03
de maig
del
2016
Actualitzat
a les
18:35h
“La llum del sol és el millor desinfectant” és una frase atribuïda a Louis Brandeis, jutge del Tribunal Suprem dels EUA a inicis del segle XX i referent dels sectors més progressistes de la justícia. Avui l’ha citat Jordi Foz, secretari de Transparència, Govern Obert i Contractació Pública de la Generalitat, qui ha intervingut davant la comissió d’estudi sobre lluita contra la corrupció i per la regeneració, aquest dimarts al Parlament. Després d’ell ho ha fet Joan Llinares, gerent de Recursos i responsable de l’Oficina de Transparència i Bones Pràctiques de l’Ajuntament de Barcelona, qui ha assegurat que “la Llei de transparència ha vingut per quedar-se”. Per Llinares, la llei catalana ha estat un avenç important que ha xocat amb certa mentalitat burocràtica: “Hi havia gent que creia que això de la transparència seria una moda que passaria i ara es veu que no”.
Foz ha exposat els eixos d’actuació del Govern en l’àmbit de la transparència, amb l’impuls que ha representat la Llei 19/2014, que ha definit com a capdavantera. Ha esmentat tot un seguit de mesures d’institucionalització, com la mateixa creació de la secretaria, que ha aplegat totes les branques de l’administració en les àrees de govern obert, supervisió, contractació, etc. Foz ha assenyalat l’esforç per reforçar la transparència en àmbits clau com els grups d’interès (amb un codi de bona conducta per als funcionaris que es presentarà en breu) i la contractació pública.
El secretari de Transparència ha reconegut que en l’àrea de la contractació encara hi ha la percepció en la ciutadania que aquests processos encara no es produeixen amb pulcritud. Per Foz, però, tot avenç considerable en transparència requereix d’un canvi cultural que deixi enrere un model basat en l’opacitat i la verticalitat en les preses de decisions. Foz ha subratllat que l’apoderament de la ciutadania és l’element essencial de tota política eficaç contra la corrupció. La transparència n’és un altre d’element, que ha de servir per fer més horitzontals les polítiques públiques.
Quasi tota l’oposició ha reconegut que la Llei de transparència és un bon instrument, però s’ha queixat de les dificultats que hi ha sovint per rebre la informació de l’administració que se sol·licita des dels grups parlamentaris. Així ho han explicitat Matías Alonso, de Ciutadans, i Eulàlia Reguant, de la CUP. Marc Vidal (CSQEP) ha proposat una llei de protecció jurídica dels ciutadans que presentin denúncies de possibles irregularitats.
L’Oficina de l’Ajuntament de Barcelona, pionera
Si Foz ha explicat la Llei de transparència de manera global, Joan Llinares ha detallat la política d’aquesta àrea a l’Ajuntament de Barcelona. Ha explicat que l’oficina va ser creada a finals del 2015, fruit de la preocupació per l’esclat de nombrosos casos de corrupció. Estan en marxa al consistori un codi de bona conducta i un registre de grups d’interès. El portal de transparència municipal ja està en ple funcionament i existeix alhora una bústia ètica, que permet també la denúncia anònima. Llinares ha anunciat la creació d’un consell assessor sobre la transparència, que integrarà persones de prestigi i entitats cíviques.
També ha anunciat l’inici del procés cap a l’expedient electrònic, en dos anys l’eliminació del paper en àrees sensibles de l’Ajuntament serà una realitat. Les bases d’execució del pressupost de l’Ajuntament que s’està tramitant introduiran modificacions rellevants: cap empresa en l’àmbit municipal no podrà tenir en el llarg d’un exercici més de tres contractes que no hagin estat publicitats. Tampoc es podran produir procediments negociats sense publicitat.
Una altra novetat que ha explicat Llinares és que a partir d’ara, les comissions de selecció de personal dels nivells 28 a 31 de l’Ajuntament, els més alts del funcionariat, han d’estar formats només per figures tècniques, sense presència de dirigents polítics. Es tracta d’un cos de prop de 250 persones, en la seva majoria directors de serveis. Són passes endavant que s’estan produint i que són fruit de la tasca de l’oficina i de l’avenç que ha suposat la llei catalana.
Foz ha exposat els eixos d’actuació del Govern en l’àmbit de la transparència, amb l’impuls que ha representat la Llei 19/2014, que ha definit com a capdavantera. Ha esmentat tot un seguit de mesures d’institucionalització, com la mateixa creació de la secretaria, que ha aplegat totes les branques de l’administració en les àrees de govern obert, supervisió, contractació, etc. Foz ha assenyalat l’esforç per reforçar la transparència en àmbits clau com els grups d’interès (amb un codi de bona conducta per als funcionaris que es presentarà en breu) i la contractació pública.
El secretari de Transparència ha reconegut que en l’àrea de la contractació encara hi ha la percepció en la ciutadania que aquests processos encara no es produeixen amb pulcritud. Per Foz, però, tot avenç considerable en transparència requereix d’un canvi cultural que deixi enrere un model basat en l’opacitat i la verticalitat en les preses de decisions. Foz ha subratllat que l’apoderament de la ciutadania és l’element essencial de tota política eficaç contra la corrupció. La transparència n’és un altre d’element, que ha de servir per fer més horitzontals les polítiques públiques.
Quasi tota l’oposició ha reconegut que la Llei de transparència és un bon instrument, però s’ha queixat de les dificultats que hi ha sovint per rebre la informació de l’administració que se sol·licita des dels grups parlamentaris. Així ho han explicitat Matías Alonso, de Ciutadans, i Eulàlia Reguant, de la CUP. Marc Vidal (CSQEP) ha proposat una llei de protecció jurídica dels ciutadans que presentin denúncies de possibles irregularitats.
L’Oficina de l’Ajuntament de Barcelona, pionera
Si Foz ha explicat la Llei de transparència de manera global, Joan Llinares ha detallat la política d’aquesta àrea a l’Ajuntament de Barcelona. Ha explicat que l’oficina va ser creada a finals del 2015, fruit de la preocupació per l’esclat de nombrosos casos de corrupció. Estan en marxa al consistori un codi de bona conducta i un registre de grups d’interès. El portal de transparència municipal ja està en ple funcionament i existeix alhora una bústia ètica, que permet també la denúncia anònima. Llinares ha anunciat la creació d’un consell assessor sobre la transparència, que integrarà persones de prestigi i entitats cíviques.
També ha anunciat l’inici del procés cap a l’expedient electrònic, en dos anys l’eliminació del paper en àrees sensibles de l’Ajuntament serà una realitat. Les bases d’execució del pressupost de l’Ajuntament que s’està tramitant introduiran modificacions rellevants: cap empresa en l’àmbit municipal no podrà tenir en el llarg d’un exercici més de tres contractes que no hagin estat publicitats. Tampoc es podran produir procediments negociats sense publicitat.
Una altra novetat que ha explicat Llinares és que a partir d’ara, les comissions de selecció de personal dels nivells 28 a 31 de l’Ajuntament, els més alts del funcionariat, han d’estar formats només per figures tècniques, sense presència de dirigents polítics. Es tracta d’un cos de prop de 250 persones, en la seva majoria directors de serveis. Són passes endavant que s’estan produint i que són fruit de la tasca de l’oficina i de l’avenç que ha suposat la llei catalana.