REFUGIATS

«Els refugiats se'n van d'Idomeni plorant, tristos i cansats»

"Alguns es plantegen tornar als seus països, però és l’últim que volen. Hi ha màfies que els prometen, per 1.800 euros, una via d’entrada a Europa", explica una voluntària | El govern grec també preveu desmuntar la resta d'assentaments i reallotjar els refugiats en camps militars

per Cristina Garde , 24 de maig de 2016 a les 14:31 |
Desallotjament del camp de refugiats d'Idomeni | Ignacio Marin/Bomberos en Acción
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Milers de persones abandonen de forma pacífica l’enorme camp d’Idomeni, el que acollia més refugiats de tota Grècia. Es calcula que unes 8.000 persones hauran d’abandonar-lo durant els propers deu dies. NacióDigital s'ha posat en contacte amb alguns dels voluntaris que, fins ahir, habitaven el camp de refugiats. “Fa setmanes que cada dia sortien entre sis o vuit autobusos. En alguns casos, com que no ens deixaven passar, vam avisar l’ambaixada. No és cert, però, que impedissin el pas aquests últims dies. Hi ha dos accessos: en un d’ells ens aturaven, però per l’altre sí que hi podíem accedir. Ahir, finalment, cap a les dotze de la nit, després de sopar, uns policies ens van convidar a marxar”, explica la voluntària Gemma Carrasco.
 

El relat de Carrasco és pràcticament calcat al d'Álvaro Saiz, coordinador general de l’Associació Humanitària de Voluntaris de Galdakao, que, juntament amb Bomberos en Acción, s’encarrega de transportar donacions de roba i menjar en camions. “Van començar farà uns tres dies amb diversos talls del subministrament. Que n’hi hagi és normal, però aquests dies n’hi havia més. Semblava que el rumor de desallotjament creixia amb força”, explica. Carrasco relata com, a mitjanit, uns policies de paisà els van demanar que abandonessin el camp. “No volem més mala premsa”, van argumentar els policies, que els van escortar cinc quilometres lluny de l’assentament.
 

“Primer pensàvem que volien desallotjar la zona de les vies del tren, on es concentren els refugiats que es resisteixen a marxar i que dimecres van organitzar una petita manifestació que va acabar en aldarulls amb la policia, però finament estan desallotjant-lo tot. Està sent molt tranquil. Hi ha entre 400 i 700 efectius militars. Un helicòpter inspecciona la zona. Creiem que ara la majoria de refugiats aniran a parar als quatre camps militars nous que hi ha prop de Tessalònica, camps que tenen menys visibilitat dels mitjans, però que semblen en millors condicions”, argumenta el voluntari.
 

Les últimes notícies dels vuit voluntaris de l’estat espanyol que encara queden dins del camp, quatre d’ACNUR i quatre de Metges sense fronteres, segons explica Carrasco, són que, malgrat que la policia els va prometre que vigilarien la tenda d’atenció mèdica, l’han saquejat. “S’han endut coses bàsiques, sabó, gel o xampús”, disculpa Carrasco. Sobre el futur dels refugiats, la voluntària es mostra impotent. “Se’n van plorant, cansats, tristos, crispats. Alguns es plantegen tornar als seus països, però és l’últim que volen. Saben que els envien a una mort gairebé assegurada. Hi ha màfies que els prometen, per 1.800 euros, una via d’entrada a Europa. Els que tornen de Macedònia, per on han intentat escapar, ho fan amb contusions”.
 
Els voluntaris estan convençuts que les autoritats gregues també desallotjaran els camps de Hara i BP, que són els altres assentaments il·legals, però, de moment, i segons les seves informacions, no ho estan fent. Un dels ajudants afirma que justament ahir van muntar en dues hores una escola a Hara que ja està en funcionament, i que aquest matí la situació és d’absoluta normalitat. La llevadora Maite Olmo, que hi va ser-hi fins ahir, explica que a Hara, però, s’hi viu en pèssimes condicions. “Els últims dies arribava més gent d’Idomeni. Cada cop hi havia més tendes. Fins ahir no hi havia massa res. No hi ha ni atenció mèdica fixa, només tendes. Tot el que arriba és dels voluntaris. És molt probable que ho acabin desallotjant tot”.
 
A Olmo li preocupen, sobretot, les embarassades que ha hagut d’atendre allí i que, assegura, són tractades de forma poc humana. “La majoria són famílies amb nens i moltes embarassades –explica-, i la dieta és escassa. No mengen gairebé carn ni peix. L’única proteïna per a les embarassades són els plàtans i els fruits secs que els hi donem. Hem detectat que la major part pareixen per cesària, a l’hospital de Kilkis, el més proper, on han passat d’atendre dos o tres parts a atendre’n seixanta a la setmana”, denuncia.
 
Mentrestant, els voluntaris del camp d’Idomeni estan a l’espera que els deixin entrar, potser avui a la tarda, i que els refugiats siguin reallotjats en camps militars que Grècia ha anat preparant prop d’Idomeni. “Psicològicament estem exhausts. Intentarem a la tarda entrar, perquè al vespre és més fàcil accedir-hi. Seguim carregant i descarregant camions i intentem saber on han anat a parar les famílies amb qui teníem més relació. És una vergonya. És horrible. Tot això tenia un final i tots sabíem que ja ens hi acostàvem. Hi ha molta tristesa aquí...”, conclou Carrasco.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació