ENTREVISTA

David Bueno: «Conèixer el cervell ens hauria d'empoderar»

El neurocientífic de la UB assegura que les noves tecnologies han reduït la memòria dels "natius digitals"

Declara que el bilingüisme genera "decisions més reflexives" i que les desigualtats entre homes i dones són "construcció social"

| 24/04/2016 a les 13:45h
Especial: Nació Destacat
Arxivat a: Societat, igualtat de sexes, bilingüisme, Cerebroflexia, neurociència, David Bueno, cervell
David Bueno, neurocientífic de la UB | Isaac Meler
Aquesta notícia es va publicar originalment el 24/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
David Bueno (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia i professor de la Universitat de Barcelona centrat en la genètica del desenvolupament, la neurociència i la seva influència en el comportament. El 2010 va guanyar el Premi Europeu de Divulgació Científica i aquest any ha publicat Cerebroflexia (Plataforma), on explica molts dels secrets del cervell a través d'una metàfora: la papiroflèxia. Però la seva visió de l'òrgan que origina els pensaments va molt més enllà de la ciència estrictament. Està justificada la protecció de la infància? Cal millorar l'educació? Fins a quin punt arriba la igualtat entre homes i dones? Totes aquestes preguntes troben resposta en el cervell i Bueno ofereix un bon motiu per reflexionar-hi: pensar sobre els propis processos mentals activa el seu propi desenvolupament.

- Cervell i papiroflèxia... Quina relació hi ha?


- Jo utilitzo aquest símil per explicar que la formació i el funcionament del cervell depenen de dues coses: dels gens que hem heretat dels nostres pares i de tot allò que aprenem a través de l'ambient i de l'educació en sentit ampli. Si ens repartíssim trossos de paper a l'atzar per fer papiroflèxia ens podria tocar un full gros o petit, rectangular o quadrat... Això seria l'equivalent als gens que tenim per herència dels nostres pares i que condicionen –però no determinen!– molts aspectes de la nostra vida mental. 

- Tenim el paper. Passem a doblegar-lo...

​- Els gens indiquen quines grans zones del cervell s'han d'anar connectant i com han de funcionar, però no diuen quines neurones acabaran connectades ni quantes connexions finals tindrà el cervell. Això depèn de l'ambient, l'educació i la societat. Per exemple, un context de conflictivitat condiciona algunes connexions neurals i fa persones més impulsives, perquè davant d'un conflicte no podem pensar gaire i hem de respondre ràpidament.

- O sigui, en el cervell no hi ha determinisme genètic?

- Exacte. No n'hi ha, però sí predisposició. Precisament l'educació serveix o hauria de servir per suavitzar alguns d'aquests aspectes de manera que persones que neixen amb propensió a ser impulsives siguin més reflexives. 

- En el llibre comenta que existeix certa desconfiança cap a la neurociència. Per què?

- Per diversos motius. Hi ha hagut corrents de neurocientífics molt deterministes que defensaven que no es pot escapar d'allò que diuen els gens, mentre que tradicionalment s'havia dit que tota la nostra construcció mental depèn de l'ambient. Són dues visions contraposades. Una clàssica i amb molta implantació social i una de més nova que buscava el seu lloc. Actualment el que s'està veient és que les dues tenien raó: és la confluència de gens i ambient el que fa que el cervell sigui tal com és.

- Tot plegant, gens i ambient. Però els pensaments semblen fets d'"alguna cosa més"... 

- Aquest és l'altre factor que a vegades genera rebuig, sobretot en les persones que tenen algun tipus de creença. Dir que tota la vida mental sorgeix de l'activitat del cervell entra en contradicció amb el que creuen... Tot el que sabem des de la neurociència és que qualsevol pensament que tenim i qualsevol acció que fem té un reflex en l'activitat del cervell, ja sigui tenir una idea, imaginar el futur, recordar el passat o, de sobte, sentir-se atret per una persona. Sigui quin sigui, l'activitat neural s'altera en aquell precís instant. Tot sorgeix de les nostres neurones.

- Tot?

- No hem trobat cap lloc del cervell que no es pugui explicar. Cosa que no vol dir que no hi hagi aspectes que encara no s'hagin pogut entendre del tot. Encara s'està investigant. Per exemple, l'autoconsciència és la part més complexa del cervell humà. Com som conscients del fet que som conscients? Hi ha moltes dades però encara no està tot ben encaixat.

- "Autoconciència" és un terme molt filosòfic. Li sona Hegel? 

- Sí, de fet m'agrada molt la filosofia, és una de les meves lectures preferides junt amb la poesia... Un dels grans avantatges que fan que cada vegada s'accepti més la neurociència moderna és que tot el que demostra científicament corrobora moltes de les idees que des de la pedagogia o la sociologia ja es tenien. I també alguns postulats de la filosofia. El que veiem de les altres persones és la seva ment, el conjunt de funcions psíquiques i intel·lectuals. La neurociència examina la ment i busca la correlació en el cervell. Per tant, no és estrany que persones especialment intuïtives hagin proposat el que la neurociència està demostrant.

- Quina influència tenen les noves tecnologies digitals en el funcionament del cervell? 

- Hi ha pocs estudis perquè tot és molt recent. Tot just comencen a arribar a l'edat adulta els que se'n diuen "natius digitals", els que van néixer amb la tauleta sota el braç. Però s'ha vist que aquests, en comparació als "immigrants digitals", tenen menys connexions en la part de la memòria, cosa que no és bona ni dolenta perquè el cervell és l'òrgan que ens ajuda a adaptar-nos a l'exterior i si aquest ens dóna un suport on externalitzar la memòria, ja va bé. En canvi, s'han observat més connexions a les àrees relacionals, que permeten relacionar diferents dades. Això és perquè ara amb una tauleta tàctil fàcilment pots tenir 20 o 30 pàgines obertes i agafar d'aquí i d'allà... Bo o dolent? És el que és.

- Perquè donar a conèixer les propietats del cervell? 

- Conèixer el cervell ens hauria d'empoderar. Saber com som, quines mancances tenim i saber que ho podem canviar. És difícil, perquè parlem d'un òrgan molt plàstic quan som nens i molt més dur quan som adults. Cada vegada, al cervell li costa més fer noves connexions, però la possibilitat sempre hi és.

- Cerebroflexia és un llibre de divulgació científica, però entre línies s'hi pot llegir un discurs social molt interessant, oi? 

- Sí. Primer et dic que hi ha un "discurs social molt interessant" perquè jo penso que la divulgació científica ha d'anar a la societat i quallar. Sinó perquè l'estem fent? El discurs social hi ha de ser sempre. La protecció a l'infantesa és necessària perquè és quan el cervell és més plàstic i més fàcil li és incorporar tot l'ambient i condicionants educatius. S'ha vist, per exemple, que els nens que viuen els primers anys de vida en un ambient conflictiu formen connexions neuronals lleugerament diferents a les d'un nen que ha crescut en un ambient de relativa estabilitat, sobretot a la part del control executiu de presa de decisions del cervell.

David Bueno Foto: Isaac Meler



- A què els inclina això?

- A ser més impulsius i menys reflexius. Per tant, a no prendre tan bé les seves decisions i a deixar-se portar més pel que senten. Seran persones molt més manipulables. I això, penso jo, és molt important en una societat que vol ser democràtica.
 
- Música, art i filosofia estan retrocedint en els currículums escolars. Què li sembla?

- Va en contra del que els estudis demostren que és més útil per al cervell, que aprèn de manera cooperativa i col·laborativa. La música estableix una sèrie de connexions neurals que ajuden a la gestió de les emocions. I l'educació plàstica no només serveix per agafar destresa amb els dits, sinó que s'ha vist que reverteix també en connexions neuronals molt interessants: el fet de manipular i crear amb les mans estimula les àrees del llenguatge del cervell i, com que pensem amb paraules, permet crear pensaments més complexos i elaborats.

- Avui en dia també es parla de sistemes educatius més "vivencials" i menys "memorístics". És el futur?

- Hem de tendir cap aquí. De fet, tot hauria de ser vivencial perquè la vida és vivencial i als nens els estem entrenat per a la seva vida. Però no hem d'oblidar que la memòria és important com ho és la música, la filosofia, l'educació artística... Encara que l'aprenentatge memorístic no ha de ser tant intens com fins ara perquè part de la memòria l'externalitzem amb el món digital. El problema és que fa unes dècades l'educació es centrava en la memòria...

- I el càstig?

- I el càstig! Tot era memorístic i si no t'ho sabies, càstig! Això no pot ser per un motiu molt simple: el cervell funciona com un tot integrat. Si aprenent una cosa hi ha càstig, associem aprenentatge a càstig. De manera que quan de grans ningú ens obliga a aprendre, no voldrem aprendre perquè inconscientment ens farà por. Si, en canvi, aprenem amb motivació i plaer perquè en tenim ganes i ens ho passem bé associarem aprendre a plaer. 

- Plaer intel·lectual...

- Es veu molt en la lectura ara que ha sortit aquesta enquesta. S'ensenya a llegir cap als cinc anys. A aquesta edat un 50% dels cervells no ha madurat prou per aprendre a llegir i això en una aula es tradueix en alumnes que veuen que fent el mateix esforç que els altres no se'n surten i a sobre el professor els li esta més al damunt i els pares es preocupen. Això genera una sensació de disgust, por i angoixa que fa que aquests nens tinguin tots els números perquè quan siguin grans no toquin ni un llibre.

- Aleshores, quina és la clau de l'ensenyament?

- En l'aprenentatge, el cervell percep com a útil allò que és reconegut, valorat i acceptat socialment. És el que la pedagogia moderna anomena "reforçament positiu". Quan el cervell percep l'acceptació dels iguals i referents, com el professor o els pares, valora les connexions com a molt útils i les reforça. Això pel que és bo, però també pel que és dolent. Si el que s'està fent és agredir el companys, com passa en els casos d'assetjament, i hi ha un grup de companys que aplaudeix, això també es un reforçament positiu, on el grup social valora ser agressiu. Això s'ha de vigilar. 

- Com explica al llibre, l'espècie humana és la única que passa per l'adolescència. Què té d'especial aquesta etapa des del punt de vista neurocientífic?

- És una època de molta creativitat i de trencar amb el que està establert, el moment de fer la pròpia societat amb els iguals. També és un episodi de desequilibri en el qual el cervell comença a madurar en aspectes com el control emocional i això es viu com un descontrol. S'assagen connexions dins del cervell que a vegades resulten útils i a vegades no. 

- En aquest moment vital, els límits estan fets per trencar-los?

- Sí! Perquè el seu cervell maduri bé se'ls ha de posar límits que puguin trencar. A més, aquest factor té relació amb una altra característica humana que es la recerca de novetats. Som curiosos tota la vida però especialment de petits i en l'adolescència. Si un adolescent veu satisfeta la seva necessitat de buscar novetats té menys probabilitats, per exemple, de caure en les drogues perquè a nivell neuronal aquests dos aspectes impliquen els mateixos neurotransmissors.

- Passem a desmuntar o fonamentar tòpics sobre el cervell. Decidim de manera emocional o racional?

- La major part de decisions que prenem són emocionals. En el moment de prendre una decisió la part més activa del cervell és l'emocional. Això no vol dir que abans no haguem raonat. Per això és important la capacitat de raonar per després prendre decisions que, malgrat ser emocionals, incorporin els elements racionals previs. El mateix passa quan anem a votar. Per això, molts partits polítics apel·len a les emocions dels votants, amb banderes, eslògans que no diuen res del seu programa polític, mítings, cartells etc.

- El bilingüisme és beneficiós?

- D'avantatges en té moltes, d'inconvenients, cap. S'ha vist que fa que treballi moltíssim la zona de presa de decisions del cervell, la que després ens permet reflexionar i prendre decisions més reflexives. Tot això per un motiu: si ets bilingüe, el teu cervell, encara que no te n'adonis, constantment està valorant en quin idioma t'estan parlant i amb quin has de contestar. Això potencia les connexions d'aquesta zona i genera el que se'n diu reserva cognitiva, que ens es útil quan ens fem grans. Les persones amb una alta reserva cognitiva presenten símptomes de demència entre quatre i cinc anys més tard. 

- No està malament...

- També s'ha vist que les persones bilingües prenen de mitjana més bones decisions perquè tenen més ben entrenada aquesta zona, poden valorar més aspectes simultàniament. L'únic problema, si és que ho és, és que com que s'ha de pensar constantment en què et parlen i en que contestes, les respostes es generen habitualment unes mil·lèsimes de segon més tard que en el cas dels monolingües, però en una conversa normal això és imperceptible. 

- "El nom no fa la cosa", diuen, però l'idioma sí?

- L'idioma que parlem condiciona les xarxes neurals del llenguatge i s'han fet estudis amb llengües que no tenen una sola paraula per dir "blau". És el cas del rus o el grec. No diuen "blau cel" o "blau marí" sinó que tenen paraules específiques per a un tipus de blau i l'altre. A partir d'aquí, s'ha vist que els parlants d'aquests idiomes perceben més tons de blau que els altres. Així, l'aprenentatge d'un lèxic condiciona la seva visió del món. 

- Homes i dones tenim cervells diferents?

- El cervell masculí i el femení són lleugerament diferents –de mitjana. Tendeixen cap a coses diferents però no cap a cap capacitat intel·lectual concreta. Hi ha més de 100 gens que funcionen de manera diferent en un i en l'altre, cosa que només té a veure amb la reproducció. No és el mateix gestar una criatura i donar de mamar que oferir suport. Això genera petites diferències que no tenen res a veure amb l'estructura social o el fet que, per exemple, en moltes cultures les dones perdin el cognom quan es casen amb un home. És purament construcció social.

- Els homes llegeixen millor els mapes?

- Si s'agafen 500 homes i 500 dones i es calcula es veu que sí, que els homes llegeixen millor els mapes que les dones. La qüestió és: és genètica o ambient?. Sembla hi ha una petita part genètica. De naixement, la zona d'orientació dels homes tenen més neurones. Però és una petita i subtil diferència. Individualment, hi ha moltes dones que en tenen més neurones en aquesta zona que els homes. El cervell no és blanc o negre, és una escala de grisos. 

- Aleshores, és cosa de l'ambient?

- El que ho canvia és el fet que els nens vegin que són els seus pares els que miren els mapes i que les nenes vegin que les mares no ho fan. D'aquesta manera, els nens es senten més valorats socialment quan agafen un mapa i que les nenes, i millorarà les connexions neuronals en aquest àmbit. Això també s'ha vist molt amb les mates. En diverses escoles del nord d'Europa es va fer un experiment amb càmera oculta i es veu que la cara que fa el professor quan el nen resol molt bé un problema és més d'ànim i de confiança que quan ho fa una nena, tant si el professor és home com si és dona.

- Només fem servir un 10% del cervell?

- No! El fem servir tot. El que passa que utilitzem el que toca quan toca. Quan estem parlant fem servir sobretot la zona del cervell que controla la part del cervell i la sintaxi, quan fem esport, l'escorça motora que ens permet fer moviments voluntaris, quan estem estudiant fem servir l'àrea atencional i si tot va bé la motivacional... Fer servir constantment tot el cervell seria una despesa energètica i totalment desadaptatiu perquè no ho fem tot simultàniament.

- És l'òrgan que més energia consumeix?

- Sí, de llarg. El 30% de l'energia del cos la fa servir el cervell, una part petitíssima en comparació a la resta de l'organisme. Això és així perquè sempre està actiu i consumeix només glucosa, o sigui, sucre. Cosa que no vol dir que haguem de menjar sucre pur. El propi cos ja el genera a partir de pa, cereals, etc.

- Últim. Mens sana in corpore sano

- Absolutament! Això té a veure amb l'alimentació i amb l'esport. L'activitat física genera una sèrie d'enzims que destrueixen les hormones de l'estrès, l'enemic número u del cervell. A més, l'esport genera una proteïna que viatja cap al cervell i estimula la plasticitat neural, o el que és el mateix, que es puguin fer connexions noves i aprendre més. 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Gabriel Rufián, Jenn Díaz i Jordi Borràs signant llibres | E. Plantada
Esteve Plantada
01/01/1970
Crònica d'una jornada que demostra la bona salut de Sant Jordi, un esclat de cultura i civisme que omple Catalunya de llibres i roses
01/01/1970
Totes les notícies relacionades amb el dia de la rosa i el llibre
 16:58 El president de la Generalitat a l'exili, Carles Puigdemont, també ha dedicat unes paraules a través de Twitter a la diada de Sant Jordi. Ha felicitat Jordi Turull, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i ha agregat: "Guanyarem la vostra llibertat, i amb ella, la de tot el país". Ha acompanyat la piulada de l'etiqueta #LlibertatPresosPolíticsCatalans, escrita en anglès.  
 16:57 En la mateixa línia que Junqueras, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha recordat des de Suïssa que és la primera diada que passa lluny de casa. "Gaudiu d'aquest dia ple de llibres i amor. La cultura ens farà lliures. Bon Sant Jordi", ha reblat Rovira.
 
 16:54 El líder d'ERC, Oriol Junqueras, ha enviat un missatge des d'Estremera a través de Twitter. "Llegiu i estimeu perquè les dues coses us faran lliures", ha afirmat per després desitjar que es gaudeixi de la diada de Sant Jordi.
 
 16:50 L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha tingut un "record especial" al president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, en l'esmorzar amb escriptors que ha organitzat l'Ajuntament. Segons Colau, Cuixart és el president d'una entitat molt "estimada" a la ciutat i que es dedica a una tasca "tan perillosa com defensar i estimar la llengua i la cultura" catalana.
 16:40 
 16:34 Sobrassada, formatge i la senyera: el pa de Sant Jordi compleix 30 anys. Ho explica Jonathan Oca. 
 16:11 Jaume Collboni també ha regalat a Xavier Trias (PDECat) La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda; a Alfred Bosch (ERC), La casa de la frontera, de Rafael Vallbona; a Carina Mejías (Cs), La confabulació dels irresponsables, de Jordi Amat; a Alberto Fernández Díaz (PP), Falcó, d'Arturo Pérez-Reverte; a María José Lecha (CUP), Milions d'ampolles buides, Manuel de Pedrolo, i al regidor no adscrit, Gerard Ardanuy (Demòcrates), La dificultat de ser, de Jean Cocteau.
 16:10 El líder del PSC a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, ha obsequiat llibres als líders municipals, començant per l'alcaldessa, Ada Colau, a qui ha regalat Empantanados, de Joan Coscubiela, que intenta explicar com s'ha arribat fins aquí amb la idea d'ocupar un espai silenciat, el de l'equidistància.
 15:30 
 15:29 "Serà una gran oportunitat per a Barcelona tenir una persona de primer nivell com a candidat a l'alcaldia. I tant el grup municipal com jo ens posarem a la seva disposició", ha declarat Carina Mejías en visitar la carpa de Cs per Sant Jordi, ubicada al passeig de Gràcia.
 15:29 ÚLTIMA HORA Arxivada la causa per delicte d'odi al regidor del nas de pallasso. Jordi Pesarrodona ja havia estat imputat d'ofici per un delicte de desobediència. Durant el dia, centenars de persones li han fet costat i els CDR han fet crides a posar-se el nas de pallasso. 
 15:28 La líder de Cs a l'Ajuntament de Barcelona, Carina Mejías, s'ha posat a la disposició de l'exprimer ministre francès Manuel Valls si accepta l'oferta del partit d'optar a l'alcaldia de la capital catalana a les eleccions municipals del 2019.
 15:22 Més de 200 persones acompanyen el regidor de Sant Joan Jordi Pesarrodona als jutjats per l'1-O. Informen Mar Martí i Gemma Aleman.
 15:17 
 15:17 
 15:10 Santi Vila prefereix la rosa vermella que la groga solidària amb els presos. L'exconseller opta pel color vermell perquè assegura que "és el color de la força i de mirar endavant".
 14:47 
 14:30 CRÒNICA 155 dracs i els «Sant Jordis» grocs. La jornada cultural està marcada per ser la primera des de la restauració de la democràcia sense Govern i amb la Generalitat intervinguda. Per Sara González. 
 14:12 
 13:58 FOTOS Un Sant Jordi tenyit de groc. Les imatges de la diada del llibre i la rosa del fotoperiodista Albert Alemany.
 13:49 FOTOS Sabadell també es tenyeix de groc reivindicatiu per Sant Jordi en suport als presos polítics.
 13:44 Inés Arrimadas justifica que la policia espanyola requisés samarretes grogues a la final de la Copa del Rei. La líder de Ciutadans assenyala que era una qüestió de "seguretat" per evitar "enfrontaments" entre les aficions del Barça i el Sevilla.
 13:41 Diana Riba, dona de Raül Romeva, assegura que "troben molt a faltar" els presos, i indica que durant els últims dies ja han rebut moltes roses.
 13:39 Carles Riera, portaveu de la CUP al Parlament, assenyala que es tracta d’un Sant Jordi "de combat" davant l’existència de presos i exiliats. "Que cada rosa i cada llibre sigui un clam contra la repressió", apunta.
 13:33 Inés Arrimadas afirma que Puigdemont "és el passat" i "la festa de Sant Jordi és de tots i ningú la pot instrumentalitzar". La líder de Ciutadans, per altra banda, també beneeix el fitxatge de Manuel Valls per a intentar liderar la conquesta de l'Ajuntament de Barcelona per part de la formació taronja.
 13:32 Mauri: "El color groc ens recorda les persones que estan a la presó i l’existència de presos, exiliats i repressió. Que tots tornin immediatament a casa".
 13:26 Marcel Mauri, vicepresident d’Òmnium i portaveu de l'entitat des que Jordi Cuixart és a Soto del Real, recorda el caràcter "injust" de l’empresonament del president de l'entitat cultural i la resta de líders independentistes. "La cultura ens ha de permetre arribar a la llibertat anhelada", assenyala. Ho explica Oriol March.
 13:24 Torrent: "Hem de trobar una fórmula que permeti conjurar el mandat del 21-D i una investidura efectiva. Segur que els partits es posaran d’acord per tenir Govern abans del 22 de maig".
 13:22 El president del Parlament, Roger Torrent: "Esperem que sigui l’últim Sant Jordi amb presos polítics, exiliats i el 155 usurpant les institucions catalanes".
 13:21 Floristes de la Rambla de Barcelona expliquen que la rosa vermella és la més venuda, però s'ha incrementat molt la demanda de groga. Entre les més peculiars hi ha unes tintades de colors i unes amb una capa de xocolata, però que, malgrat això, no són comestibles.
 12:46 El Palau Moja de la Rambla de Barcelona, on hi ha la Direcció de Patrimoni de la Generalitat, té una catifa de roses vermelles i grogues al pati, i roses grogues de paper als balcons per reclamar la llibertat dels presos polítics. Ho detalla Jordi Bes.
 12:28 
 12:28 
 12:24 Òmnium reparteix les roses grogues del mosaic per demanar la llibertat dels presos polítics. Es pot fer una aportació simbòlica per les flors. Ho explica Jordi Bes.
 12:20 
 12:19 El líder dels comuns, Xavier Domènech, lamenta que aquest sigui el primer Sant Jordi des de la restauració de la democràcia amb la Generalitat intervinguda. Titlla de "vergonya democràtica absoluta" que es retiressin samarretes i bufandes grogues durant la final de la Copa del Rei. Informa Sara González.
 12:15 FOTO Les roses grogues arriben al Palau pel gest espontani dels visitants. Diversos turistes omplen l'estàtua de Sant Jordi de roses grogues.
 12:13 FOTO Les roses grogues arriben al Palau de la Generalitat pel gest espontani dels visitants. Diversos turistes omplen l'estàtua de Sant Jordi de solidaritat.
 12:06 
 12:05 Els sensesostre discrepen de com exhibir les seves reivindicacions per millorar l'atenció: tres del punt informatiu de plaça de Catalunya estan en vaga de fam des de fa cinc dies per exigir la municipalització dels serveis socials, mentre que dos han instal·lat una parada de llibres no autoritzada i la Guàrdia Urbana l'ha retirat. Ho explica Jordi Bes.
 11:57 
 11:56 Els CDR de Terrassa creen un «photocall» per posar-se el nas de pallasso al costat d'un guàrdia civil. 
 11:55 FOTOS «Esperit del 155 en liquidació»: els treballadors de Cultura planten cara al govern espanyol. Els funcionaris han omplert de roses grogues la seu de la Rambla.
 11:52 
 11:47 Alberto Fernández, del PP, afirma que respecta molt Manuel Valls i les seves conviccions contra l'independentisme, però discrepa del seu model de societat, que és socialista, i assenyala que desconeix quina proposta de model de ciutat té per a Barcelona.
 11:46 El Partit Popular juga fort a confrontar Sant Jordi amb l'Onze de Setembre. La ministra Dolors Montserrat assegura que els valors de la concòrdia i el respecte, que són els del día de Sant Jordi, també són els de la formació popular.
 11:38 
 11:35 Xavier García Albiol reclama que Sant Jordi "sigui la gran festa del poble català". Segons el líder del PP a Catalunya, els catalans "no estem sobrats de símbols que ens representin a tots i no estiguin contaminats, com l'Onze de Setembre". Proposa a la resta de forces polítiques una reflexió sobre quina ha de ser la Diada oficial de Catalunya, i defensa que Sant Jordi suplanti l'11-S. Ho explica Pep Martí.
 11:34 Una dona amb un llaç groc interpel·la el líder del Partit Popular de Catalunya, Xavier García Albiol, a la paradeta dels populars a Barcelona. "Ja està bé", li diu la dona. Ell respon: "És cosa de tots".
 11:22 
Entrades anteriors »
01/01/1970
El portal pretén ser una mirada informativa a l’enogastronomia d’un país, que defensa la comunicació reflexiva i cuinada a foc lent
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
Al Video Instan tenen un catàleg de més de 44.000 pel·lícules | Albert Alcaide
Jordi Bes
01/01/1970
L'emblemàtic Video Instan de Barcelona deixarà el carrer Enric Granados per evitar una pujada de l'arrendament d'un 266% | Inicia una campanya de micromecenatge per finançar el trasllat a un local del mateix Eixample i obrir-hi un cinema de petit format
Aida Morales | 5 comentaris
01/01/1970
Els locals regulats de consum de marihuana i els grups polítics de l'Ajuntament de Barcelona alerten de "captadors" en zones turístiques que ofereixen droga, fins i tot, a menors d'edat | El 2017 es van tancar 41 locals sense llicència a la capital catalana
Andreu Mas-Colell | Adrià Costa
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
L'exconseller es mostra convençut que Puigdemont gestionarà la situació per "tenir Govern el 22 de maig" | Afirma que "tot indica que el conseller d'Economia i Finances serà Pere Aragonès" i li té "tota la confiança" | "El xoc entre Llarena i Montoro demostra l'error de judicialitzar la política", assegura
Una marxa ultra. | José M. Gutiérrez
Aida Morales | 17 comentaris
01/01/1970
La xarxa dels denominats Grups de Defensa i Resistència (GDR) consta d'una desena d'entitats amb una vintena de persones cadascun | La gestualitat neofeixista i d'extrema dreta d'alguns dels seus components ja s'ha fet evident en alguns actes