El lideratge de Jeremy Corbyn, pendent de l'alcaldia de Londres

Els resultats electorals a Escòcia, amb la tercera victòria consecutiva de l'SNP (amb 63 escons, a dos de la majoria absoluta), han suposat un sotrac pel Partit Laborista, que ha passat de segona a tercera força, sent superat pels conservadors. És un resultat molt colpidor, perquè Escòcia havia estat un bastió pel Labour, que contempla com els nacionalistes de Nicola Sturgeon li arrabassen espai i missatge socialdemòcrata. Són hores dures per a Jeremy Corbyn, el líder laborista britànic, que espera que Sadiq Khan s’imposi a l’alcaldia de Londres.

Una de les raons de la pèrdua de terreny pel laborisme cal buscar-lo en el fet que va fer una campanya conjunta amb els conservadors en contra de la independència d’Escòcia. El partit de David Cameron no només és vist com a llunyà ideològicament de la majoria de la societat escocesa, sinó que se’l vincula a l’era Thatcher, molt regressiva pels sectors populars escocesos. En el referèndum del 2014, Labour i ‘tories’ van anar plegats al combat contra el sobiranisme. En canvi, els conservadors han recollit el vot dur unionista, animat també pel lideratge de Ruth Davidson, que ha guanyat la seva particular batalla contra la laborista Kazia Dugdale. Aquesta ja ha dit que no pensa renunciar al lideratge del Labour escocès. Però cal veure si podrà mantenir-se gaire temps.

Fins aquesta nit no es coneixeran els resultats del conjunt de municipis d’Anglaterra que també van votar ahir, però els resultats que es tenen ara assenyalen que el Labour, malgrat tornar a guanyar en consells municipals, quedarà per sota dels 800 consellers que tenia ara (els conservadors podrien fregar els 500). Fa trenta anys que un partit que és a l’oposició no millora els seus resultats en unes municipals. Aquest relat empaitarà Corbyn a partir d’avui.   

El "consol" de Gal·les

A Gal·les, el Labour torna a guanyar però amb desgast. Governa allí i tenia ara 30 dels 60 escons de l’Assemblea. Ara balla entre 26 i 29 escons, el que no és un mal resultat per un partit al poder. Aquí són els conservadors els que han reculat, passant de segona a tercera força, amb 10-11 escons, a falta del recompte definitiu. Els independentistes del Plaid Cymru han guanyat un escó i queden en 12 seients. Qui entra amb certa empenta al parlament de Cardiff és l’euroescèptic UKIP, amb set escons, una de les raons que explica la pèrdua de terreny dels conservadors.

Què passarà amb Corbyn?

Ja han sortit les primeres veus critiques amb Jeremy Corbyn. El resultat global al Regne Unit ha estat moderadament dolent pels laboristes si es parteix de la idea que aquestes eleccions havien de ser la plataforma per un resultat victoriós a les eleccions generals del 2020. Això ara està en entredit. També és cert que les expectatives d’aquests darrers dies eren encara pitjors. Sense el pèssim resultat a Escòcia, Corbyn encara podria cantar victòria. Ara, només pot esperar que Sadiq Khan, el candidat laborista a Londres, derroti el conservador Zac Goldsmith. Si no, pot ser un desastre. El vicelíder del partit, el moderat Tom Watson, aliat de Corbyn, ha sortit a defensar el líder, dient que només fa vuit mesos que va ser elegit i que cal donar-li temps. Una crisi interna a un mes i mig del referèndum sobre el Brexit no sembla probable. Però Corbyn necessita desesperadament mostrar alguna carta guanyadora als seus deslleials companys de partit.