desobediència

La CUP suma suports transversals en la seva aposta per la desobediència

Un manifest que denuncia la “persecució d’idees” i la “voluntat d’atemorir” de l’Estat aconsegueix el suport d'un centenar de signants des de Lluís Llach, Carod-Rovira, Empar Moliner i Oleguer Presas fins a Joan Tardà, Jaume Asens, el dirigent de CDC Victor Terradelles, Ernest Maragall i Teresa Forcades, així com Súmate

per Redacció, 4 de maig de 2016 a les 10:52 |
Militants de la CUP amb la samarreta de la campanya «Sense por» | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La CUP vol que la seva campanya en favor de la desobediència a l’Estat i pel suport als càrrecs electes investigats judicial o policialment per aquesta qüestió sumi voluntats més enllà de les seves sigles. Per fer-ho, ha fet públic un manifest que acompanyarà la manifestació del proper dissabte 7 de maig i que ja han signat un centenar de persones i entitats rellevants de Catalunya de diversos àmbits socials i ideològics.

Al text es denuncia la “persecució de les idees” per part de l’Estat i especialment d’aquells que defensen la Declaració del 9-N i l’enfrontament amb el TC. A més, el manifest atribueix a Espanya una “voluntat d’atemorir la societat catalana” i crida a totes les forces del país “a plantar-se”. El manifest ja té la rúbrica de gent de cercles polítics ben diferents, i van des de Lluís Llach, Ernest Maragall, Josep Lluís Carod-Rovira, Joan Tardà, David Fernández o el membre del Consell Nacional de CDC Víctor Terradelles, fins a Empar Moliner, Teresa Forcades, Jaume Asens, Jordi Cuixart, Oleguer Presas o Joel Joan, així com entitats com Súmate. En els darrers dies, s’ha aconseguit distribuir discretament entre gent propera i allunyada políticament als anticapitalistes, amb la intenció d’aconseguir adhesions de gent diversa, que defensi el dret a la desobediència en determinades ocasions amb independència de si la seva opció personal passa o no per exercir-la.


El text remarca que “davant dels requeriments i citacions a càrrecs electes i institucions” que s’han donat després de l’aprovació de la Declaració del 9-N i el suport que s’ha manifestat per part de regidors i ajuntaments, es creu necessari denunciar “que hi ha una clara voluntat de l’Estat d’atemorir el conjunt de la societat catalana, començant pels seus representants democràtics”. “Aquest fet per sí sol és inacceptable en cap esquema de democràcia i llibertat i de plena garantia dels drets civils i polítics; per això cridem al conjunt de la societat i en especial a les forces democràtiques del país a plantar-se davant de la persecució de les idees”, afegeix el document.

El mateix manifest posa de relleu que “en cap estat ni societat democràtica no és concebible la persecució de càrrecs electes, d'ajuntaments, ni ciutadania en general pel fet que expressin les idees que considerin democràticament”. De la mateixa manera, al text s’assegura que no és acceptable que l’Estat espanyol “posi sota investigació i judici a regidors i regidores, ajuntaments -i potser diputats ben aviat- per promoure debats, opinions i posicionaments democràtics”. La “judicialització de la política catalana” i la “suspensió de lleis al Tribunal Constitucional” també són criticades al manifest.

Els signants, a més, reclamen a les institucions catalanes, la Generalitat i els ajuntaments “que assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes”. El manifest conclou amb el compromís dels que el subscriuen per donar suport a la mobilització del proper 7 de maig, amb la que volen “mostrar que la societat catalana no té por de cap amenaça judicial ni de cap tribunal d’excepció”, i que estan “decidits a avançar amb pas ferm i per vies democràtiques cap a la sobirania política com a país”.

Com a feina prèvia a la redacció del manifest, els promotors han mantingut reunions amb molts dels agents socials i polítics del món sobiranista i d’esquerres de Catalunya per tal de presentar-los el text i convidar-los a participar a la manifestació del proper dissabte. A més, segons fonts coneixedores de les trobades, moltes de les entitats i formacions han acordat tornar-se a trobar després de la mobilització i treballar conjuntament en aquest sentit.


Els noms més coneguts

El manifest ha recollit ja al voltant d’un centenar de signatures d’un ampli espectre social i polític, tot i que majoritàriament circumscrit al món sobiranista. Així, hi ha donat suport persones com els cantants Lluís Llach –que també és diputat de Junts pel Sí-, Xavi Sarrià i Cesc Freixas; rostres coneguts com els actors Sergi López i Joel Joan, el futbolista i economista Oleguer Presas, i l’escriptora Empar Moliner; polítics actuals i retirats com David Fernández, l’exvicepresident de la Generalitat Josep Lluís Carod-Rovira, Antonio Baños, l’exconseller Josep Bargalló, els republicans Joan Tardà i l’exconseller Ernest Maragall, el tercer tinent d'alcalde de Barcelona Jaume Asens, el president d'Omnium Jordi Cuixart, Teresa Forcades, i el membre del consell nacional de CDC Victor Terradelles. També l’han signat activistes com Eliseu Climent (ACPV), Domiciano Sandoval (Marea Pensionista), Celestino Sánchez (Iaioflautas), i el pare de Guillem Agulló; i entitats com Súmate, la Intersindical- CSC, SEPC, la Xarxa d'Ateneus, i Catalunya diu Prou. Professors, politòlegs, antropòlegs i escriptors completen el llistat, que encara resta obert a noves adhesions.
 
Manifest: «Per les llibertats, avancem. Que cap tribunal ens faci callar»
Davant dels requeriments i citacions a càrrecs electes i institucions creiem que hi ha una clara voluntat de l’Estat d’atemorir el conjunt de la societat catalana començant pels seus representants democràtics. Aquest fet per si sol, pensem, és inacceptable en cap esquema de democràcia i llibertat i de plena garantia dels drets civils i polítics; per això cridem al conjunt de la societat i en especial a les forces democràtiques del país a plantar-se davant de la persecució de les idees.

El 9 de novembre de 2015 el Parlament de Catalunya votava una Declaració en la qual defensava el dret i la necessitat de l’obediència exclusiva a les institucions dipositàries de la sobirania catalana com a recurs per a impulsar el dret a decidir davant d’un Estat que no el permet i que, fins i tot, el persegueix.

D’ençà d’aquella aprovació, 291 ajuntaments fins avui han estat requerits per l’Audiència Nacional en el marc d’una campanya de persecució per haver aprovat mocions de suport a la declaració del Parlament del passat 9 de novembre. També regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses estan sent investigades pels tribunals espanyols per expressar les seves idees, de la mateixa manera que resta perseguida i judicialitzada la consulta del 9N.

En cap estat ni societat democràtica no és concebible la persecució de càrrecs electes, d’ajuntaments ni ciutadania en general pel fet que expressin democràticament les idees que considerin, així com tampoc no ho és la persecució i processament de sindicalistes per exercir el dret a vaga en defensa de les llibertats sindicals. No podem permetre que l’Estat espanyol posi sota investigació i judici a regidors i regidores, ajuntaments —i potser diputats ben aviat— per promoure debats, opinions i posicionaments democràtics sobre com creuen que hauria de poder decidir-se el futur del nostre poble. Com tampoc no podem permetre que es judicialitzi la política catalana, suspenent lleis al Tribunal Constitucional que havien estat aprovades al Parlament de Catalunya.

Per això reclamem a les institucions catalanes, començant per la Generalitat i seguint pels ajuntaments, que assegurin la cobertura política, legal i econòmica de les persones encausades, de manera que aquestes tinguin garantit el suport a qualsevol decisió que puguin prendre en relació amb la seva situació, inclosa la desobediència a les lleis injustes.

Els i les sotasignats donem suport a la mobilització del proper 7 de maig que vol mostrar que la societat catalana no té por de cap amenaça judicial ni de cap tribunal d’excepció, i que estem decidits a avançar amb pas ferm i per vies democràtiques cap a la sobirania política com a país.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació