24
de maig
del
2016
Actualitzat
a la
13:30h
Àngel Ros va tenir una mala nit aquell dia. El 24 de maig del 2015, l'alcalde de Lleida que havia governat la ciutat durant vuit anys amb la comoditat de la majoria absoluta va haver de fer front a un revés electoral que li va deixar un rictus de tristor que va fer glatir aquells que més ganes li tenien. Reivindicar de manera vehement la victòria amb vuit regidors no va ser suficient per evitar que l'evidència del daltabaix polític es fes present al PSC de Lleida, acostumat a la gestió calmada.
Ros obria una etapa de pactes. En va intentar un amb Toni Postius, líder de CiU a la ciutat, que li va tancar la porta. Ho va provar amb Unió sondejant amb Ramon Espadaler un acord entre socialistes i democristians, però tampoc va reeixir. Conscient que només ell podria ser alcalde per la impossibilitat d'encaixos d'investidura d'altres opcions, Ros va apostar per governar en solitari confiant en què la seva habilitat política li permetés viure en la geometria variable. I així va ser, si bé el socialista es va procurar un soci (ell nega que ho siguin) preferent que li fes més digerible la nova vida a la Paeria.
El pacte de cartipàs amb C's li va servir per encatifar la famosa geometria variable i per salvar part del seu equip de confiança a canvi d'entregar un as, el de la modificació de la normativa lingüística, que Ángeles Ribes ha jugat i jugarà les vegades que calgui, perquè sap que li dóna punts davant dels seus.
La líder unionista lleidatana ha sabut portar el PSC al seu terreny amb l'habilitat d'aparèixer com algú que mana tot i que no forma part del govern municipal. Prova d'això és que molts dels discursos que ha fet Ribes aquest primer any de legislatura podrien passar pels d'una tinent d'alcalde, i això li ha permès anar engrandint una figura, la seva, que ambiciona quelcom més que quedar-se com a regidora. Ribes no està sola a Lleida.
"Ha estat un any complicat de gestionar, però hem estat capaços d'acordar moltes coses del nostre programa" assegura Ribes a NacióDigital. Per la seva banda, Àngel Ros explica a aquest diari que el primer any de legislatura "ha estat positiu i intens i en el qual l’equip de govern socialista ha demostrat la seva capacitat de treball amb els diferents grups de l’oposició i ha posat en tot moment en el centre el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Lleida".
La bona sintonia entre PSC i C's, que han anat de la mà en molts temes de ciutat, s'ha arrodonit amb els dos regidors del PP, suficients per sumar-ne 14 i establir un tripartit que ha actuat en nombroses ocasions durant aquest any, sovint per frenar qüestions sobiranistes.
Involució en qüestió nacional, lentitud en canvis municipals
"Hi ha hagut una involució en termes nacionals" asseguren els representants de CiU, Toni Postius, d'ERC, Carles Vega, i de la Crida per Lleida, Pau Juvillà. El fet que les forces sobiranistes sumin amb prou feines 13 regidors ha bloquejat qualsevol opció de col·locar la ciutat de Lleida al mapa del procés, un fet que lamenten i amb el què hauran de conviure en els propers tres anys.
Al marge d'aquest fet, els nous líders polítics lleidatans coincideixen en destacar el final de la uniformitat política a la Paeria i l'obertura del diàleg, si bé es queixen que al PSC li ha costat canviar el xip de la gestió amb majoria absoluta. "Els canvis van lents, perquè el 'presidencialisme' de Ros és gran" assegura Vega. La unitat d'acció de l'oposició s'ha anat trencant durant aquest primer any, però, en diverses ocasions d'acord amb les conveniències de cadascú.
La política ha fet estranys companys de viatge, encara que no per a tothom ha estat així. El Comú de Lleida, la formació que va entrar a la Paeria contra pronòstic amb dos regidors i que va ajudar al sonor fracàs d'Eduard Baches com a candidat d'ICV, ha estat poc amiga dels pactes amb l'equip de govern socialista. "Nosaltres diem el que pensem i som políticament incorrectes" explica Carlos González, un dels edils de la formació que més enganxades ha tingut amb Ros, un alcalde que es desgasta però resisteix. De moment.
Ros obria una etapa de pactes. En va intentar un amb Toni Postius, líder de CiU a la ciutat, que li va tancar la porta. Ho va provar amb Unió sondejant amb Ramon Espadaler un acord entre socialistes i democristians, però tampoc va reeixir. Conscient que només ell podria ser alcalde per la impossibilitat d'encaixos d'investidura d'altres opcions, Ros va apostar per governar en solitari confiant en què la seva habilitat política li permetés viure en la geometria variable. I així va ser, si bé el socialista es va procurar un soci (ell nega que ho siguin) preferent que li fes més digerible la nova vida a la Paeria.
El pacte de cartipàs amb C's li va servir per encatifar la famosa geometria variable i per salvar part del seu equip de confiança a canvi d'entregar un as, el de la modificació de la normativa lingüística, que Ángeles Ribes ha jugat i jugarà les vegades que calgui, perquè sap que li dóna punts davant dels seus.
La líder unionista lleidatana ha sabut portar el PSC al seu terreny amb l'habilitat d'aparèixer com algú que mana tot i que no forma part del govern municipal. Prova d'això és que molts dels discursos que ha fet Ribes aquest primer any de legislatura podrien passar pels d'una tinent d'alcalde, i això li ha permès anar engrandint una figura, la seva, que ambiciona quelcom més que quedar-se com a regidora. Ribes no està sola a Lleida.
"Ha estat un any complicat de gestionar, però hem estat capaços d'acordar moltes coses del nostre programa" assegura Ribes a NacióDigital. Per la seva banda, Àngel Ros explica a aquest diari que el primer any de legislatura "ha estat positiu i intens i en el qual l’equip de govern socialista ha demostrat la seva capacitat de treball amb els diferents grups de l’oposició i ha posat en tot moment en el centre el benestar dels ciutadans i ciutadanes de Lleida".
La bona sintonia entre PSC i C's, que han anat de la mà en molts temes de ciutat, s'ha arrodonit amb els dos regidors del PP, suficients per sumar-ne 14 i establir un tripartit que ha actuat en nombroses ocasions durant aquest any, sovint per frenar qüestions sobiranistes.
Involució en qüestió nacional, lentitud en canvis municipals
"Hi ha hagut una involució en termes nacionals" asseguren els representants de CiU, Toni Postius, d'ERC, Carles Vega, i de la Crida per Lleida, Pau Juvillà. El fet que les forces sobiranistes sumin amb prou feines 13 regidors ha bloquejat qualsevol opció de col·locar la ciutat de Lleida al mapa del procés, un fet que lamenten i amb el què hauran de conviure en els propers tres anys.
Al marge d'aquest fet, els nous líders polítics lleidatans coincideixen en destacar el final de la uniformitat política a la Paeria i l'obertura del diàleg, si bé es queixen que al PSC li ha costat canviar el xip de la gestió amb majoria absoluta. "Els canvis van lents, perquè el 'presidencialisme' de Ros és gran" assegura Vega. La unitat d'acció de l'oposició s'ha anat trencant durant aquest primer any, però, en diverses ocasions d'acord amb les conveniències de cadascú.
La política ha fet estranys companys de viatge, encara que no per a tothom ha estat així. El Comú de Lleida, la formació que va entrar a la Paeria contra pronòstic amb dos regidors i que va ajudar al sonor fracàs d'Eduard Baches com a candidat d'ICV, ha estat poc amiga dels pactes amb l'equip de govern socialista. "Nosaltres diem el que pensem i som políticament incorrectes" explica Carlos González, un dels edils de la formació que més enganxades ha tingut amb Ros, un alcalde que es desgasta però resisteix. De moment.