta de Constituïm un exemple de constitucionalisme progressista i, potser, voluntarista.
La Constitució impulsada per aquests juristes i professionals proclama també l'oficialitat del català i de l'aranès, sense més, ja que, en paraules d'Agustí Carles, "en termes internacionals, llengua pròpia no significa res". Planteja un model de seguretat propi ben allunyat del convencional. La Constitució preveu una agència catalana de seguretat i defensa, que garanteixi el compliment dels compromisos internacionals, asseguri la integritat del territori i sigui eficaç en l'àmbit de la intel·ligència. Però la carta que propugna Constituïm no planteja la creació d'un exèrcit. Parla de la igualtat de drets de totes les formes de família. De fet, en el text es parla de "famílies" així, en plural. S'establiria un model molt liberal de nacionalitat, oberta a tots aquells que tinguin la nacionalitat espanyola i el veïnatge administratiu a Catalunya (empadronament) en el moment del naixement del nou país lliure.
Regeneració política
El projecte inclou molts elements de renovació de la política. S'han inspirat en alguns preceptes de la Carta helvètica i les constitucions d'alguns Estats dels EUA quant a revocació de mandats elegits. S'exigeixen les llistes obertes en les eleccions, la limitació de mandats i es prohibeix explícitament la disciplina de partit.
Jordi Domingo, com a portaveu de Constituïm, ha defensat el projecte, que ha dit que pot ser aplaudit per moltes persones que no se senten independentistes, però que "són favorables a reconèixer el matrimoni homosexual, la regeneració política i la revocació de mandats, unes infraestructures i uns serveis públics de qualitat". En total, 148 articles que pretenen aplegar en un procés constituent un ventall molt ampli d'ideologies i sensibilitats. Però que alhora vol ser entesa com una proposta que es posa al servei del legislador i de la conducció del procés.