Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
família

Criar nens en una tribu?

Anàlisi d'una experiència a Israel | El sistema comunal ha saltat als mitjans aquesta setmana per unes declaracions de la cupaire Anna Gabriel

per Ester Dachs, 12 de maig de 2016 a les 11:38 |
Nens al Quibuts Afikim amb la seva cuidadora, als anys 60 | Wikipèdia / ארכיון מרום גולן
Aquesta informació es va publicar originalment el 12 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Ha estat una de les polèmiques de la setmana: Anna Gabriel va mostrar la seva predisposició a criar els fills d’una manera comunal ja que considera que el model de família actual “tendeix a convertir les persones en molt conservadores”.
 

Gabriel no és la primera persona en proposar un model de família alternativa on els pares tinguin un rol més minoritari o inexistent. El mateix pare de la filosofia grega Plató ho va recomanar en el seu llibre de la República. Però la seva idea va ser fortament criticada pel seu deixable Aristòtil i mai es va portar a terme.

A on sí hi va haver casos pràctics i estudiats va ser a l’Israel dels anys cinquanta. El quibuts van ser comunes fortament influenciades per idees marxistes a on la colectivilitatzació arribava fins i tot a les criatures. Els nens eren separats dels seus pares un cop sortits de l’hospital i portats en “la casa dels nadons” a on eren criats per una mainadera. La relació dels pares amb els nens variava de poble en poble, des dels que només podien veure’ls una hora al dia als que eren lliures de visitar-los quan volguessin. En tots els casos els nens sabien qui eren els seus progenitors. Els pares no havien de pagar cap suport pels seus nens, ja que era la comunitat la que mantenia les criatures i els educava. 


Els nens vivien amb grups de tres a sis criatures de la mateixa edat, compartint dormitori fins que fossin adults. Es van fer nombrosos estudis sobre les conseqüències psicològiques d’aquest tipus de criança però cap va aconseguit mostrar grans diferències. 


El moviment va tenir una gran potència durant dues dècades però a final dels anys 70 va anar disminuint i els quibuts restants es van anar privatitzant. Als anys 80 tots els nens vivien amb els seus pares. Tot i les seves transformacions, el quibuts continuen avui en dia a Israel i encara que sempre han set minoritaris constitueixen una de les imatges típiques d'aquest país de cara a la resta del món.

Apart dels quibuts, diverses comunitats hippies han tingut algunes experiències en criança col·lectiva. Cap prou gran per fer un estudi en profunditat del seu efecte en els nens, però sí hi ha tot un subgènere literari d’adults criats d'aquesta forma explicant les seves vivències.
 

Nens el Quibuts Merom Golan 1968-72 Foto: ארכיון מרום גולן

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació