Una vintena de tendes recorden l'acampada del 15-M cinc anys després

#16M veniu a la plaça! #GlobalDebout#Nitdempeuspic.twitter.com/uREhdVAubU

— Oscar: #U€rgonya (@simongorjeos) 15 de maig de 2016

Una vintena de tendes han recordat a plaça Catalunya l'acampada del 15-M cinc anys després. Malgrat que fa setmanes que hi ha persones que passen la nit en aquest punt cèntric, la manifestació del moviment Nit Dempeus d'aquest diumenge ha fet augmentar el nombre d'acampats. De moment, però, la "indignació" està rebrotant amb una força molt discreta.

L'acampada de plaça Catalunya no és l'única del centre de Barcelona. Fa dies que hi ha tendes davant de la seu de la Comissió Europea a la capital catalana en protesta per la gestió de la crisi dels refugiats. La manifestació d'aquest diumenge, de fet, va passar pels dos emplaçaments amb l'objectiu d'unir les diverses lluites socials.

La mobilització de Nit Dempeurs

Centenars de persones –500 segons la Guàrdia Urbana i 4.000 segons els organitzadors- van respondre ahir la crida del moviment Nit Dempeus en suport a la protesta francesa Nuit Debout, amb seu a la plaça Republique de París. La convocatòria era global i mig miler de ciutats de tot el món han organitzat manifestacions que recuperen part de l'esperit del 15-M, coincidint precisament amb el cinquè aniversari d'aquell moviment a Barcelona.

Un dels integrants del moviment Nit Dempeus Barcelona, Néstor Andreu, explicava que el col·lectiu pretén amb aquesta manifestació "recuperar les places" com a espai on fer política. En aquest sentit assegura que malgrat que alguns partits han intentat "apropiar-se" del 15-M ells no s'hi senten representants perquè consideren que la política no pot ser "mediatitzada" ni delegar-se a les urnes cada quatre anys. En aquesta tesi hi coincideix la Celia Calderón: "Encara que vulguin fer campanya a costa nostra", va advertir, els moviments Nit Dempeus i 15-M són "apartidistes".

Com a qüestions a reivindicar globalment –la marxa es va convocar 500 ciutats de tot el món- van posar sobre la taula "les sobiranies" en clau energètica, alimentària, econòmica, en serveis públics i en política fronterera. "Els problemes que arriben de forma global han de tenir resposta global", va assenyalar Andreu.