extrema dreta

Ultres sense fronteres

Formacions de dreta extrema són determinants en molts països de la UE

Són el primer partit de França, donen suport al govern a Dinamarca i formen part de coalicions a Finlàndia o Polònia

Àustria restringeix el dret d'asil després del triomf a la primera volta de les presidencials

El triomf de l'extrema dreta sacseja els fonaments de la democràcia austríaca

| 27/04/2016 a les 22:10h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Internacional, Suècia, Noruega, Àustria, Finlàndia, Regne Unit, Polònia, Alemanya, Dinamarca, França, extrema dreta, feixisme, ultradreta, Holanda, Flandes
Manifestació d'Alba Daurada, partit neonazi grec | DTRocks/Vikipèdia
Aquesta notícia es va publicar originalment el 27/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Com una taca d’oli, els partits de dreta extrema són presents a la majoria de països de la Unió Europea. Tot i la seva força desigual i les diferències entre ells, en alguns casos molt notables, representen una realitat ascendent que condiciona el govern en diferents països. Des de la fórmula d’influència més clarament feixista, com el Front Nacional francès, a d’altres de més depurades, com alguns partits nòrdics, el ventall de l’extremisme de dreta ofereix colors variats. Però una cosa els aplega: l’odi envers el nouvingut, el rebuig als immigrants i l’apel·lació a una Europa blanca i cristiana enfront una suposada “invasió” musulmana. Us oferim una visió ràpida dels grups més significatius.
 
El Front Nacional, primer partit de França

El cas francès és el més paradigmàtic de l’ascens dels partits ultres a Europa. El Front Nacional de Marine Le Pen ja va obtenir un contundent 24% en les eleccions europees del 2014. Però va pujar un esglaó més la tardor passada, quan va plantar-se amb un 27,73% a la primera volta de les eleccions regionals, convertint-se en el primer partit de França. El sistema electoral, majoritari, dificulta que en les segones voltes el FN pugui consolidar la seva presència a les institucions, però això no li treu capacitat d’incidència en la vida política.

El Front Nacional va ser fundat per Jean Marie Le Pen, que el va convertir en una força rellevant. Provinent de l’extrema dreta històrica, enemic declarat de l’herència de De Gaulle i nostàlgic de la França de Pétain i del passat colonial, les seves declaracions antisemites i provocatives (com quan va definir com “anècdota de la història” les cambres de gas), van establir entorn del FN un cordó sanitari per part de la resta de partits. Fins al punt que algunes formacions de signe similar a Europa mantenen distància amb les sigles del Front. El lideratge de la seva filla, Marine Le Pen, ha suavitzat alguns aspectes del discurs més tradicional, reforçant el component antiimmigració i antimusulmans, una autèntica mina pel partit.  
 

Marine Le Pen, en un míting a Perpinyà. Foto: Josep Maria Montaner


Alemanya, d’euroescèptics a extremistes

L’Alternativa per Alemanya (AfD) és un exemple d’evolució d’un partit des d’una posició simplement conservadora i euroescèptica a una de clarament extremista. Frauke Petry és la dirigent que ha pilotat aquest gir de l’AfD, que ha pescat en les aigües remogudes de la protesta contra l’entrada de refugiats sirians. El resultat de les darreres eleccions regionals ha estat vist com un malson per l’establishment alemany, delerós d’estabilitat. L’AfD ha entrat recentment de ple en tres parlaments: Saxònia-Anhalt (24%), Baden-Württemberg (15%) i Renània-Palatinat (12%).

El record del nazisme pesa molt a Alemanya i no li serà fàcil a Petry ser admesa en el club de les institucions. Però és un fet inesperat que un moviment xenòfob com Pegida ha aconseguit mobilitzar milers de persones en diversos indrets del país i que els termes de la correcció política estan girant cap a la dreta.    
 
La dreta clerical governa Polònia

L’octubre passat, el partit Llei i Justícia va guanyar les eleccions generals amb un 39% i assolint la majoria absoluta del parlament. Beata Szydlo és ara primera ministra, apadrinada pel líder del partit, Jaroslaw Kaczynski. Llei i Justícia també controla la presidència de la República, en mans d’Andrzej Duda.

Llei i Justícia ja va ser al govern anteriorment. Representa el sector més recalcitrant del catolicisme polonès, amb trets autoritaris que han fet que el Consell d’Europa advertís, a començaments d’aquest mes d’abril, contra les maniobres del govern de Varsòvia per controlar el tribunal constitucional. També hi ha hagut protestes als carrers des d’inicis d’any per alguns projectes de llei del nou govern, entestat a reforçar el control dels mitjans i de la policia.

Regne Unit, de la mà dels euroescèptics

Al Regne Unit, l’extrema dreta ha tingut sempre moltes dificultats per fer-se un espai, malgrat els intents del National Front, les sigles del grup feixista britànic amb més tradició. Però la dreta radical ha vingut de la mà de la causa euroescèptica. L’UKIP, el Partit per la Independència del Regne Unit, coqueteja amb l’extremisme i busca nodrir-se amb un missatge xenòfob i de defensa de la identitat nacional suposadament amenaçada per Brussel·les. Nigel Farage és el seu líder. En les eleccions europees del 2014 va recollir un resultat rellevant, portant fins a 24 diputats a Estrasburg, però en les generals de l’any passat, el seu 12% no es va traduir en més d’un diputat a Westminster.

Al Regne Unit, l’extrema dreta és més feble que a altres països, però la realitat és que això no pot amagar l’altra cara dels fets: el preu que ha hagut de pagar el Partit Conservador per segar l’herba sota els peus de l’UKIP. David Cameron ha tancat un acord amb la UE que suposa una restricció de drets pels nouvinguts i que dóna arguments al bloc xenòfob. D’altra banda, els tories britànics lideren al Parlament d’Estrasburg un grup, el dels Conservadors i Reformistes Europeus, on s’hi han aixoplugat eurodiputats de formacions xenòfobes, sobretot de països nòrdics. Una dada que, per cert, sol passar bastant desapercebuda.
 

Nigel Farage, líder de l'UKIP, en campanya. Foto: UKIP


Segona força a Dinamarca

En la majoria dels països nòrdics hi ha presència de partits de dreta extrema, però solen ser de formes més edulcorades que les dels seus companys francesos i alemanys. Existeix el Partit Popular danès, sorgit el 1995 d’una escissió del Partit del Progrés. La seva principal dirigent és Pia Kjaersgaard, que és l’actual presidenta del Folketing, el parlament. L’any passat, les eleccions generals van suposar el retorn al poder d’una coalició de dretes, a la qual dóna suport des de fora el PP danès. En successives eleccions, havia obtingut resultats que el situaven com a tercera força, oscil·lant entre el 12 i el 13% amb un discurs xenòfob i islamòfob. Però el 2015 va fer un salt espectacular a segona força al treure un 21% i 37 escons.

El primer ministre, Lars Lokke Rasmussen, del Partit Liberal, bastant conservador, no va poder arribar a una entesa amb el Partit Popular perquè entrés al govern, però aquest forma part de la majoria. Al Parlament Europeu, els de Kjaersgaard no estan al mateix grup que Le Pen sinó que comparteixen espai amb els conservadors britànics. Euroescèptic.

Noruega, extremistes a Finances i Petroli

El Partit del Progrés és la versió noruega de l’extrema dreta europea, que ha anat ascendint en els darrers anys gràcies a un discurs de rebuig a l’estranger que ha calat en una societat històricament tolerant. Malgrat que la formació va perdre posicions en les darreres eleccions generals del 2013, quan va passar de segona a tercera força, va assolir un 16% i 29 diputats. Suficients perquè el partit de Siv Jensen, rossa i riallera, s’encolomés a la coalició conservadora que regeix el regne nòrdic. Els “progressistes” ocupen set ministeris, entre ells els de Finances i de Petroli. Poca broma.

Finlàndia, un ultra ministre d’Exteriors

La defensa duna identitat “pura” és la bandera que onegen els ultres nòrdics. En el cas de Finlàndia, es fan anomenar Vertaders Finlandesos, marca nova de trinca però que té el seu origen en una antiga organització, ja desapareguda, el Partit Rural, defensor de les essències agràries de la nació finlandesa. El seu líder és Timo Soini, actual ministre d’Exteriors. El seu és el segon partit, amb el 19% i 38 de 200 escons. Soini té dues particularitats que no es donen tant en altres casos: d’un catolicisme molt tradicionalista, ha fet un discurs moralista, despotricant contra l’avortament i els drets dels homosexuals. I a més, ha esdevingut enemic declarat de la introducció de la llengua sueca a Noruega, on hi ha minoria que el parla. Tant aquest partit com el Partit Popular danès i el partit del progres noruec són dins del grup de Conservadors i Reformistes Europeus amb els conservadors britànics.

A Suècia, encara maleïts

A diferència dels seus veïns, els anomenats Demòcrates Suecs encar resten al marge del bloc central de la política del país. Amb el seu 5,7% (20 escons), són fora del poder i condicionen poc l’actual govern de dretes. A la Suècia del socialisme de Palme, amb una socialdemocràcia ara a l’oposició però que ha estat hegemònica durant dècades, l’extrema dreta continua als marges. Però… els seus lemes comencen a fer forat. Si els llibres de Larsson ja van posar el focus sobre brots d’intolerància en la societat sueca, la investigació periodística de John Ausonius sobre el cas d’uns atemptats contra persones de pell fosca  (L’assassí del làser) pot donar dades als interessats en els moviments de la dreta racista sueca.

Itàlia, restes mussolinians i Lliga Nord

El país que va ser bressol del feixisme en estat pur va tenir com a hereu seu, després de la Segona Guerra Mundial, el Moviment Social Italià de Giorgio Almirante. D’aquest grup van sorgir diverses faccions, una d’elles La Destra, actualment dins del bloc que lidera el Poble de la Llibertat de Silvio Berlusconi. Però el partit va obtenir només un 2,5% dels vots les darreres eleccions. La Lliga Nord, amb el 8,5%, resta com la principal formació de la dreta xenòfoba, tot i que no es reconeix en la tradició neofeixista.

A Flandes, el Vlaams Belang

Els atemptats de Brussel·les i l’onada de por fruit de la presència de cèl·lules terroristes en el país han estat bons condiments per una remuntada de la dreta dura a les enquestes. És a Flandes on l’extrema dreta ha fet niu i té en el partit Interès Flamenc (Vlaams Belang) la seva versió feixista. Fa deu anys era el primer partit flamenc, però havia anat perdent posicions. Una part del seu electorat se l’ha cruspit el N-VA, la primera força del nacionalisme de Flandes. En les darreres eleccions regionals, va treure només el 6%, però ara els sondejos apunten un increment del suport, a l’escalf del temor i la histèria per la seguretat.

Holanda, l’ombra de Pim Fortuyn

L’any 2002, l’assassinat de Pim Fortuyn, defensor d’un discurs xenòfob, va colpir els Països Baixos. Ningú abans s’havia atrevit a llançar proclames contra una immigració, segons ell, sense control i que acabaria transformant les essències de la cultura europea. Fortuyn mai va voler que l’equiparessin amb la dreta extrema, ell deia que només defensava la cultura tradicional del seu país i els valors democràtics. La seva mort violenta va deixar escapçat aquest corrent, però només durant uns anys. Geert Wilders va fundar el Partit de la Llibertat, que en un mapa polític fragmentat com l’holandès, ha estat decisiu en el parlament. Les eleccions del 2012 van frenar el seu ascens, reduït a un 10%, però Holanda celebrarà eleccions a inicis de l’any vinent, si no abans, i Wilders està prenent volada a les enquestes.

Àustria, la nostàlgia de Jorg Haider

El resultat de la primera volta de les presidencials austríaques, amb un 36% pel Partit de la Llibertat (FPÖ), ha mostrat que els hereus del desaparegut Jorg Haider tornen a aixecar el cap. Haider va ser el líder d’aquest antic partit liberal reconvertit en moviment  ultranacionalista i netament pangermànic. Ara, Heinz-Christian Strache amenaça d’acostar de nou el partit a les proximitats del poder. El FPÖ creix amb el desgast de les dues formacions principals, juntes en un govern de gran coalició. Precisament aquest dimecres s'ha aprovat una reforma per restringir el dret d'asil i, fins i tot, es planteja construir una tanca a la frontera amb Itàlia.
 

El líder de l'FPÖ, celebrant la victòria a la primera volta de les eleccions austríaques Foto: FPÖ


Nazis a Eslovàquia

El març passat, va haver eleccions a Eslovàquia. El tema dels refugiats va ser central del debat, i tot i que els socialdemòcrates en el govern van conservar la primera posició, ho van fer amb un discurs molt patrioter i antiimmigració. Dois partits ultres van obtenir un bon resultat. El partit Nacional Eslovac, força tradicional d’extrema dreta, va treure un 8%, només unes dècimes més que el Partit Popular la Nostra Eslovàquia, encara més radical i que no amaga la seva simpatia pel nacionalsocialisme i el passat prohitlerià. Cal recordar que Eslovàquia va tenir durant la Segona Guerra Mundial un règim filonazi encapçalat per un sacerdot, Jozef Tiso, que pel que es veu conserva encara partidaris.  

Hongria, sota el règim de Víktor Orban

El Moviment per una Hongria Millor, el Jobbik, és el partit ultra “oficial”. En les eleccions del 2014 va perdre part de la seva força, quedant-se en un rellevant 20%, però bàsicament perquè el seu espai se l’havia menjat el Fidesz-Unió Cívica (44%), la força del primer ministre Víktor Orban, aparentment de centre dreta però en realitat una maquinària molt autoritària que ja ha xocat diverses vegades amb les autoritats comunitàries. Orban ha arribat a parlar de “la poma podrida de la política migratòria cosmopolita de Brussel·les”.  

Alba Daurada a Grècia

La crisi patida per la societat grega ha fet sorgir el millor i el pitjor del país. El partit Alba Daurada s’ha fet amb un coixí de vots de protesta que en les darreres eleccions, les de setembre de 2015, va suposar un 7% dels vots. La formació que no amaga, ni tan sols en el seu logo, una clara reminiscència nazi. A banda del tema que aplega tots aquests partits, el combat contra la immigració, però amb més radicalitat (defensant fins i tot que s’instal·lin mines antipersona a les fronteres), Alba Daurada preconitza que Grècia abandoni les Nacions Unides, la UE i l’OTAN, i que es reinstauri el dracma.    

Extrema dreta al Bàltic

A Letònia, existeix també un partit ultra, l’Aliança Nacional, que va obtenir un 16% en les darreres eleccions generals, del 2014. Es tracta d’una formació que es va foguejar en la lluita per la independència de l’imperi de la URSS. Molta de la seva estètica està recollida en el nom complet del partit: Tot per Letònia, per la Pàtria i la Llibertat. El fons de la seva ideologia es va evidenciar el març passat, quan dirigents del partit es van manifestar per Riga en la concentració anual en record als combatents de la Legió Letona, que va participar a la guerra al costat de les SS hitlerianes.
 

Manifestació de Pegida a Alemanya. Foto: Witt Thomas/Wikipèdia

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Europa
Anònim, 27/04/2016 a les 23:21
+14
-23
es majoritàriament d'ultra dreta , si poguéssim fotre el camp d'aquesta vergonya.........
Europa
Jaum , 28/04/2016 a les 00:56
+7
-0
Des del lliure pensament es veu plantejaments ben interessants tant amb reflexions provinents de la dreta com de l'esquerra. Alhora també extrems dogmàtics tant per un cantó com per l'altre. Sí de l'esquerra fins i tot de vegades més que de la dreta.

Llàstima que Europa no és la terra dels lliure pensadors i tot es sotmet a un únic pensament que ho tinta d'un color o d'un altre.

Aquí també en tenim, d'ultra-dreta amb maquillatge
Anònim, 28/04/2016 a les 08:20
+19
-3
Aquí tenim el PP, el partit fundat per un ministre de Franco (Manuel Fraga) com a dreta dura, i a Ciudadanos, partit al qual dóna suport o mostra simpaties l'ala dura intel·lectual del PP (Aznar, Aguirre, Jiménez Losantos, Vidal Quadras), partit que per estar a la centralitat, a part d'una bona promoció dels mass media, també maquilla la imatge presentant-se com a partit de centre i fa certes renúncies que resultarien impopulars, però té un model d'estat uniformitzador i sense respecte per les realitats nacionals, vol abaixar l'IVA dels productes de luxe i apujar el dels bàsics, posant-los al mateix nivell (neoliberalisme extrem), vol negar la sanitat universal als immigrans irregulars, no han condemnat el franquisme, i tenen forts vincles amb organitzacions com Dolsa Catalunya, que sovint al seu portal ha justificat el franquisme o Sociedad Civil Catalana, el president de la qual feia promoció del franquisme i el feixisme en un compte anònim de Facebook i a través de Youtube. Si la sociologia els ho permet, ensenyaran més la poteta, de moment, com en altres casos d'ultra-dreta camuflada han d'empassar-se els drets LGTB i companyia per no perdre centralitat.
Per una Catalunya lliure i normaleta
Jordi M, 28/04/2016 a les 09:15
+31
-10
Aquests partits són beneficiosos, fan molt de bé perquè obliguen els altres partits a posar seny en matèria d'immigració. I aquests poden fer-ho sense temença a la demagògia extrema progre. Nosaltres, els catslans, n'hauríem de promoure un a Can Zam perquè el votin els colons espanyols i així mataríem dos pardals d'un tret.
Punts en comú
Giner, 28/04/2016 a les 09:18
+11
-15
Allò que tenen en comú totes aquestes ideologies és el nacionalisme identitari
EUROPA MAYORITARIAMENTE DEMOCRATA
Anònim, 28/04/2016 a les 09:37
+17
-1

Que la ultraderecha gane adeptos en una época de crisis e incertidumbre sobre el futuro no puede hacernos caer en el error de juzgar que Europa es mayoritariamente de ultraderecha . Ni muchísimo menos.
Yo sigo creyendo en Europa como continente donde los ciudadanos creen mayoritariamente en las libertades y la democracia . La ultraderecha y la ultra izquierda solo han sabido gobernar desde la dictadura, la democracia no les va a dar la opción de imponerse.
Vaja vaja
anonima, 28/04/2016 a les 11:26
+23
-5
Que un defensi el seu d'invasions foranees que van en contra dels teus valors democratics volent imposar els seus antidemocratics i antiigualitaris,ex:els musulmans amb el seu odi a tot lo occidental, no es pot dir ultradreta,europa es democratica i socialment igualitaria,sense cap dubte,per aixo tot-hom vol venir,pero defensar el teu dels que hi van en contra es legitim,el que passa es que aqui sempre anem amb el peu canviat i l'extrema esquerra esta guanyant terreny,no se perque l'estrema esquerra ha de ser millor que l'extrema dreta,son iguals,nomes que el periodisme d'aqui esta empeltat d'extremeesquerranisme,pero els ciutadans pensen diferent en el tema dels de fora,ja n'estem farts,les idees de centre democratiques equilibrades i socialment justes es lo millor,fora extremismes que porten al desastre,les dretes europees son molt mes democratiques que lacdreta española,i les esquerres europees mes de mocratiques que les extremistes d'aqui
Vaja vaja
anonima, 28/04/2016 a les 11:40
+13
-3
Que un defensi el seu d'invasions foranees que van en contra dels teus valors democratics volent imposar els seus antidemocratics i antiigualitaris,ex:els musulmans amb el seu odi a tot lo occidental, no es pot dir ultradreta,europa es democratica i socialment igualitaria,sense cap dubte,per aixo tot-hom vol venir,pero defensar el teu dels que hi van en contra es legitim,el que passa es que aqui sempre anem amb el peu canviat i l'extrema esquerra esta guanyant terreny,no se perque l'estrema esquerra ha de ser millor que l'extrema dreta,son iguals,nomes que el periodisme d'aqui esta empeltat d'extremeesquerranisme,pero els ciutadans pensen diferent en el tema dels de fora,ja n'estem farts,les idees de centre democratiques equilibrades i socialment justes es lo millor,fora extremismes que porten al desastre,les dretes europees son molt mes democratiques que lacdreta española,i les esquerres europees mes de mocratiques que les extremistes d'aqui
Suport internacional...????
Anònim, 28/04/2016 a les 12:02
+4
-15
Doncs no se pas quin suport internacional tindra el proces soberanista, amb aquest panorama, apa que si aneu a fer les manis del proper 11S, amb algun d´aquest països, ja podeu vigilar... ufffffffff quina po...
A Portugal, els nacionalistes identitaris se'ls anomena 'portuguesos'
Jordi M, 28/04/2016 a les 12:06
+10
-8
El post de les 9.18 diu veritat. Tots aquests partits són nacionalistes identitaris. Però també els altres. Els partts d'esquerres també sòn nacionalistes identitaris. Com els conservadors, els verds, els liberals, els animalistes i els bolivarians. Per regla general, tothom és nacionalista identitari. Jo mateix, sóc apolític i nacionalista identitari. Fet i fet, només se m'acut una possible excepció teòrica. Seria el cas se.qui volguės i defensės un estat propi per meres.raons econòmiques. Però s'hauria de ser molt miserable!
aixo anira a mes
Anònim, 28/04/2016 a les 12:50
+17
-6
La invasio...si invasio del islamisme a Euopa es mes que preocupant ,en poques generacions mes ,se inposaran a la cultura europea
@Jordi M
Anònim, 28/04/2016 a les 13:59
+7
-12
Sí, ja sabem que tu ets apolític. Exactament com Franco.
dracma?
Anònim, 28/04/2016 a les 14:30
+6
-0
NO és "el" dracma, sinó LA DRACMA. Si no en sabeu, apreneu-ne.
Resposta a Jordi M. (comentari del 28/04/2016) les 12:06
Giner, 28/04/2016 a les 14:34
+4
-6
Les esquerres acostumen a ser internacionalistes, d'aquí el rebuig que desperten en el pensament nacionalista català.

Per altra banda, no tothom és nacionalista identitari, això és el que la premsa dirigida per alguns partits polítics catalans ha estat inculcant durant molts anys. Sense voler entrar en masses anàlisis, les elevades abstencions a les votacions dels últims anys ja indiquen que circula un fort lliurepensament en una bona part de la població, sense cap adscripció política.

El tema de les nacions continua sent una mera entelèquia que només apel·la als sentiments i com succeeix en aquests països, acostuma a derivar en extremismes
'En polįtica económica no se es ni de derechas ni de izquierdas: se hace lo que se puede' (MIguel Boyer, primer ministre d'economia de Mr X)
Jordi M, 28/04/2016 a les 18:23
+5
-5
No exactament, 13.59. No com Franco. Més aviat apolític com la immensa majoria de la població en les democràcies. Ni liberal per norma, ni intervencionista per sistema, sinó depenent del cas i el moment i sempre disposat a entendre un cop de volant en sentit contrari si els resultats no són els esperats. El que és normal en les democràcies, ja et dic.
Mandangues
Jordi M, 28/04/2016 a les 18:34
+4
-5
Certament, Giner, en les nacions sense estat no tothom n'és nacionalista identitari. Sempre hi ha col.laboracionistes del nacionalisme identitari ocupant. Aquests, de vegades, opten per l'estratègia retòrica de pretendre's no nacionalistes. Però res, mandanga, és com els comunistes de països occidentals que tenien ordres de la URSS de fer-se els pacifistes.
Ai, aquest llautó tan visible!
Jordi M, 28/04/2016 a les 19:04
+7
-3
Per cert, rebutgem les esquerres sucursalistes no per esquerres sinó per sucursalistes. Segona, la contraposició entre esquerra i nacionalisme català és insostenible perquè hi ha hagut moltíssims més nacionalistes catalans d'esquerres que de dretes o, com jo mateix, apolítics. Et diré un sol nom a tall d'exemple: Carod Rovira. I tercera, signo ara mateixi que la naciò catalana, un cop lliure. tingui la fòrmula i el grau de nacionalisme de qualsevol estat actual 'no nacionalista', que pel que dieu, entenc que n'hi deu haver un fum, ha!.
Curioso
Colono involuntario, 28/04/2016 a les 22:17
+3
-7
Un post alertando sobre el auge de la extrema derecha identitaria ñ, noticias mas arriba homenajan a los filo fascistas hermanos badia de estar català, i comentarios aquí y allá llamando colonos a los sus conciudadanos que no creen en la causa indepentista ja ja ja!
Hipocresías a rebosar
En realitat és la dreta
Anònim, 28/04/2016 a les 23:49
+8
-2
Se sent a comentar que des de fa molts anys tota la política s'ha corregut cap a l'esquerra:
Els qualificats com d'ultradreta es comporten com de dreta; la dreta com el centre; el centre com l'esquerra; l'esquerra com l'ultraesquerra i l'ultraesquerra com l'ultradreta, tancant el cercle d'aquest desplaçament. Les notícies cada cop li donen més la raó a aquesta aseveració.
Uns punts
Anònim, 29/04/2016 a les 01:34
+12
-1
Una és que molts dels seus líders són dones: Marine Le Pen, Frauke Petry, Beata Szydlo, Pia Kjaersgaard, Siv Jensen... i unes quantes més. La major part d'elles en la quarentena d'anys o menys o sigui que relativament joves. Per algun motiu deu ser.

Un segon punt, que el que solen tenir en comú aquests partits és la defensa dels valors europeus i occidentals, com també l'independentisme i l'euroescepticisme. Si se'ls posa junts per aquestes característiques cal reconèixer que sortir de la UE, de l'OTAN i de l'euro també es proposa per part de partits de l'altre extrem de l'espectre polític.

Finalment Pim Fortuyn, que era homosexual, demòcrata i catòlic, va ser assassinat l'any 2002 a Holanda per un animalista holandès per les seves opinions contra l'excés d'immigració i sobretot musulmana, quan es veia molt possible que guanyés les imminents eleccions, tot i que els mitjans de comunicació l'etiquetaven d'ultradretà i populista per la seva brillant personalitat i carrera meteòrica. En aquells hi hagueren diversos assassinats polítics.
El director de cinema holandès Theo van Gogh va ser assassinat el 2004 per un immigrant marroquí a Holanda per criticar l'Islam en un film sobre Ayaan Hirsi Ali d'aquell mateix any, precisament quan acabava de finalitzar una pel·lícula sobre l'assassinat de Pim Fortuyn. Entremig la ministra sueca Anna Lindh va ser assassinada per un jove suec d'origen balcànic l'any 2003.
La premsa és així
Anònim, 29/04/2016 a les 13:43
+7
-0
Recordeu el que deia la premsa francesa de Napoleó el 1815 en els dies que van transcorrer entre el seu desembarcament furtiu a la Costa Blava i la seva arribada a París: els títulars dels diaris van anar canviant des de "L'ogre ha desembarcat" fins "Sa majestat l'Emperador entra triomfalment a París". I això en pocs dies!.
Bon reportatge, però...
Anònim, 29/04/2016 a les 18:44
+5
-0
No els posem tots junts en pla d'igualtat com si fossin tots el mateix.
Per tal que un partit sigui d'ultradreta s'ha de definir ell mateix com a tal, no basta que li posin aquest apel·latiu, que sempre fa mal, els seus rivals polítics.
A més, com be diu l'article, no tots són iguals. No és el mateix Alba Daurada que els nòrdics citats.
També s'ha de tenir en compte que, com també cita l'article, molts d'aquests partits tenen postures enfrontades en diversos temes. Ni tan sols van junts en el mateix grup al Parlament Europeu. Com que alguns van junts amb els tories, els conservadors britànics, vol dir això que els de Cameron també són d'ultradreta o simpatitzants?
Més aviat són moviments que responen a uns problemes molt reals de l'Europa actual, als que els partits de l'establishment no volen o no poden donar-los solució. O, pitjor, no creuen que els hi hagin de donar solució perquè són el seu programa.
Quin món ens espera!!!
Anònim, 29/04/2016 a les 18:53
+2
-5
La generació més ben formada de tots els temps i vés per on cada cop hi ha més gent intolerant.
Quelcom falla. Potser hi ha més d'un factor que ho provoca. Tot plegat es trist. Molt trist. La intolerància ens fa odiar qualsevol persona o idea que no ens sigui propera, fa treure el pitjor de cadascú, potser es una imatge pròpia reflexada en rostre alié.
Procurem respectar al pròxim, com si fòssim nosaltres.
La culpa és dels partits tradicionals
Anònim, 01/07/2016 a les 20:13
+0
-0
S'ha permès una immigració massiva, la destrucció de l'estat del benestar i la desindustrialització d'europa. Tot amb el beneplacit de les elits polítiques, econòmiques i mitjans de comunicació. I sense el consentiment de la majoria de població europea. Com que els polítics tradicionals estan comprats i no volen/poden donar resposta a aquests problemes -perque molestarien als seus amos- surten nous partits per tot arreu. I els partits tradicionals es limiten a despreciar-los i titllar-los de fatxes. A aquest pas en menys de 10 anys aquests partits governaran a tota Europa. Potser estarà bé per canviar la forma com s'han fet les coses.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol Junqueras i Marta Rovira, en una imatge d'arxiu al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Diàleg Republicà, el nom del segon partit, integra gent d’Esquerra i propera que no estan a primera línia política i que portarien al Parlament el programa republicà
Imatge del plat guanyador | Cuina
01/01/1970
El Cèntric Gastrobar del Prat de Llobregat, ha estat el guanyador del concurs
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Pep Palau | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
Esteve Plantada
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Cristina Junyent | 4 comentaris
01/01/1970
El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació
Jofre Font i Júlia Bertran, a | TV3
Toni Vall | 5 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que un programa de cultura sigui cancel·lat una, dues, tres i les vegades que calgui per posar al seu lloc una tertúlia política. Què hi ha més important que la cultura? Res. Ni presons, ni manifestacions, ni Bèlgica, ni res»