Els Güell, una nissaga cabdal

Més enllà de poder adquisitiu, de propietats o de relacions amb els organismes de poder, la nissaga dels Güell és un dels factors cabdals per entendre la Catalunya dels darrers dos segles. La família té una petja fonamental en la història del país i, també, una forta presència estratègica en assumptes d'abast internacional. Un Güell va ser un dels cinc primers occidentals que van entrar a la tomba de Tutankamon. Un Güell va ser un dels ponents de l'Estatut de Sau, un dels diputats que va redactar la Constitució espanyola del 1978 i l'amfitrió de les tres úniques trobades polítiques que van mantenir el general Franco i Joan de Borbó, entre d'altres fets que no poden ser titllats d'intranscendents.
 
Cada país té una d'aquestes famílies que van més enllà del moment que viuen, vinculat al seu temps de manera indefugible. Andreu Farràs (Barcelona 1959), redactor en cap d'El Periódico de Catalunya i professor de periodisme a la UAB, ha posat fil a l'agulla i explica les interioritats dels Güell en el primer llibre que és dedicat, a fons, a una família que representa una burgesia catalana preeminent. Farràs, que en obres anteriors ja havia tractat diferents moments de la història contemporània catana, ha posat el focus en una "nissaga que ha ajudat a configurar a identitat de la Catalunya que ara coneixem".
 
Els Güell (Edicions 62) és una biografia, però "no una lloança de la família", tal com el mateix autor s'apressa a subratllar. Certament, el volum no oculta les ombres que hi ha hagut al llarg de dos-cents anys d'històries, secrets, personalitats i esdeveniments. No tot es redueix a fer de mecenes d'un dels arquitectes més transcendentals de la història, Antoni Gaudí –"el geni és Gaudí, però difícilment es podria entendre sense Eusebi Güell", anota Farràs, amb claredat–. Construït en base a elements d'objectivitat, el llibre esdevé una història apassionada i rigorosa que mostra al lector les llums i les ombres de cinc generacions d'una família colossal, amb tot el que aquest mot pot comportar.
 
Lluny de fascinacions i de filantropies, els Güell no deixen de ser representants d'una certa burgesia que fa fortuna i que vetlla pels interessos de les seves propietats, de la seva classe i, també, del país. El llibre, com no podia ser d'altra manera, també mostra el problema secular de l'encaix entre Catalunya i Espanya, atesa la natura dels subjectes i el context en el qual es desenvolupen. En aquest sentit, el propi Farràs explica que aquest llibre pot ser entès com un "spin off" de L'oasi català (Planeta, 2001), amb uns orígens pràcticament casuals. "Vaig començar a burxar i buscar informació després d'una visita a la Colònia Güell, amb un gran guia".
 
Allò el va fer descobrir una família amb una distinció que la feia diferent de les altres: "El més singular és com han aconseguit mantenir el poder d'influència, el neguit d'estar a primera o segona fila, amb certa discreció, però amb fermesa". En l’actualitat, però, ja no hi ha cap hereu amb una presència constant en els grans fets del moment. "El darrer exponent en seria Carles Güell de Sentmenat, empresari creador del Cercle d’Economia i que va presidir també el Círculo Ecuestre, mort l’any 2012", explica Farràs.

Amb la seva mort, també podem dir que s'acaba "una marca", una manera de crear una comunitat i de viure socialment l'èxit i el mecenatge. Factors que són explicats amb amenitat, gran quantitat de detalls i rigor a Els Güell, n esplèndid testimoniatge d'una de les influències més decisives per al present del nostre país.