L'arrel més visceral de Doctor Prats

"Doctor Prats, doctor Prats: què prenc? què tinc?" és la tornada de la cançó Doctor Prats, inclosa al disc Patates amb peix (2015). Pot passar desapercebut, però el joc onomatopeic de la lletra remet a un ritme de bateria, i també a l'esperit juganer d'una banda que, en poc temps, ha passat de ser un divertimento de concepció virtual –"la idea era fer un grup que funcionés de manera on line, tot trobant una via que unifiqués la música amb el món audiovisual", confessen– a ser un grup amb vocació de perdurar i d'oferir coses noves. "Pensa que vam acabar un disc i hi havia membres del grup que no es coneixien!".

Un any després d'aquella primera temptativa arriba Aham Sigah (2016), un àlbum on batega l'electrònica, amb un so més contundent i compacte, d'arrel més visceral. "La gran diferència amb el primer disc és que aquell era pràcticament 'de laboratori' i aquest ja l'hem tocat com a grup", expliquen. "Ens hem integrat molt més, fruit de la gira de l'any passat, de tocar molts concerts, de conèixer-nos com a persones". Una compenetració que mostra un disc que "sona més a Doctor Prats", tal com ells mateixos subratllen.
 
Aquest dissabte, 14 de maig, la Sala Bikini ofereix una bona ocasió per tastar la seva música en directe –a dos quarts de nou del vespre–, i també per veure com han crescut com a grup i per demostrar que el nou disc és més semblant a allò que són en realitat, musicalment, però molt especialment pel que fa a les lletres. "Aham Sigah parla molt de nosaltres mateixos, del naixement de la banda, de la màgia de tocar, de les nostres experiències i pensaments". Més enllà d'aquest dissabte, tenen previstos concerts al Ceba't de Sabadell (21 de maig), al Clownia (24 de juny) o el Musk'n'viu de Granollers (1 de juliol).
 
Nous sons, noves inquietuds
 
Aquest canvi de rumb es veu clarament al primer single del disc, Ara, que mostra una sonoritat moderna, "molt diferent del que fèiem fins ara i també diferent a molts grups del panorama actual", afirmen. "La cançó té un doble sentit: parla del moment, però també d'allargar aquest moment". El videoclip els ha permès, a més, treballar l'slow motion, una tècnica que et permet veure moltes més coses que en una visió a temps real. "És reivindicar el carpe diem, viure el moment concret i amb una mica de reivindicació".
 
El tema, que torna a sortir a Adéu, fins aviat, és la velocitat de la societat de les xarxes socials, "aquella obligació d'anar sempre al capdavant de tot si no vols caure i perdre't en l'oblit". En aquest sentit, Doctor Prats reivindiquen viure més naturalment i tornar a la cabana. "És una lletra que parteix d'un sentiment estrany. Però és de les més sinceres de tot el disc, i ens agrada molt". D'altra banda, una de les cançons que més sorprèn és La recepta, un electroswing que flirteja amb la música electrònica.
 
"Tenim melodies i estructures molt pop, però les vestim de tot tipus d'estils", expliquen. "Les barregem amb ritmes llatins, reggaetons o reggae. En aquest disc hem fugit de l'ska", traçant un viatge "per descobrir i per aprendre" on no es pot obviar la feina de David Rosell en el resultat final. El músic bagenc ha estat el coproductor del disc, el responsable d'oferir un filtre. "Té les coses molt clares perquè tinguin un tipus de so –remarquen, amb admiració–, ho fa sonar tot molt agradable i molt net". Amb la funció de rebaixar la bogeria, Rosell ha acabat per embolcallar un disc que mostra l'arrel més autèntica i visceral d'un grup que jugar i, sobretot, seguir creixent.