Alguns alumnes demanen la marxa de la professora i subdelegada del govern espanyol, Imma Manso, i obren un pols amb el rector, que per evitar incidents ha ordenat la presència policial als passadissos del rectorat
Un cartell contra la presència policial a la UdL
|
Àlvar Llobet
L'edifici del Rectorat de la Universitat de Lleida és l'epicentre d'una polèmica que té quatre protagonistes: l'Assemblea d'Estudiants de Lletres, la subdelegada del govern espanyol i professora del grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme, Imma Manso, el rector Roberto Fernández i els cossos de seguretat.
Per entendre la batussa que es va produir aquest dimarts entre estudiants i membres de seguretat privada i agents policials vestits de paisà cal remuntar-se a finals d'abril. Un grup d'estudiants –i joves que no són universitaris- irromp a la classe que impartia Manso per recriminar-li les declaracions que havia fet anys enrere contra els immigrants.
El fet que la política del PP vinculés l'any 2013 la delinqüència amb la immigració i que assegurés que la policia utilitzava "criteris ètnics" per identificar els sense papers ha estat el motiu pel qual desenes d'estudiants s'han mobilitzat en les darreres setmanes contra Manso fent pintades a les parets de la universitat i enganxant cartells contra ella i també contra el rector, Roberto Fernández, a qui acusen de permetre "exposicions feixistes al Rectorat".
Una alumna penjant un cartell contra el rector Foto: Àlvar Llobet
Després de l'escarni, el rector pren la decisió de posar vigilància policial a l'edifici per evitar que es repeteixin boicots d'aquestes característiques. Així, pel Rectorat s'hi comencen a veure tres vigilants de seguretat de l'empresa Prosegur durant els dies de classe de Manso (en els darrers anys només n'hi havia un que feia vigilància nocturna), i també agents dels Mossos d'Esquadra que van de paisà per passar desapercebuts. No obstant, tothom els identifica aviat.
Vista la situació, algunes veus del Consell de Govern li retreuen al rector aquesta decisió alhora que es queixen de la passivitat dels responsables de la UdL per prevenir els incidents ja que durant els dies previs a l'escarni s'ha anat notant un caliu contra Manso al Rectorat amb cartells, octavetes i pintades.
Membres del consell asseguren a NacióDigital que posar policies no és la solució perquè "el problema s'enquista. Per arreglar aquesta situació s'ha plantejat la figura d'un mediador, perquè a la UdL hi ha experts en resolució de conflictes, però el rector s'hi ha negat".
No és del mateix parer el vicerector de Campus de la universitat, Jesús Avilla, que en declaracions a aquest diari assegura que amb els estudiants no es pot entrar a negociar perquè el que volen és "imposar la marxa d'una professora, i això no és cap negociació". En aquest sentit, Avilla indica que la presència policial garanteix que es puguin fer les classes amb normalitat, i apunta que no hi ha cap calendari fixat per acabar amb aquesta vigilància.
Lluny de resoldre el conflicte, la presència policial encén encara més els ànims d'alguns alumnes que formen part de l'Assemblea d'Estudiants de Lletres, que es comencen a moure per reivindicar, a part de la marxa de Manso, una universitat lliure de policia. "La degana de la Facultat de Lletres va venir a parlar amb nosaltres enviada pel rector, i ens va amenaçar amb obrir-nos expedients si no aturàvem la mobilització" explica un membre de l'assemblea.
Aquest pols entre estudiants i rector s'ha traduït amb més pintades i amb la convocatòria d'una mobilització aquest dimarts que ha acabat amb ball de bastons, amb una noia detinguda durant unes hores i sense que ningú de la direcció intervingués en el conflicte. "Això no passava ni als anys setanta" deia un alumne mentre policia i estudiants es barallaven.
Una pintada contra el rector Foto: N.Ll
L'actual rector ha estat el primer en haver permès l'entrada dels antidisturbis a la UdL. Va ser en l'acte d'inauguració del curs el 18 octubre de l'any 2012 que anava a càrrec de Josep Borrell.
Abans de l'acte es va tancar un dels accessos al Rectorat mentre que les altres dues portes eren controlades per Mossos d'Esquadra, que impedien l'entrada d'estudiants tot i mostrar el carnet de la UdL. Dins de l'edifici s'hi van col·locar entre sis i vuit antidisturbis. El rector va explicar que hi estaven "per precaució".
