entrevista

Soltera, independent... i feliç

Kate Bolick presenta "Solterona", un llibre editat per Malpaso que trenca els mites del matrimoni i reivindica la dona que lluita per la seva pròpia independència | L'autora de Nova York s'inspira en les experiències de cinc dones que demostren que "ser soltera és un estat mental, una actitud vital"

per Esteve Plantada, 16 de maig de 2016 a les 14:15 |
Kate Bolick, autora de «Solterona» | Enrique Muda
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com moltes altres dones d'arreu del món, Kate Bolick (Massachusetts, 1972) va créixer pensant que acabaria casant-se i tenint una família amb fills rodanxons i eixerits. Fins i tot havia posat una data límit a l'assumpció del clixé perfecte: els trenta anys. Però, arribat el moment, res no havia sortit com es pensava, ni tal com havia planejat. Ben al contrari. "Als 28 anys vaig trencar una relació de parella que feia temps que tenia –explica–, i em vaig trobar soltera i feliçment sola per primera vegada". I davant d'un abisme vertiginós.
 

"No tenia referents, ni hi havia retrats del què era estar soltera sense ser una infeliç", confessa, rememorant aquell salt al buit. "Ser solterona és un estat mental, una actitud vital" que comporta alguns beneficis. Un d'ells, els efectes positius de la independència, que "et torna una persona més forta i t'ajuda a consolidar una xarxa d'amistats –de totes les edats–, de resultats professionals, de seguretat econòmica". I també t'ajuda a afrontar millor la vida en parella, si és el cas.
 
Malposo edita ara Solterona. La construcción de una vida pròpia (2015), la primera novel·la de Bolick, i tot un fenomen que ja l'ha convertit en una obra de culte. La idea del llibre va venir l'any 2000, però no va ser fins el 2006 que el va començar a escriure. "Aleshores no el vaig poder acabar, perquè era massa jove i estava massa a prop de les preguntes que m'estava plantejant". Amb 29 anys, el va deixar abandonat, però un gir canvia el rumb dels esdeveniments i converteix l'autora en una signatura popularíssima.
 

Un article a The Atlantic, origen del llibre
 
L'any 2011, The Atlantinc li demana un article sobre la mutació que està experimentant la institució del matrimoni als Estats Units, que Bolick titula All the single ladies i que es converteix en tot un fenomen viral. "Mentre em documentava i l'escrivia, tenia por que ningú llegís l'article", confessa, encara astorada. Però l'efecte va ser totalment contrari: el van posar a la portada, es va fer viral en qüestió d'hores i és l'article més llegit en tota la història de la revista. Una fita que neix de l'estadística: "tot el que explico a Solterona no té a veure amb ideologia o discursos, sinó amb números. Són els números, el que estan canviant!". I així ho reafirmen les dades: més del 50% de la població dels EUA és soltera.
 

Kate Bolick, durant el dinar d'aquest dimarts amb Esteve Plantada. Foto: Enrique Muda


"De seguida vaig saber que tenia una cosa important entre mans", assegura. Tant important com per esdevenir un far per a d'altres dones a qui ningú, encara, no s'havia adreçat de manera tan clara, i des dels mitjans. Solterona és un llibre subtil i minimalista, ple d'ironia, de confidències, d'enginy i d'humor, conduit a través del testimoni biogràfic de cinc dones. L'autora les anomena les "despertadores": Edith Warthon, Maeve Breenan, Neith Boyce, Edna St. Vicent Millay i Charlotte Perkins Gilman, "escriptores que van tenir importància a la meva vida, que se m'apareixien com si controlessin tot el que anava escrivint".
 
Un diàleg amb altres dones
 
En ple procés d'escriptura, Bolick es va anar trobant a si mateixa parlant amb totes aquestes dones. "Era una manera noble i maca de parlar de les seves vides, i de reivindicar un discurs que és fascinant i plenament vigent", explica. L'autora sentia la necessitat d'escriure un llibre que parlés de la solteria femenina de manera seriosa i que tornés l'assumpte a la palestra pública. Ella mateixa s'ha acabat convertint en una nova "despertadora" per a generacions futures i per a una bona pila de dones joves que necessiten un testimoni com el seu. "Bridget Jones ha fet molt mal!", diu, somrient.

"He acabat el llibre quan he estat suficientment gran per fer-ho, però també perquè podia ser com una germana gran per la resta de dones". Bolick posa en primer pla un arquetipus secular que canvia: ara, la "solteria" no implica aïllament social. ¿Aquest canvi d'estructura familiar pot ser el que dibuixi la societat del futur? ¿Aquesta és la vertadera revolució del feminisme? "No m'agrada gens fer pronòstics", contesta a les dues qüestions. "La història, com bé sabem, no sempre transcorre en línia recta. Però conservo dues esperances: una, que la conversa sobre la solteria s'estengui i la gent ho contempli com una opció més. La segona, que el fet de tenir fills inclogui, amb normalitat, altres tipus de parentius".
 
Concebut com un potent argumentari a favor de les dones independents i solteres, el llibre de Kate Bolick també marca un camí a la resta de totes les dones. Citant Shakespeare, Solterona és el relat captivador del "culte al beneït poncellatge" –com el dramaturg deixà escrit a El somni d'una nit d'estiu–. Però, també, citant Louisa May Alcott, "la llibertat és un marit millor que l'amor". Una soltera que deixa enrere la càrrega negativa de tants segles, que trenca el tòpic de la dona trista o rebel. "Reivindico que ser solterona sigui aferrar-te a una part de tu que és independent i autosuficient, tinguis i no parella".
 
Kate Bolick i els beneficis d'estar soltera
Kate Bolick (Newburyport, Massachusetts, 1972) ha estat redactora de les revistes The Atlantic i Domino, i col·laboradora de The Boston Globe, Cosmopolitan, Elle, Vogue, The New York Times o The Wall Street Journal, entre d'altres. És un dels rostres més populars i habituals dels programes de televisió de la majoria de cadenes d'abast nacional dels Estats Units. Actualment viu a Brooklyn, Nova York. Solterona és la seva primera obra i ha estat rebuda amb una gran aclamació, tant de crítica com de públic, arribant a ser considerat per The National Post com "un dels llibres d'història cultural feminista més importants dels darrers vint anys".

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació