26
d'abril
del
2016
Actualitzat
a les
18:21h
La Universitat de Barcelona (UB), la més important del sistema universitari català, celebrarà eleccions el novembre vinent. Conclou el mandat del rector Dídac Ramírez, després de dos períodes de govern en què ha hagut d’afrontar una de les situacions de crisi més greus de les darreres dècades. Malgrat les retallades, la UB ha encarat la situació econòmica, amb una reducció del deute de 80 a 50 milions d’euros, i ha avançat en una major internacionalització en recerca.
Fins ara estan enllestint el seu equip i programes de campanya cinc aspirants, segons ha pogut saber NacióDigital. Es tracta de cinc acadèmics de rellevància. El panorama és obert i d’aquí al novembre poden sorgir nous candidats o fusionar-se alguns dels actuals.
Josep Antoni Plana, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica, és l’actual vicerector d’Afers Econòmics. Es presenta amb el bagatge que suposa haver gestionat una situació feixuga. En el seu entorn assenyalen alguns dels èxits assolits, com el sanejament del Grup UB, la creació del consorci de l’Hospital Clínic entre la UB i la Generalitat i haver culminat les negociacions per l’adjudicació d’una residència de 400 places per alumnes i professors al campus Diagonal. Plana està dissenyant un equip força plural, amb un ventall que inclou elements dels àmbits sobiranista i progressista.
Màrius Rubiralta és un altre aspirant fort. Catedràtic de la Facultat de Farmàcia, on té un dels seus feus, ja va ser rector fins que ho va deixar el 2008 per anar a Madrid com a secretari d’Universitats del govern de Rodríguez Zapatero. Els seus contactes amb els cercles socialistes espanyols són importants. En un claustre recent, però, quan va explicitar la possibilitat de la seva candidatura, un estudiant li va recordar que havia deixat el rectorat per anar a Madrid. Aquest pot ser un handicap per les seves opcions.
Norbert Bilbeny també ha explicitat la seva voluntat de concórrer. Exdegà de la facultat de Filosofia, Bilbeny és un filòsof reconegut que ja va ser candidat fa vuit anys. Ha reconegut a NacióDigital que està perfilant el seu projecte. De perfil progressista, reconeix l’esforç fet per l’actual rector en la gestió dels comptes de la UB, però nota a faltar més projecció de la universitat en la societat catalana.
Els altres dos catedràtics que sospesen les seves opcions són el psicòleg Joan Guàrdia i el matemàtic Joan Elias. Guàrdia ja va ser candidat fa quatre anys. Les seves possibilitats són una incògnita, des que va perdre les eleccions a degà de la seva facultat, però algunes fonts l’assenyalen com un aspirant que pot liderar un equip d’oposició amb possibilitats. Per la seva banda, Elias va ser vicerector amb Dídac Ramírez, però s’hi va enfrontar al cap d’uns mesos i va abandonar el càrrec.
El sistema electoral es basa en el vot ponderat. El professorat doctor és el bloc dominant, amb el 51% del vot ponderat. La resta del professorat té el 9%, els estudiants el 30% i el PAS, el personal d’administració i serveis, el 10%. Les eleccions mobilitzaran tota la comunitat acadèmica i seran un gran debat sobre el paper que ha de jugar la UB en la societat catalana.
Fins ara estan enllestint el seu equip i programes de campanya cinc aspirants, segons ha pogut saber NacióDigital. Es tracta de cinc acadèmics de rellevància. El panorama és obert i d’aquí al novembre poden sorgir nous candidats o fusionar-se alguns dels actuals.
Josep Antoni Plana, catedràtic d’Anàlisi Geogràfica, és l’actual vicerector d’Afers Econòmics. Es presenta amb el bagatge que suposa haver gestionat una situació feixuga. En el seu entorn assenyalen alguns dels èxits assolits, com el sanejament del Grup UB, la creació del consorci de l’Hospital Clínic entre la UB i la Generalitat i haver culminat les negociacions per l’adjudicació d’una residència de 400 places per alumnes i professors al campus Diagonal. Plana està dissenyant un equip força plural, amb un ventall que inclou elements dels àmbits sobiranista i progressista.
Màrius Rubiralta és un altre aspirant fort. Catedràtic de la Facultat de Farmàcia, on té un dels seus feus, ja va ser rector fins que ho va deixar el 2008 per anar a Madrid com a secretari d’Universitats del govern de Rodríguez Zapatero. Els seus contactes amb els cercles socialistes espanyols són importants. En un claustre recent, però, quan va explicitar la possibilitat de la seva candidatura, un estudiant li va recordar que havia deixat el rectorat per anar a Madrid. Aquest pot ser un handicap per les seves opcions.
Norbert Bilbeny també ha explicitat la seva voluntat de concórrer. Exdegà de la facultat de Filosofia, Bilbeny és un filòsof reconegut que ja va ser candidat fa vuit anys. Ha reconegut a NacióDigital que està perfilant el seu projecte. De perfil progressista, reconeix l’esforç fet per l’actual rector en la gestió dels comptes de la UB, però nota a faltar més projecció de la universitat en la societat catalana.
Els altres dos catedràtics que sospesen les seves opcions són el psicòleg Joan Guàrdia i el matemàtic Joan Elias. Guàrdia ja va ser candidat fa quatre anys. Les seves possibilitats són una incògnita, des que va perdre les eleccions a degà de la seva facultat, però algunes fonts l’assenyalen com un aspirant que pot liderar un equip d’oposició amb possibilitats. Per la seva banda, Elias va ser vicerector amb Dídac Ramírez, però s’hi va enfrontar al cap d’uns mesos i va abandonar el càrrec.
El sistema electoral es basa en el vot ponderat. El professorat doctor és el bloc dominant, amb el 51% del vot ponderat. La resta del professorat té el 9%, els estudiants el 30% i el PAS, el personal d’administració i serveis, el 10%. Les eleccions mobilitzaran tota la comunitat acadèmica i seran un gran debat sobre el paper que ha de jugar la UB en la societat catalana.