15
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
23:16h
Centenars de persones –500 segons la Guàrdia Urbana i 4.000 segons els organitzadors- han intentat recuperar al centre de Barcelona l'esperit del 15-M cinc anys després de l'esclat de la "indignació". Ho han fet responent la crida del moviment Nit Dempeus en suport a la protesta francesa Nuit Debout, amb seu a la plaça Republique de París i que també s'ha solidaritzat amb altres causes com la dels refugiats.
La convocatòria era global i mig miler de ciutats de tot el món han organitzat manifestacions que recuperen part de l'esperit del 15-M, coincidint precisament amb el cinquè aniversari d'aquell moviment a Barcelona. Des de plaça de Catalunya simbòlicament, la marxa ha enfilat cap a la placa Universitat i els carrers d'Aribau i Rosselló fins arribar davant de la representació de la Comissió Europea al passeig de Gràcia. Just davant d'aquest edifici institucional, a les 8 del vespre, els participants s'han assegut al terra i s'han alçat al cap de pocs minuts, una acció simultània a totes les marxes d'aquest diumenge.
Un dels integrants del moviment Nit Dempeus Barcelona, Néstor Andreu, ha explicat que el col·lectiu pretén amb aquesta manifestació "recuperar les places" com a espai on fer política. En aquest sentit ha assegurat que malgrat que alguns partits han intentat "apropiar-se" del 15-M ells no s'hi senten representants perquè consideren que la política no pot ser "mediatitzada" ni delegar-se a les urnes cada quatre anys. En aquesta tesi hi coincideix la Celia Calderón: "Encara que vulguin fer campanya a costa nostra", ha advertit, els moviments Nit Dempeus i 15-M són "apartidistes".
Nit Dempeus ha respost des de Barcelona a la crida de la mobilització francesa sota el nom de Nuit Debout, que ocupa la plaça de la República de París. I la marxa coincideix amb el cinquè aniversari del 15-M, que es va establir a la plaça de Catalunya de Barcelona. Andreu ha defensat que la mobilització d'aquest diumenge beu del 15-M però que no es manifesta "per nostàlgia" sinó per recuperar elements "interessants" d'aquells dies i "anar més endavant".
Com a temes a reivindicar globalment –la marxa s'ha convocat a 500 ciutats de tot el món- han posat sobre la taula "les sobiranies" en clau energètica, alimentària, econòmica, en serveis públics i en política fronterera. "Els problemes que arriben de forma global han de tenir resposta global", ha resolt Andreu.
La forma per fer-ho, apunta un altre dels activistes, Piro Portela, pot passar per no fer del Nit Dempeus només la celebració d'un aniversari a Barcelona sinó convertir aquest diumenge "en data de constitució d'un nou moviment". La intenció és que es teixeixin així complicitats internacionals per crear "noves visions" de la societat.
Després de manifestar-se entre plaça de Catalunya i Universitat i enfilar Aribau i Rosselló, els manifestants –s'han vist Iaioflautes, activistes de la PAH, col·lectius reclamant papers per a tothom, entre d'altres- s'han aturat davant de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, on des d'aquest dissabte un grups de persones hi acampa en suport als refugiats. A les 8 en punt, s'han assegut al terra durant uns minuts: una acció simbòlica i simultània en altres ciutats. A pocs metres, uns activistes han desplegat una pancarta amb el lema "UErgonya" i han pintat amb color vermell, símbol de sang, la bandera europea de la façana com a senyal de protesta.
La convocatòria era global i mig miler de ciutats de tot el món han organitzat manifestacions que recuperen part de l'esperit del 15-M, coincidint precisament amb el cinquè aniversari d'aquell moviment a Barcelona. Des de plaça de Catalunya simbòlicament, la marxa ha enfilat cap a la placa Universitat i els carrers d'Aribau i Rosselló fins arribar davant de la representació de la Comissió Europea al passeig de Gràcia. Just davant d'aquest edifici institucional, a les 8 del vespre, els participants s'han assegut al terra i s'han alçat al cap de pocs minuts, una acció simultània a totes les marxes d'aquest diumenge.
Un dels integrants del moviment Nit Dempeus Barcelona, Néstor Andreu, ha explicat que el col·lectiu pretén amb aquesta manifestació "recuperar les places" com a espai on fer política. En aquest sentit ha assegurat que malgrat que alguns partits han intentat "apropiar-se" del 15-M ells no s'hi senten representants perquè consideren que la política no pot ser "mediatitzada" ni delegar-se a les urnes cada quatre anys. En aquesta tesi hi coincideix la Celia Calderón: "Encara que vulguin fer campanya a costa nostra", ha advertit, els moviments Nit Dempeus i 15-M són "apartidistes".
Nit Dempeus ha respost des de Barcelona a la crida de la mobilització francesa sota el nom de Nuit Debout, que ocupa la plaça de la República de París. I la marxa coincideix amb el cinquè aniversari del 15-M, que es va establir a la plaça de Catalunya de Barcelona. Andreu ha defensat que la mobilització d'aquest diumenge beu del 15-M però que no es manifesta "per nostàlgia" sinó per recuperar elements "interessants" d'aquells dies i "anar més endavant".
Com a temes a reivindicar globalment –la marxa s'ha convocat a 500 ciutats de tot el món- han posat sobre la taula "les sobiranies" en clau energètica, alimentària, econòmica, en serveis públics i en política fronterera. "Els problemes que arriben de forma global han de tenir resposta global", ha resolt Andreu.
La forma per fer-ho, apunta un altre dels activistes, Piro Portela, pot passar per no fer del Nit Dempeus només la celebració d'un aniversari a Barcelona sinó convertir aquest diumenge "en data de constitució d'un nou moviment". La intenció és que es teixeixin així complicitats internacionals per crear "noves visions" de la societat.
Després de manifestar-se entre plaça de Catalunya i Universitat i enfilar Aribau i Rosselló, els manifestants –s'han vist Iaioflautes, activistes de la PAH, col·lectius reclamant papers per a tothom, entre d'altres- s'han aturat davant de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, on des d'aquest dissabte un grups de persones hi acampa en suport als refugiats. A les 8 en punt, s'han assegut al terra durant uns minuts: una acció simbòlica i simultània en altres ciutats. A pocs metres, uns activistes han desplegat una pancarta amb el lema "UErgonya" i han pintat amb color vermell, símbol de sang, la bandera europea de la façana com a senyal de protesta.