Carles Hac Mor, guardonat amb el premi Jaume Fuster a títol pòstum

L'autor rep el reconeixement dels companys de professió gràcies a una obra que l'ha convertit en un autor imprescindible per entendre la poesia actual a Catalunya

Carles Hac Mor, en un recital a l'Arts Santa Mónica
Carles Hac Mor, en un recital a l'Arts Santa Mónica | Víctor Sunyol
19 d'abril del 2016
Actualitzat el 20 d'abril a les 19:07h
Carles Hac Mor (1940-2016) ha estat reconegut pòstumament amb el XVI Premi Jaume Fuster en reconeixement a la trajectòria. El guardó, que és concedit cada any per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), és la primera vegada que distingeix un escriptor mort. El premi es concedeix a través de les votacions dels companys d'ofici que són membres de l'associació, els quals han volgut retre homenatge al poeta, que va morir el 27 de gener de 2016. 

El crític literari Jordi Marrugat ha glossat la trajectòria de Carles Hac Mor, i la poeta Laia Martinez i Lopez n'ha recitat alguns poemes, durant l'acte que ha tingut aquest dimarts al migdia a l'Aula dels Escriptors de la seu de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, a Barcelona. Durant l'acte, la presidenta de l'AELC, Bel Olid, ha fet entrega d'un diploma i d'una ploma commemorativa a la companya del poeta, Ester Xargay. L'AELC ha anunciat que editarà un volum de la col·lecció "Retrats" dedicat a l'escriptor, elaborat per Jordi Marrugat.

Carles Hac Mor és autor d'una obra literària heterodoxa i anticonvencional que explora els límits de l'expressió a través de l'experimentació amb el llenguatge, l'inconscient i la transgressió de la norma. Publicà obres en prosa, qualificables de manera aproximada com a “novel·les” (La fi del món, 1994; Carbassa a tot drap o Amor lliure, ús i abús, 2001), però destacà especialment com a poeta o, més ben dit, com a "infrapoeta". El 1977 debutava amb Tu'm és no'ms. Desig-enuig. Escalaborns, al qual seguiren obres com S'ha rebentat l'hospici (Cafè Central, 1985), La fi del món (Empúries, 1994), El desvari de la raó (Empúries, 1995), Cabrafiga (Emboscall, 2002) o M'he menjat una cama (2004). Títols que l'han fet un autor imprescindible per entendre la poesia actual a Catalunya.

Al llarg de la seva trajectòria es va inventar gèneres com ara l'escalaborn, la paraparèmia i l'hiposeptimí i va ser un exponent destacat de la poètica catalana nascuda en la contracultura dels setanta –entre el 1973 al 1975 practicà l'art conceptual amb el Grup de Treball–. Més endavant, bregat en performances i en contacte continu ja amb d'altres artistes, cofundà les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta.
 
Un guardó  que posa en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor

El Premi Jaume Fuster dels Escriptors en Llengua Catalana és un guardó destinat a posar en relleu el conjunt de l'obra d'un escriptor o escriptora de la literatura catalana. És un premi a la trajectòria, a la repercussió i a la divulgació que ha tingut la seva obra, i té especial rellevància pel fet de ser escollit a través de les votacions dels companys d'ofici socis de l'AELC. El sistema és el següent: en una primera ronda, els socis poden escollir qualsevol escriptor o escriptora –viu en el moment de convocar el premi i que no l'hagi rebut abans– i en una segona ronda, la votació es fa entre els tres noms més repetits.

En aquesta setzena edició, els finalistes han estat Carles Hac Mor, Jordi Pàmias i Antoni Vidal Ferrando. Els escriptors distingits en les edicions anteriors han estat Víctor Mora, Joaquim Carbó, Andreu Martín ('Memorial Jaume Fuster'), Jesús Moncada, Quim Monzó, Jaume Cabré, Maria Antònia Oliver, Carme Riera, Feliu Formosa, Joan-Francesc Mira, Montserrat Abelló, Maria Barbal, Màrius Sampere, Emili Teixidor, Josep Vallverdú, Isabel-Clara Simó, Jaume Pérez Montaner i el darrer, Joan Margarit.
 

Bel Olid i Ester Xargay, durant l'acte a la seu de l'AELC Foto: Carme Esteve