19
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
15:57h
L’arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha fet una crida a defensar “la família cristiana”, segons ell amenaçada a l’Estat espanyol, que ha assistit, segons ell, “a una escalada contra la família per part de dirigents polítics, ajudats per altres poders com l’imperi gai i certes ideologies feministes”. Ho ha dit en una missa al Pontifici Institut Joan Pau II de València.
Cañizares no decep mai els seus auditoris. El prelat ha dit que Espanya és, junt amb Grècia, el país europeu amb un índex més baix de natalitat, i ha alertat contra les propostes legislatives sobre igualtat i drets de les parelles de fet que responen a “la ideologia de gènere, la més insidiosa de tota la història de la humanitat”. Potser l’arquebisbe tenia al cap el projecte de llei integral de Transsexualitat que l’executiu progressista ha presentat a les Corts valencianes.
Martell d’heretges
D’Antonio Cañizares es podria dir que és un representant d’aquella Església espanyola que va ser definida com a “llum de Trento i martell d’heretges”. D’ideologia molt conservadora, s’ha destacat sempre per la vehemència dels seus discursos i l’espanyolisme dels seus postulats. Fa uns mesos, va organitzar una vigília a la catedral de València per pregar per la unitat d’Espanya.
Va ser arquebisbe de Toledo i primat d’Espanya, un càrrec que dóna caràcter. Benet XVI el va cridar a Roma per esdevenir el prefecte de la Congregació del Culte Diví, una responsabilitat que s’acoplava bé a la seva visió tradicionalista i el seu gust per la teologia. Com a molts altres dignataris vaticans, l’arribada del Papa Francesc el va deixat fora de lloc. El desig del pontífex de traslladar l’arquebisbe de València, el molt més diplomàtic Carlos Osoro, a Madrid, va facilitar que es destinés Cañizares a València. Una manera d’allunyar-lo de Roma. Al preu, això sí, de reintegrar-lo a la Conferència Episcopal Espanyola, on sempre ha volgut tenir vara alta.