literatura catalana

Alicia Kopf, pura supervivència polar

La novel·la "Germà de gel" ha estat guardonada amb el darrer Premi Documenta | "Hi ha un estatus general de descrèdit de la intel·lectualitat", afirma l'autora

per Esteve Plantada, 20 d'abril de 2016 a les 21:00 |
Alicia Kopf, guanyadora del Premi Documenta 2015 | L'Altra
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El gel, l'exploració, la resistència. Mots que remeten a un ambient que, des de la primera pàgina, es fa present a Germà de gel (L'Altra, 2016), el darrer llibre guanyador del Premi Documenta. A través de la investigació i de la pulcritud, Alicia Kopf –nom artístic d'Imma Ávalos (Girona, 1982)– exposa un valent exercici on es fonen diferents narratives, inquietuds i descobertes. Germà de gel és, de fet, la tercera part d'un projecte iniciat amb un cicle d’exposicions, Àrticantàrtic, que investiga sobre la història de l’exploració dels pols Nord i Sud i serveix d’excusa per reflexionar sobre les nocions d'èpica personal i la congelació emocional.
 

Gèlida i absorbent, la lectura del llibre ens fa acompanyar la narradora en un viatge que remet a d'altres temps. "Víctima és qui no pot explicar la seva pròpia història". Kopf afirma que el llibre no vol ser una autobiografia, sinó que parteix d'unes experiències i les reelabora literàriament. "Cosa que, d'altra banda, és el que fan tots els autors". Concisa i plena de convicció, l'autora assegura que a la novel·la "hi ha molt d'ella, barrejat amb molta ficció. Fer una autobiografia suposa dir veritats i el meu objectiu no era explicar la meva vida, sinó construir una història".

Lluny de la superioritat moral

En tot cas, Germà de gel sí que conté una expressió de la pròpia perspectiva vital. "No és una posició basada en una qüestió personal, sinó totalment estilística", explica. "Per a mi, voler adoptar la veu de l'altre és molt pretensiós. Ser 'la veu de l'oprimit', per exemple, és execrable, sobretot quan no es parteix d'aquesta posició". I aquesta divisa serveix per construir un relat on no existeix superioritat moral. "No pots parlar per boca d'un altre –remarca, amb una tranquil·litat plena de raons–. En tot cas, pots fer ficcions que mostrin el seu estatus de ficció i pots fer autoficcions o autobiografia", rebla. "El que intento és parlar des d'una perspectiva limitada, la d'una persona jove i de classe treballadora". 
 

La visió de l'altre sempre és a través de la pròpia vivència. "La qualitat d'un narrador ve determinada per l'ús dels punts de vista. El que fa que jo vulgui seguir un narrador i no un altre és la determinació clara d'aquest punt de vista. Si veig que un narrador es vol imposar sobre la narració, que és més intel·ligent que jo o em vol moralitzar, aleshores no m'interessa gens". En el seu cas, Kopf intenta compartir una descoberta amb el lector a través de Germà de gel. "Sí, perquè el procés d'escriptura és el mateix: mai sé com acabaré un llibre. Vaig avançant en el blanc i això crea la intriga". Estímuls d'una escriptura on la incertesa i l'anar fent camí és la pròpia matèria novel·lada.
 

Coberta de «Germà de gel», d'Alicia Kopf Foto: L'Altra


"No sé fer llibres amb estructura i esquemes, això em semblaria avorridíssim". També seria una qüestió formal a la qual Alicia Kopf no s'atenyeria. "Seria incapaç d'escriure, així. No sóc disciplinada, escric a ràfegues, sobretot per les meves condicions vitals, que han estat força precàries". Un estira-i-arronsa amb la realitat d'una persona jove que malda per sobreviure i traçar el seu propi trajecte, amb il·lusions, entrebancs, derrotes i victòries. "Vaig començar el llibre en un moment en què era molt difícil que una persona jove sobrevisqués a Barcelona". Era l'any 2011, Imma Ávalos acabava de tenir una beca i després, el no-res. "Només em trucaven del banc per reclamar-me factures!", una incertesa que va acabar per provocar una pèrdua de la fe en si mateixa. I també sentir-se sola.
 
L'èpica de la supervivència

"La gènesi del llibre és un estat de certa emergència i precarietat vital, a molts nivells", una situació que provoca que el llibre comencés per la motivació de sobreviure a nivell emocional. "Ara bé, comparat amb un refugiat no hi ha color, és clar!", i l'exclamació no sona gens pretensiosa, perquè és certa. "En aquell moment, necessitava un relat èpic. I just aleshores arriben a les meves mans diaris d'exploradors i començo a somiar molt en gel". Una inspiració i un presagi, perquè aquells relats de supervivència en entorn hostil l'inspiraven a continuar lluitant, i aquells somnis dibuixaven l'ambient que es faria realitat, poc després, a les pàgines de Germà de gel.
 
"Més que supervivència és resistència. Endurance –el nom del vaixell de l'explorador Shackleton– és el concepte base que lliga tot el cicle de les expedicions àrtiques i antàrtiques". Com si fos la gran imatge simbòlica de la creació, de l'endèmica por al full en blanc. "És pura incertesa, una inseguretat cap el que estava fent que s'ajuntava amb una inseguretat vital", raona. "Per mi, la diferència entre un artista i un amateur és el fet de continuar malgrat els dubtes". Un lema literari i, també, vital. "Fa un temps vaig escriure un propòsit d'any nou que deia 'cal avançar encara que hi hagi boira'".

Del propòsit al fet, convertint la lectura en la seva "activitat subversiva preferida" i posant el dit sobre la nafra, si cal. "Hi ha un estatus general de descrèdit de la intel·lectualitat i d'enaltiment de certs valors que tenen a veure amb l'esport, la tecnologia i la cuina". Pot un cuiner ser la figura que vagi a parlar de creativitat a la universitat? "Qui hauria d'estar parlant de creativitat no és, amb tots els respectes, en Ferran Adrià, sinó el Perejaume". I encara va més enllà: "¿per què es sobrevaloren algunes figures que estan ocupant el lloc d'altres figures especialitzades i realment formades per parlar del què parlen?".
 
El punt on el verb donar es toca amb el verb ser

 
"Totes les relacions es basen en el lligam entre donar i ser: en aquest punt és on es demostra l'essència de la relació", afirma Ávalos. La seva novel·la és un compendi d'emocions que fan estremir les convencions de l'amor més incondicional, com podria ser el que és professa a una família. Però que el seu germà autista aparegués com a motiu no era a les intencions inicials de l'aventura. "És quan començo a fer la part més assagística que també començo a plantejar-me una qüestió més introspectiva sobre per què tenia aquestes atraccions polars", explica. "Durant el procés, m'adono que el meu germà havia estat un element configurador del meu propi jo. Un agent fonamental a la meva vida, perquè ha articulat molt les relacions familiars... i això no és una qüestió superficial".

A partir d'aquí, el fil es va estirant gràcies a la investigació de com aquests fets han configurat una identitat "i, també, de com m'havien tractat, des de la perspectiva de germana". La intenció no és parlar d'ell ni que la protagonista es posi al seu cap, "sinó veure què podia aprendre de mi que vingués d'ell i com el podia entendre per poder conviure millor amb això". Un tema del qual no es parla, absolutament congelat. "Aquest llibre ha estat una manera d'enfrontar-m'hi, sense voler parlar de veritats ni definir ningú, ni tan sols retratar-lo de manera realista". Només amb la intenció de crear una història per poder-s'hi enfrontar. Una història que gela i que esdevé un miraculós manual de supervivència, apte per a ments inquietes.
 

Una imatge d'«Articantartic», projecte artístic d'Alicia Kopf Foto: Alicia Kopf

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Participació