08
de maig
del
2016
Actualitzat
el
09
de maig
a les
20:43h
"Hi ha una convicció persistent i en augment entre l'opinió pública mundial que els bitllets de quantitats elevades s'utilitzen per objectius criminals". Aquestes declaracions del president del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, davant del comitè d'Afers Econòmics del Parlament Europeu del passat mes de febrer es poden considerar com l'inici de la fi dels bitllets de 500 anunciada aquesta setmana.
La decisió del banc central de l'Eurozona de deixar d'imprimir els bitllets d'aquesta quantitat, o "denominació", com s'anomena en l'argot monetari, es posarà en marxa a finals del 2018. Però, quin és el seu impacte si, com assegura Xavier Masdéu, de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, "a nivell pràctic no circulen en el gruix de la petita i mitjana empresa"?
Des d'un punt de vista quantitatiu, les dades del BCE del març passat mostren que del total de bitllets en circulació a l'Eurozona, només el 3,2% eren de 500. Pot semblar poc, però en termes de valor representaven 297.200 milions d'euros, un 27,8% dels diners que circulen en forma de bitllet.
En aquest sentit, els efectes a l'estat espanyol es magnifiquen, tenint en compte que, d'acord amb les dades del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha), el març de 2016 hi havia 32.398 milions d'euros en bitllets de 500, el que representa el 77,4% dels diners en circulació (41.864 milions d'euros), un percentatge que s'ha triplicat des de desembre de 2002, any en què va entrar en vigor la moneda única europea, quan tot just representaven el 25,1% del total.
Segons aquesta entitat, els bitllets de 500 a l'estat espanyol van viure el seu "moment àlgid" entre els anys 2005 i 2007, coincidint amb la bombolla immobiliària. Aleshores, van arribar a suposar la quarta part del total de bitllets que hi havia a l'Eurozona d'aquesta quantitat.
Lluita contra el frau fiscal?
Si un dels principals arguments de l'"adéu" al bitllet de 500 creat a instàncies d'Alemanya (equivalen als antics 1.000 marcs) ha estat la lluita contra el frau, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, apunta la poca utilitat real de la mesura del BCE deixant ben clar que no es tracta d'una "retirada" sinó "deixar d'imprimir". "Els bitllets de 500 seguiran tenint valor i es podran anar canviant durant un període il·limitat", argumenta. Davant d'aquesta situació, el seu sindicat alerta que tot plegat "facilitarà evitar responsabilitats penals i tributàries" amb una "amnistia" per a 32.400 milions.
Per a Mollinedo la cosa hauria canviat si el Banc Central Europeu hagués decidit suprimir la moneda i aplicar, de cop, una autèntica retirada. "Aleshores qualsevol persona els hauria d'ingressar de manera que en els seus comptes figuraria un increment patrimonial net pel qual hauria de tributar i que no podria justificar", assenyala. Aquest expert va més enllà i lamenta que "no s'entén" que el BCE no col·labori amb les policies de cada estat si "s'ha verificat que el bitllet de 500 s'utilitza per la delinqüència comú o el finançament del terrorisme".
Sobre aquest punt, Masdéu expressa una opinió similar. "És una petita mesura que no soluciona el problema del frau, els bitllets de 500 només n'eren un vehicle més", assegura. Però com? "El frau fiscal funciona amb qualsevol tipus de bitllet però sovint cal que en un petit espai càpiguen molts diners, com els típics sobres", explica.
Per dir-ho de manera més gràfica, per cada maletí ple de bitllets morats, se'n necessiten gairebé tres per dur la mateixa quantitat de diners en bitllets de 200 euros, una denominació, que, com destaca Masdéu, "tampoc es veu gaire". En efecte, fins ara aquests bitllets de color groc només representaven l'1,1% del total de bitllets que circulaven a l'Eurozona el març passat. Els que tenien més presència, de llarg, eren els de 50 euros amb un 45%, seguits dels de 20 (17,8), els de 10 (12%), els de 100 (11,7%) i els de 5 (9,3%).
