Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

sant jordi

CRÒNICA L'any que Sant Jordi va ser un dissabte

El centre de Barcelona es desperta atapeït de gent amb objectius molt diversos | Lectors, venedors, passejants i turistes es barregen en la clàssica simbiosi de la diada

per Marcel Pujols, Barcelona, 23 d'abril de 2016 a les 18:00 |
Una parella es fa una «selfie» al mig de La Rambla de Barcelona | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 23 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“Sant Jordi és un dia tan especial que és igual si cau en cap de setmana o no”. La Carme i el seu fill Nil són de Barcelona i per aquesta diada sempre troben algun moment del dia per deixar-se caure pel centre, passejant entre llibres, roses, cares conegudes i poc espai per on caminar tranquil. Tot i escaure’s en dissabte, aquest any el Sant Jordi ha tingut la mateixa gentada que sempre, alguns diuen que més, d’altres diuen que menys, això sol anar en funció del que llibreters i floristes (molts d’ells per un dia) venen.

Des dels ulls d’un que avui no ven però també treballa s’hi filtren moltes pantalles. Molts mòbils amb els quals enviar missatges desitjant una bona diada o enviar fotos per veure com ha quedat la parada d’un conegut proper. Les trucades que fan il·lusió també sonen avui, com les fotos, amb els personatges mediàtics (escriptors o no) que han tret nou llibre. Per ells avui és el dia dels mil somriures, no paren. Van de la parada de l’FNAC a la de la llibreria Laie al Passeig de Gràcia, per després deixar-se caure en algun dels mitjans de comunicació que s’escampen pels carrers. Darrere d’ells, la gent corrent també va de bòlit buscant-los. “Continuem va, que aquests ja els hem vist. Allà hi han els de la ràdio” diu una dona mentre arrossega al seu marit del plató provisional de TV3 al camió de Catalunya Ràdio.


Però l’aclaparament de la selfie ja no sorprèn ningú, el que avui sobresurt de la resta de coses és que tothom és al carrer, mirant-se’l a través de pantalles o no. Tothom té ganes de comprar o tenir a les mans la rosa i el llibre. En Carlos, un barceloní en plena vintena, espera la seva xicota per regalar-li la rosa fora del Palau Robert però encara no té el llibre: “Em va fer una llista amb els que volia, però només n’hi compraré un que l’economia no dóna més de si”. Ja fa anys que el sexe no importa, siguis home o dona per Sant Jordi tindràs llibre, rosa o el que sigui. Que és el dia dels enamorats català, però, es nota als carrerons més poc freqüentats, és allà on el protocol queda fora i la passió es desferma. Una parella d’adolescents es mengen la boca desaforadament al carrer Montjuïc del Carme amb els regals tirats per terra.

El matí passa lent, la gent no té pressa i qui vol vendre tampoc força massa situacions perquè sap que ho farà igualment. A la plaça Sant Jaume, l’Arnau (un estudiant de Vilassar de Mar que des de sempre ve amb sa mare a plantar la paradeta de flors vermelles) diu que aquest any potser no està anant tan bé, que hi ha massa turisme. “Se’ls hi ha d’explicar una mica la història, però de totes maneres mai no acaben comprant”. A més de repassa'ls-hi la llegenda de Sant Jordi, el noi també els hi comenta el catàleg de novetats, aquest any amb roses banyades en xocolata de diferents colors que, inexplicablement, no es poden menjar. Amb cacau o sense, els passejants estrangers no afluixaran la cartera per flors, com diu l’home d’una parella de suecs que em trobo a la Rambla “portem quaranta anys casats, ja no calen flors”. Doncs això, suecs.

Pel que fa a llibres, sembla que els que volen ràpid són els de Víctor Amela i Empar Moliner, però encara és d’hora per fer pronòstics. Clàssics com El Petit Príncep continuen al mig de totes les mirades i reculls com l’edició integral de 13 Rue del Percebe ja s’han acabat en parades com la Universal de còmics. Algunes llibreteres com la Paola, de la llibreria Synusia, ja saben com funciona el ramat: “Quan la gent baixa la Rambla només va mirant què hi ha, és quan la pugen que es decideixen”. No gaire lluny, a La Central del Raval del carrer d’Elisabets qui hi va ja sap què vol, això no treu que sorprengui veure una mare de família amb Los del Sud us matarem a tots sota el braç. Serà pel fill o per ella?
 

Una parada de llibres a La Rambla. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació