06
de maig
del
2016
Actualitzat
el
07
de maig
a les
9:06h
El laborista Sadiq Khan serà el nou alcalde de Londres. Amb més del 80% dels vots escrutats, obté un 44% dels vots enfront el 35% de Zac Goldsmith, del Partit Conservador. D’aquesta manera, Sadiq Khan succeirà el conservador Boris Johnson. Tot un símbol d’una ciutat cosmopolita que ha dit rotundament "no" a una agressiva campanya tory, que ha llançat tot tipus d’improperis contra el candidat del Labour.
Fill d’immigrants pakistanesos, cinquè d’una família de vuit germans, amb un pare que es va obrir camí treballant de conductor d’un autobús, Sadiq Khan va estudiar lleis i va ingressar en els rengles del Labour, arribant a ser elegit diputat a Westminster. Va ser ministre de les Ciutats sent Gordon Brown primer ministre, i després, quan el seu partit va passar a l’oposició, va ser ministre a l’ombra de Justícia en l’equip d’Ed Milliband, l’anterior líder del partit.
Khan va ser un dels 36 diputats que van avalar la candidatura de Jeremy Corbyn per encapçalar el Labour. Tot i així, ha mantingut una distància envers el líder del partit i ha subratllat la seva posició com a laborista de centre esquerra per evitar que l’etiquetessin com a radical. Un esforç potser inútil, ja que Sadiq Khan ha estat víctima d’atacs de tota mena. El seu principal rival, el conservador Zac Goldsmith, va titllar-lo d’incapacitat per governar Londres i va jugar sense vergonya amb la condició de musulmà del polític laborista insinuant proximitats amb el terrorisme islamista. Els resultats electorals han deixat en evidència aquesta campanya tory.
Crítiques conservadores a la campanya del partit
La victòria a Londres pot "salvar" la vida política de Jeremy Corbyn, que es troba ara amb un aliat i, sobretot, amb una carta guanyadora per ensenyar. La derrota sempre obre esquerdes en el vençut, i dins del Partit Conservador ja han aparegut veus molt critiques amb Goldsmith. Roger Evans, que ha estat el segon de Boris Johnson a l’alcaldia, ha criticat durament la campanya agressiva del partit, com també ho ha fet Andrew Boff, un conservador de pes que ha estat portaveu al ple del consell municipal. Segons ells, insinuar simpaties radicals i islamistes de Sadiq Khan ha estat una aposta errònia i arriscada en una ciutat on la convivència entre les diverses comunitats és un bé molt preuat.
Fill d’immigrants pakistanesos, cinquè d’una família de vuit germans, amb un pare que es va obrir camí treballant de conductor d’un autobús, Sadiq Khan va estudiar lleis i va ingressar en els rengles del Labour, arribant a ser elegit diputat a Westminster. Va ser ministre de les Ciutats sent Gordon Brown primer ministre, i després, quan el seu partit va passar a l’oposició, va ser ministre a l’ombra de Justícia en l’equip d’Ed Milliband, l’anterior líder del partit.
Khan va ser un dels 36 diputats que van avalar la candidatura de Jeremy Corbyn per encapçalar el Labour. Tot i així, ha mantingut una distància envers el líder del partit i ha subratllat la seva posició com a laborista de centre esquerra per evitar que l’etiquetessin com a radical. Un esforç potser inútil, ja que Sadiq Khan ha estat víctima d’atacs de tota mena. El seu principal rival, el conservador Zac Goldsmith, va titllar-lo d’incapacitat per governar Londres i va jugar sense vergonya amb la condició de musulmà del polític laborista insinuant proximitats amb el terrorisme islamista. Els resultats electorals han deixat en evidència aquesta campanya tory.
Crítiques conservadores a la campanya del partit
La victòria a Londres pot "salvar" la vida política de Jeremy Corbyn, que es troba ara amb un aliat i, sobretot, amb una carta guanyadora per ensenyar. La derrota sempre obre esquerdes en el vençut, i dins del Partit Conservador ja han aparegut veus molt critiques amb Goldsmith. Roger Evans, que ha estat el segon de Boris Johnson a l’alcaldia, ha criticat durament la campanya agressiva del partit, com també ho ha fet Andrew Boff, un conservador de pes que ha estat portaveu al ple del consell municipal. Segons ells, insinuar simpaties radicals i islamistes de Sadiq Khan ha estat una aposta errònia i arriscada en una ciutat on la convivència entre les diverses comunitats és un bé molt preuat.