La decisió del banc central de l'Eurozona de deixar d'imprimir els bitllets d'aquesta quantitat, o "denominació", com s'anomena en l'argot monetari, es posarà en marxa a finals del 2018. Però, quin és el seu impacte si, com assegura Xavier Masdéu, de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i Balears, "a nivell pràctic no circulen en el gruix de la petita i mitjana empresa"?
Des d'un punt de vista quantitatiu, les dades del BCE del març passat mostren que del total de bitllets en circulació a l'Eurozona, només el 3,2% eren de 500. Pot semblar poc, però en termes de valor representaven 297.200 milions d'euros, un 27,8% dels diners que circulen en forma de bitllet.
En aquest sentit, els efectes a l'estat espanyol es magnifiquen, tenint en compte que, d'acord amb les dades del Sindicat de Tècnics d'Hisenda (Gestha), el març de 2016 hi havia 32.398 milions d'euros en bitllets de 500, el que representa el 77,4% dels diners en circulació (41.864 milions d'euros), un percentatge que s'ha triplicat des de desembre de 2002, any en què va entrar en vigor la moneda única europea, quan tot just representaven el 25,1% del total.
Segons aquesta entitat, els bitllets de 500 a l'estat espanyol van viure el seu "moment àlgid" entre els anys 2005 i 2007, coincidint amb la bombolla immobiliària. Aleshores, van arribar a suposar la quarta part del total de bitllets que hi havia a l'Eurozona d'aquesta quantitat.
Percentatge de bitllets de 500 euros sobre el total de bitllets en circulació a Europa i a l'Estat espanyol Foto: Cristina Garde
Lluita contra el frau fiscal?
Si un dels principals arguments de l'"adéu" al bitllet de 500 creat a instàncies d'Alemanya (equivalen als antics 1.000 marcs) ha estat la lluita contra el frau, el secretari general de Gestha, José María Mollinedo, apunta la poca utilitat real de la mesura del BCE deixant ben clar que no es tracta d'una "retirada" sinó "deixar d'imprimir". "Els bitllets de 500 seguiran tenint valor i es podran anar canviant durant un període il·limitat", argumenta. Davant d'aquesta situació, el seu sindicat alerta que tot plegat "facilitarà evitar responsabilitats penals i tributàries" amb una "amnistia" per a 32.400 milions.
Per a Mollinedo la cosa hauria canviat si el Banc Central Europeu hagués decidit suprimir la moneda i aplicar, de cop, una autèntica retirada. "Aleshores qualsevol persona els hauria d'ingressar de manera que en els seus comptes figuraria un increment patrimonial net pel qual hauria de tributar i que no podria justificar", assenyala. Aquest expert va més enllà i lamenta que "no s'entén" que el BCE no col·labori amb les policies de cada estat si "s'ha verificat que el bitllet de 500 s'utilitza per la delinqüència comú o el finançament del terrorisme".
Sobre aquest punt, Masdéu expressa una opinió similar. "És una petita mesura que no soluciona el problema del frau, els bitllets de 500 només n'eren un vehicle més", assegura. Però com? "El frau fiscal funciona amb qualsevol tipus de bitllet però sovint cal que en un petit espai càpiguen molts diners, com els típics sobres", explica.
Per dir-ho de manera més gràfica, per cada maletí ple de bitllets morats, se'n necessiten gairebé tres per dur la mateixa quantitat de diners en bitllets de 200 euros, una denominació, que, com destaca Masdéu, "tampoc es veu gaire". En efecte, fins ara aquests bitllets de color groc només representaven l'1,1% del total de bitllets que circulaven a l'Eurozona el març passat. Els que tenien més presència, de llarg, eren els de 50 euros amb un 45%, seguits dels de 20 (17,8), els de 10 (12%), els de 100 (11,7%) i els de 5 (9,3%).