Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
economia

​Un any de la sicav de les xarxes socials

Una Sicav està pensada per canalitzar l'estalvi de petits inversors que no tenen coneixements per operar a la borsa | N'hi ha més de 3.000 i Smart Social és la que registra una major rendibilitat | Més del 70% pertanyen a la pràctica a un sol accionista com a estratègia d'elusió fiscal

per Isaac Meler, 21 de maig de 2016 a les 19:20 |
Pantalles de la Borsa de Barcelona | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les xarxes socials cada cop serveixen per més coses i fa un any un grup d'inversors va iniciar una experiència pionera a tot l'estat espanyol. Es podia crear una institució d'inversió col·lectiva a través d'aquest canal? La resposta va ser "sí". El resultat va ser la fundació de la Sicav Smart Social el maig de 2015. Ara per ara, aquesta entitat no només segueix existint, sinó que és la més rendible de tot el mercat espanyol amb una rendibilitat mitjana del 12,40%. Però, què és una Sicav?

Les sigles signifiquen "Societat d'Inversió de Capital Variable" (Sicav), cosa que consisteix en un institució d'inversió col·lectiva que cotitza al Mercat Alternatiu Bursàtil (MAB) i que existeix en diversos països de la Unió Europea. Són molt semblants als fons d'inversió que, de la mateixa manera, tributen a l'1% en l'impost de societats pels seus beneficis (les empreses tributen al voltant del 30%). A això, el gestor de Smart Social, Antoni Fernández, afegeix i subratlla que quan qualsevol dels seus accionistes "decideix retirar la seva inversió paga entre un 19% i un 23%" per les plusvàlues obtingudes. Per constituir-ne una, cal un mínim de 100 participants i un capital mínim de 2,4 milions d'euros. 


L'ombra de l'elusió fiscal

En paraules de José María Mollinedo, secretari general del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda espanyol (Gestha), les Sicav "permeten canalitzar l'estalvi de les persones que no tenen coneixements per operar a borsa i inverteixen en una institució d'inversió col·lectiva amb un gestor que és un professional". Tot i això, aquests casos són més aviat atípics.

A la pràctica, les Sicav són conegudes popularment per ser un instrument d'elusió fiscal de grans fortunes perquè, com recorda Mollinedo, de les aproximadament 3.000 que hi ha a l'estat espanyol, "més del 70%" pertanyen a un sol accionista que en té "el 99% de les accions". En aquests casos, la resta d'accionistes, fins a arribar a 99, són homes de palla o "mariachis" com s'anomena en l'argot del sector. 

Tot plegat permet un "abús" en el qual una sola persona "pren el control d'una societat sense retratar-se a la renda". Com exemplifica el secretari general de Gestha, aquestes situacions han donat lloc a conductes en què un d'aquestes institucions "compri accions d'una societat estrangera propietària d'un immoble que després era utilitzada per l'amo de la Sicav". Per a ell, una de les solucions seria limitar al 3% o 5% la quantitat d'accions que pot tenir cada accionista.


"Tornar a l'essència de la Sicav"

Tanmateix, molt lluny d'aquestes situacions, la Sicav de la qual el vigatà Antoni Fernández és gestor és de les poques formades per un gran conjunt de petits accionistes, concretament, 820. "No hi ha mínim per invertir i el preu de l'acció està a 6,70 euros, mentre que la inversió mitjana de cada accionista està sobre els 10.000 euros", explica, tot afegint que "el 85% han aportat quantitats menors de 30.000 euros". 

El model sembla que fins ara ha funcionat. El seu patrimoni s'ha incrementat un 207% des del maig de l'any passat, quan va ser fundada, i el d'enguany: ha passat dels 5.300.000 milions d'euros als 16.300.000. A més, ha registrat una volatilitat anualitzada del 6,85%, mentre que la xifra mitjana dels fons de renda variable ha estat propera al 20%.
 
El punt de partida va ser un concurs de traders el 2011. L'objectiu era trobar el millor gestor entre un total de 40 nous talents que s'hi van presentar i el millor va ser Fernández. El pas següent va ser aconseguir accionistes, cosa que es va vehicular a través de la xarxa per a inversors Unience, cosa que es va veure complementada amb un canal a Twitter, on es publicaven totes les noticies relacionades amb la societat.

Cultura d'estalvi

Justament per aquestes xarxes ho va conèixer un dels seus accionistes amb qui ha pogut contactar NacióDigital. "Sempre responen les nostres preguntes i expliquen tot el que fan, de manera que també s'aprèn", assegura aquest petit inversor amb accions per un valor d'uns 2.000 euros. Les seves motivacions per sumar-se a la sicav van ser "una bona rendibilitat sempre acceptant el preu del temps de treball i el risc d'invertir".

Dit això, Fernández destaca que, en part, el seu objectiu va ser "tornar a l'essència del que és una sicav: una institució d'inversió col·lectiva que permet avantatges fiscals a molts inversos petits". En aquesta línia, l'accionista consultat declara que "és necessari que la gent pugui implicar-se més en l'economia i en l'estalvi". I conclou: "Vivim en un país on hi ha molt poca educació financera i s'hi ha de posar remei".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació