Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

ANC

L'ANC busca consens per escollir president al «bressol de Catalunya»

Liz Castro s'ha postulat per ser la nova presidenta però necessita el suport de dos terços dels 77 integrants del nou secretariat | Jordi Sànchez no es presentarà a primera volta però continua a l'expectativa

per Pep Martí/Arnau Urgell , 21 de maig de 2016 a les 08:34 |
Liz Castro, amb Jordi Sànchez de fons, aquest dissabte a Ripoll | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'Assemblea Nacional Catalana ha escollit el "bressol de Catalunya" per tal de buscar el consens per triar el nou president de l'entitat. Ripoll, terra de l'Abat Oliba de la "pau i treva", és l'escenari on el nou secretariat format per 77 persones haurà de decidir qui presideix l'entitat a partir d'ara. No és una tasca fàcil ja que els estatuts marquen que són necessaris dos terços dels vots. Liz Castro, com explica en aquesta entrevista a NacióDigital, s'ha postulat per ser la nova presidenta mentre que l'actual, Jordi Sànchez, es manté a l'expectativa.

La trobada d'avui a la capital del Ripollès és crucial pel futur de l’Assemblea, que ha viscut dies intensos i sacsejades internes en el seu procés electoral. Persones de tots les sensibilitats de l’entitat han expressat en converses d’aquests dies la necessitat de posar fi a la trencadissa interna que ha viscut l’ANC i escenificar que s’ha recuperat la unitat interna. La incògnita es podria resoldre cap al migdia: a la 1 els mitjans podran captar imatges de la reunió a la seu de la Fundació Eduard Soler i una hora després hi haurà una foto de família a davant de l'emblemàtic Monestir de Santa Maria.

 
Liz Castro mou fitxa


Des de les eleccions de dissabte, que van deixar un panorama molt obert, la candidata que va quedar en primer lloc, Liz Castro, figura destacada de l’anomenat sector crític, ha fet un seguit de contactes amb d’altres membres elegits del secretariat. Finalment, ahir va anunciar oficialment que es presentaria en primera volta.

Castro acarona la presidència, per la qual ja va competir l’any passat. Però no és un secret per ningú a l’ANC –i fonts de signe divers dins l’entitat ho corroboren- que el perfil de Castro no és el que assoleix més consens. La responsable d’incidència internacional, a qui tothom valora pel seu activisme, no és vista per molts com el perfil de figura aglutinadora que ara més que mai requereix l’entitat.  

 
Sánchez es manté ferm a no disputar amb Castro

Diversos membres del secretariat que han parlat els darrers dies hores amb Jordi Sànchez, actual president de l’ANC, asseguren que es manté ferm en la seva decisió de no disputar la presidència a Castro. Sànchez no ha llançat pas la tovallola i fonts de l’ANC afirmen que el resultat final de les eleccions al secretariat no li és del tot desfavorable.

El resultat definitiu de les eleccions, encara més ajustat del que es va anunciar de forma provisional, ha deixat la distància entre Castro (4.084) i Sànchez (4.054) a tan sols 30 vots. Però això no fa variar el criteri de l’actual president, convençut que si fes algun moviment enfront la persona més votada, seria durament criticat. Però si Castro no obté la majoria requerida, potser Sànchez se sentiria amb força per competir.  
 
La dificultat d’altres noms

Entre els noms del sector crític, hi ha figures rellevants i molt valorades com l’editor Quim Torra o l’economista Clara Ponsatí. Són noms que podrien entrar en joc si la candidatura de Castro topés amb molts entrebancs. Un problema que presenten d’altres candidatures crítiques, però, és que la campanya interna al secretariat es va personalitzar molt i es va focalitzar en la figura del president, com un plebiscit intern sobre Sànchez. I tots els altres noms de figures crítiques tret de Castro han quedat a molta distància de Sànchez. En el cas de Clara Ponsatí, quasi bé a mil vots de diferència.
 
La necessitat de fer autocrítica

Després de les eleccions de dissabte passat, i quan l’escalf de la “batalla” deixa pas a la serenor analítica, són molts, des de diversos sectors, els qui fan autocrítica. Hi ha el convenciment que els dirigents de l’entitat s’han mirat al mirall i no s’han agradat. El gran capital polític de l’ANC ha estat la capacitat que ha mostrat per simbolitzar la unitat civil del sobiranisme. Ara cal recuperar aquest potencial, segons asseguren els protagonistes.
 
Els “maleïts” 52 vots

Una dificultat afegida per desbloquejar la situació és la majoria qualificada que s’exigeix per elegir el president i els altres càrrecs (vicepresident, secretari i tresorer). Calen dos terços dels 77 membres del secretariat, el que vol dir 52 vots. Dins de l’ANC s’escolten crítiques amb aquest sistema, que fa molt difícil assolir-los. Però en això rau un dels èxits de l’Assemblea: forçar que ningú ni cap grup organitzat ho tingui fàcil per hegemonitzar l’organització.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació