Entrevista

​Sílvia Requena: «Les tendències de les enquestes m'amoïnen molt»

L'aspirant a candidata de CDC el 26-J creu que a l'anterior campanya hi va haver un "màrqueting polític deficient" i que Francesc Homs n'era el "responsable" | Assegura que les dificultats per fer nous pressupostos i pel dia a dia del Govern no vénen de Convergència o ERC sinó de les demandes "massa impacients i també sorolloses" de la CUP

per Pere Gendrau, Barcelona | 19 de maig de 2016 a les 22:13 |
L'aspirant a encapçalar la llista de CDC el 26-J, Sílvia Requena | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Convergència Democràtica de Catalunya encara, per primera vegada, unes primàries per triar el cap de llista en unes eleccions. En el que s'ha batejat com el superdissabte, aquest 21 de maig, el candidat dels anteriors comicis, Francesc Homs, s'enfrontarà a una militant que, fins fa poc, era desconeguda pel gran públic. Sílvia Requena (Terrassa, 1968) reivindica el feminisme dins de Convergència i, sobretot, un canvi en el funcionament del partit, fent-lo menys vertical i aproximant-lo a les bases. I, sigui quin sigui el resultat, es mostra satisfeta d'haver promogut les primàries perquè, sense aquest element, veia difícil donar l'energia que necessita la militància per abordar el 26-J. 

- Qui és Sílvia Requena? Quina és la seva trajectòria dins de CDC?


- Crec que no sóc gens diferent de molta gent, dins de Convergència, hi ha moltes persones que com jo ens hem dedicat sempre al partit des de diferents espais de participació, perquè el propi partit té molta incidència territorial. També en té molta de sectorial. I també és cert que ha estat un partit que ha tingut sort de ser a les institucions catalanes. Es pot dir que sóc una síntesi de tot això. 31 anys de militància no professionalitzada m'acrediten per saber dir com veig el partit per dins i, per tant, com aquest partit ha tingut moltíssims més encerts que errades. I això és el que tinc al darrera. He tingut una militància des dels meus setze anys a la JNC, fins l'any 90 que vaig entrar a Convergència. Porto prou temps, per tant. I he conegut totes les etapes, des del president Pujol, l'etapa de Roca i el que ha estat avui Artur Mas i amb totes les persones que comencen a comptar pel president Puigdemont. 

- I com veu ara el partit?


- El partit ha evolucionat com ha fet la societat catalana, i el que crec ara és que la societat catalana ha anat més ràpid que el partit. Aquesta seria la meva visió. La gent ha tingut confiança en una formació política que ha estat altament generosa, perquè moltes vegades no li ha interessat posar en valor les seves pròpies sigles i, fins i tot, compartir-les o subsumir-les en altres formats molt més amplis. Crec que és el resum clar del que va ser la vocació de CDC des de l'inici, ser un moviment més que un partit. Això, és únic, i crec que encara ho pot ser. El tema està en saber-ho mantenir. Com? Fent les reformes escaients per posar al dia tot això i adaptar-ho a les noves demandes de la societat, i fer-ho bé.

- I com es fa?


- No tant des d'una atalaia professionalitzada sinó des de dins. Crec que represento el dins bàsic, el dins de la pinya del castell, i probablement, l'altre candidat, el que representa és una altra cosa: l'experiència institucional, una trajectòria professionalitzada molt clara. Som dos perfils completament diferents i tots dos necessaris dins el que ha de ser el nou projecte polític.  

- Hi ha hagut massa gent professionalitzada i s'ha allunyat el partit de la societat i del carrer, entès també com el món emprenedor, per exemple?


- Crec que aquesta és una bona reflexió. Fins al 27 de setembre, seguíem sent moviment. CDC, com altres partits del país, va saber veure que havíem de seguir aquest lideratge. Després, passen una sèrie de coses, entre elles un resultat electoral no del tot volgut. Ens hagués agradat tenir un resultat molt més ample. I no es fan les reflexions que crec que s'haurien d'haver fet. Anem massa ràpid a intentar solventar-ho per la via alternativa de Democràcia i Llibertat. Quan això passa, ja ens estem desconnectant de la part interna del partit. Si el partit no pot ser finalment qui participi de manera directa en aquests canvis o en aquestes decisions de transformació, és quan perds altaveu a la societat i també s'instal·la una certa mirada passiva. 
 

Sílvia Requena, responent a les preguntes de Nació Digital Foto: Adrià Costa


- Vol dir que la direcció del partit s'ha allunyat del territori i de les bases, i a Francesc Homs el situa en aquesta tendència?

- No et vull mentir, jo formo part de la direcció. El que passa és que hi ha dos nivells de direcció. Una direcció sorgida del congrés de Reus amb setanta membres, que és el Comitè Executiu Nacional del partit, i després hi ha un òrgan molt més petit, de deu persones, on hi ha Homs i molta gent no hi som, que és qui adopta aquestes altres decisions. Jo no parlaria de direcció, parlaria més aviat d'aparell o de cúpula, per dir-ho d'alguna manera. Mentre Mas ha estat fent de president de tots els catalans, el partit el seguien una sèrie de persones. Entre elles, hi havia el vicesecretari d'estratègia, que és Francesc Homs. 

- El fa responsable dels resultats?

- Les estratègies que el partit ha adoptat han vingut donades per aquest òrgan. Després, el comitè, el consell i tots els altres òrgans n'eren informats, però les decisions venien verticalment. I el que estic demanant, i crec que hem de ser molt sensats i fer-ho així, és que les decisions vagin de baix a dalt. És a dir, les persones que estan a Berga o a Vilanova i la Geltrú tenen molt a dir. I, moltes vegades, les anem a buscar per omplir estadis o fer-les participar en una macroconvenció, però no perquè nodreixin de reflexió el que s'ha de fer. I el congrés del nostre partit, com que vindrà darrera de tot això que estem fent, potser arriba una mica tard. 

- Ara ho anava a dir, tot el que planteja s'hauria d'abordar més en un congrés que no pas en una candidatura a les eleccions espanyoles, però potser em dirà que ja s'ha de començar a discutir tot plegat i no és bo esperar-se. 

- Exactament, jo tinc la impressió que, sense aquesta passa, que jo considero mobilitzadora i engrescadora, no s'assumiria fer trempar la nostra gent. Aquesta data, del 26-J, és una anomalia, ens la trobem aquí al mig i podríem fer dues coses. O qui dia passa, any empeny, i anem a perdre el grup parlamentari a Madrid quan això no ha passat mai; o intentar introduir aquest element d'il·lusió a la gent, i transmetre'ls que va de debò. La gent ha de veure que si ara ja ho fem, ja no hi haurà camí de retorn perquè hem estat sempre un partit seriós. Potser hem trigat molt a prendre decisions com aquesta, però si les prenem ho farem bé. Perque hem estat sempre gent seriosa. Si ens prenem seriosament aquesta renovació, per què no fer un assaig general, que pot ser l'avantsala de la renovació? Crec que això és l'inici de la renovació. 

- Veu possible que es perdi el grup parlamentari al Congrés?

- Les tendències que estan sortint a les enquestes m'amoïnen molt, perquè conec el dret parlamentari i sé que hem anat molt justos el 20 de desembre. És una cosa possible, no estic dient que hagi de ser, perquè ho lamentaríem tots. Penso que tot el que estem fent tant Francesc Homs com jo, de posar-nos a fer aquestes primàries, només pot ser una suma que modifiqui aquesta tendència. Passi el que passi, estic convençuda que el candidat que perdi es posarà a disposició de l'altre per fer possible una bona campanya electoral. Per tant, és una cosa de suma, però també de motivació com et deia, perquè molta gent, el 20-D, no s'identificava amb el que estava passant. 

 
- Quines diferències percebria el públic entre una candidatura que encapçalés vostè o una amb Francesc Homs?

- Crec que vinc més de la base que el Francesc. Ell va entrar a la política fa temps, crec que des de fa més de vint anys ha tingut sempre una posició institucional, ha passat de ser director general a diputat, conseller... crec que ha tingut solvència en tota aquesta etapa de política institucionalitzada, i jo no. Jo desconec què és, però crec que tinc molt més a oferir des del que és la connexió amb l'electorat perquè vinc d'estar molt implicada en tot el moviment cívic i associatiu del país. Jo pertanyo a totes les plataformes catalanistes que existeixen a casa, vinc d'aquí, de parlar amb molta gent. Em sembla que tinc solvència en el que és traslladar aquestes veus al partit. L'altre aspecte és el professional. Jo sóc una advocada en exercici, tinc la meva empresa, sé què vol dir pagar nòmines a final de mes, cada dia he resistit una crisi, de tretze anys des que vaig obrir-ho, que em donen la tranquil·litat de dir que malament no he fet les coses. 

- I és dona. 

- Vinc del món del feminisme català. He estat molts anys, des que tinc ús de raó, treballant per multiplicitat d'entitats, de tota mena, a favor dels drets de les dones. Des de la dona jove fins ara, que estic amb les dones empresàries. Perquè em sembla que és bo seguir posant de manifest que hi ha desigualtat salarial entre homes i dones, que encara no ens hem normalitzat per representar l'altra part de la societat en tots els espais polítics i de presa de decisions, que tot el que s'ha estat fent ha estat com forçar el que de forma natural ja hauria d'estar assumit. Si sóc jo a qui es dóna la possibilitat d'encapçalar la candidatura, del mateix programa electoral, a diferència de Francesc Homs prioritzaré uns altres accents. 

- Independentment de si Sílvia Requena guanya, el partit faria bé de parar-hi atenció perquè són altres formacions, com la CUP o En Comú, qui s'està enduent la bandera del feminisme, i no les formacions de sempre. 

- Sí, hi estic molt d'acord. Crec que el meu partit ha tingut etapes d'integració de la dona potents, però ara ha quedat estancat. I ha estat vivint de les rendes del passat. I per això et dic que les revisions també han d'anar en aquesta línia. 

- Quina valoració fa de la campanya de Democràcia i Llibertat, del 20-D?

- Vaig ser la número 2 al Senat per Barcelona i vaig viure directament la campanya, i crec que vam tenir errades. La primera més gran és no trobar el nom de Convergència per enlloc. Vull dir que anaves a buscar la papereta i costava de saber quina era la nostra. Hi va haver un màrqueting polític deficient, això és el que crec. 

- Suposo que posarà l'accent en això, perquè és el que més se li pot retreure, de forma immediata, a Homs. 

- Aquesta setmana vaig aclarir-ho. Ell, personalment, no és l'únic culpable, però sí que és responsable de l'estratègia final que van venir-li a explicar les empreses que fos. I tu has de tenir molt clar on és el límit, o fins i tot dirigir cap on has d'anar. Aquí és on crec que hi va haver la més gran dificultat. Ho van fer molta gent, no només ell, però el vicesecretari d'estratègia del partit és Francesc Homs. Per tant, ja no és en qualitat de candidat, sinó que és la posició que ostenta actualment. Per això crec que hem de parlar, alguna responsabilitat molt més gran que jo, la té. Jo hi anava, però no vaig poder decidir la classe de campanya, ni el cartell, ni si ens havíem de ni veure a la papereta de votació. 
 

- Em queda clar que està a favor que es recuperi el nom del partit, en aquesta campanya. I entenc que prioritza recuperar el nom a tenir més fluïda la relació amb Demòcrates o Reagrupament. 

- A mi em sembla que fins que Convergència no faci les seves pròpies reflexions, les que li corresponen, no podrà tornar-se a veure a si mateixa com el moviment que li convé sempre ser, d'estesa de mà a altres forces polítiques que ja han fet aquestes reflexions. Demòcrates per Catalunya, quan s'escindeixen d'Unió, no crec que prenguin aquesta decisió, ni molt menys, precipitadament. Tenen unes raons consolidades i sòlides, perdurables en el temps, per fer-ho. Vol dir que es fan les seves pròpies reflexions. En canvi, nosaltres això no ho hem fet. Ens toca fer aquesta mirada endins per, després, idear les fórmules de col·laboració amb la resta de forces. Això havia d'haver estat el 20-D, era la data bona per fer-ho, perquè ja que no s'havia pogut fer Junts pel Sí, tocava fer-ho aleshores. No es va fer i ara tenim la data aquesta aquí al mig, és una segona oportunitat. 

- I no pot ser que s'estigui intentant evitar cometre el mateix error de la relació amb Unió Democràtica. 

- No és la quota. Aquesta fórmula ha caducat. Les fórmules de coalició política, o electoral, poden fer-se de diferents maneres. Renunciant tots dos a dir-se com es diuen per crear o idear una marca de suma millor. Fent que hi hagi assemblees conjuntes de primàries per escollir els representants. És sana competència. I, per què no, s'implicaria gent a les diferents maneres parcials d'entendre el mateix problema amb igualtat de condicions. Això, si li preguntes a una dona convergent, té una doble lectura pessimista. Perquè quaranta anys que hem estat aquí, treballant sempre, quan la quota d'Unió era la única, no passava res, però quan es van unir les quotes de la llei de paritat, mai, absolutament mai, vam tenir cap opció les dones convergents, perquè les dones d'Unió ocupaven l'espai natural de la quota de paritat. 

- Reivindica igual que Homs que hi hauria d'haver hagut una candidatura unitària independentista el 26-J? Hi posa el mateix èmfasi?

- Aquest èmfasi, crec que l'hi hauríem d'haver posat al 20-D. Perquè tenia molta més cohèrencia des de la perspectiva del temps. Veníem d'un 27-S de Junts pel Sí. Per tant, reproduir Junts pel Sí el 20-D hagués estat el correcte. Desconec les raons que al final van impedir-ho. Suposo que al final hi va haver mirades massa de partit, i massa de cúpul·la també. Perquè les bases, molt probablement, això no ho van entendre. Després, hi ha un aspecte. Si ara dius, anem a fer-ho, t'has de posar en el cantó de l'altra part. L'altra part, pel que sembla, està mirant la fórmula de com creix. Per tant, l'interès directe hi és. Ja no tens, per tant, la mirada imparcial que correspon per prendre aquestes decisions. Aquesta mirada, avui, crec que ni Convergència ni Esquerra la tenen. 

- Llavors no tindrien massa sentit els missatges d'Homs defensant la candidatura unitària. 

- Que ho demani, jo entenc que és perquè la posició que encara té és la de ser el candidat. Està en funcions, però hi és. Entenc que hi hagi de ser però crec que és una mica difícil que obtingui la resposta correcta de l'altra part. Per desgràcia, és un gest que arriba tard. 

- Sobre les diferències entre CDC i ERC, arran de les modificacions de l'IRPF, creu que formen part d'un escenari de negociació pressupostària o que hi poden acabar havent eleccions anticipades?

- En clau de país, seria molt reduccionista respecte les aspiracions que tots tenim. D'entrada, limitar a 18 mesos un mandat parlamentari és prou significatiu com perquè ara no hi hagin d'haver noves condicions. Introduir més condicions de les que ja s'han introduït em sembla una mica excessiu. Perquè les forces polítiques han de tenir els seus marges d'actuació, les seves pròpies dinàmiques internes i forçar-ho, al final perdria tot l'espai polític, perquè sense els uns o sense els altres és evident que empetitim el que entre tots hem estat capaços de construir. Crec que això seria molt irresponsable, perquè en lloc d'anar a créixer, a fer que la base sobiranista del país sigui més gran, sigui més ampla, tingui altres accents, convidi gent a venir... en lloc d'això, fugacitaria les oportunitats de gent nova. Em faria molta llàstima. 
 

- Però de qui és més responsabilitat que s'estigui caminant cap a aquest extrem? De Junqueras per posar la proposta d'augment de l'IRPF sobre la taula? De Puigdemont per dir que no quan la CUP, que és el soci parlamentari, exigeix mesures?

- Aquí, crec que ni Junqueras ni Puigdemont. On hi ha un problema, d'alguna manera poc analitzat és en què les demandes de la CUP, a vegades, són massa impacients i també sorolloses. I per tant, això, no sé de quina forma s'ha de poder contextualitzar en el moment que estem. La CUP ha de saber que té una responsabilitat molt gran, que no cal córrer per fer les coses precipitadament, i com que en la seva lectura de les coses està absolutament alineada amb els objectius de país que perseguim tots, haurà de saber també que per assolir aquests objectius, dels processos interns que s'hagin de prendre, en forma part. No s'ho pot mirar des d'una barrera, com a vegades sembla. La responsabilitat, al final, pot ser compartida. 

- A vegades, també hi ha la percepció que a alguns sectors convergents ja els va bé aquest soroll perquè no se senten còmodes amb l'escenari que està configurant el procés. Amb una ERC a l'alça i amb les tensions que això provoca al Govern. 

- No sóc a Palau, i no et puc respondre en clau de Govern. Des de la mirada de partit, et diré que tots entenem que som 72 escons molt clars, en favor de l'objectiu de país que tenim tots plegats, i que en aquest escenari som tres forces parlamentàries, encara que una es digui Junts pel Sí. A mi m'està sorprenent molt que Convergència hagi fet passes tan importants com la passa al costat que fa Mas per posar a Puigdemont; Puigdemont acaba d'aterrar, està fent-ho molt bé, i li hem de donar un marge de temps perquè es consolidi. Hem de deixar que la institució tingui una mica de recorregut, perquè fa pocs mesos que camina, s'estan estrenant. La CUP anirà prenent bé la mida, em sembla, i sóc optimista d'entrada. Crec que aquest és un exemple més de precipitació de programa electoral de cadascuna de les forces perquè les eleccions del 26 de juny distorsionen moltes coses. 

- Sobre Artur Mas. Potser perquè CDC encara s'està refundant, la seva figura està quedant desdibuixada. Quin paper ha de tenir al nou partit?

- Quan ell fa la passa al costat, l'objectiu que ens diu a tots és que ara toca fer el partit. Això ja t'està indicant que ell no tindrà un paper passiu. I a mi això ja em sembla bé, perquè comprèn que la feina que hem estat ha de fer aquestes reformes i les vol, fins i tot, arbitrar. Crec que inicialment arbitrarà el que pugui ser el congrés de CDC perquè tot arribi a bon port, després és possible que s'integri com el president executiu del partit, però no amb vocació d'estar-s'hi tot un mandat o tot un període congressual. Crec que no. Crec que ell s'hi estarà un temps, però suficientment relatiu per anar preparant una mirada més exterior, de representació del país cap enfora. 

- Una mirada més exterior, i no tant per tornar-se a presentar a les eleccions?

- Ah, això sí que és un interrogant que no et puc respondre. Ell sempre ha deixat l'interrogant a l'aire, fins i tot dins de casa. Això de tornar, per a ell, és obert. Però pots tornar també des d'una posició consolidada des de l'exterior. Catalunya necessita aquesta mirada i trajectòria internacional. També és una forma que el procés no s'embarranquin. Necessitem aquestes veus a fora. 

- Des que s'ha engegat la refundació, hi ha diversos noms i grups que conformen el que poden ser els nous lideratges. Com ara Turull, Rull, Gordó o Santi Vila, que oscil·la. Amb qui s'identifica més? 

- Tinc un problema, que sóc un belluguet i estic amb tots. Tots m'han demanat papers perquè saben que vinc de ser, darrerament, molt activa en el món sectorial del partit. De l'expertesa que hi ha a la família sectorial, on hi ha gent molt preparada en moltes àrees de coneixement, no podem prescindir-ne. Per tant, sobre com ho organitzem, m'han demanat parer tots. I tot el que estic veient d'ells és que no hi ha tantes diferències. Són petits accents. Per tant, em sembla que estic una mica amb tots i no sóc de ningú. Estic a disposició de tothom. 

- I en clau ideològica de partit, optaria més per marcar perfil de centre-esquerra, o per posar més l'accent en el component liberal del partit?

- Tinc un problema: sóc liberal en els drets i socialdemòcrata en l'economia. Hi ha persones que som un híbrid i no ens podem adscriure en un cantó o en un altre, per això Convergència és per a nosaltres tan còmode, perquè ens deixa ser les dues coses alhora. És Catalunya. El pragmatisme polític que dèiem abans, és això. La igualtat d'oportunitats la tenim clara? Sí. Deixarem algú que no pugui seguir pel camí? No. Farem que tothom tingui els mateixos drets i es pugui sentir part d'un país i una societat madura perquè considerem que la gent ha de tenir un equilibri entre drets i deures? Tot això és Convergència.
 

Sílvia Requena atenent el cap de política de Nació Digital Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació