Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
entrevista

Blanca Serra: «Amb els pressupostos, poden tornar a sortir divisions a la CUP»

La històrica militant de l'esquerra independentista qualifica la proposta d'En Comú Podem de "totalment electoralista" | Considera que la formació anticapitalista s'hauria de presentar a unes possibles eleccions espanyoles si és en "una opció de país"

per Isaac Meler, 1 de maig de 2016 a les 00:21 |
Blanca Serra | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 1 de maig de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La trajectòria política de Blanca Serra i Puig (Barcelona, 1943) és una història de militància a l'esquerra independentista i defensa de la llengua catalana. Des que va iniciar la seva vida política els anys 60, ha passat pel Front Nacional de Catalunya, el Partit Socialista d'Alliberament Nacional i Independentistes dels Països Catalans. Recentment, ha participat en la redacció del manifest del Grup Koiné i ha considerat que l'autonomisme podria suposar la fi del català. Actualment milita a la CUP de Barcelona i no li semblaria malament que el partit formés part d'una "opció de país" en cas de noves eleccions espanyoles.

- Com a militant històrica de l'independentisme, què li sembla l'estratègia de desobediència de la CUP?


- Jo no parlo de desobediència, sinó d'insubmissió o obediència a la legalitat pròpia. En tot cas, és absolutament imprescindible. El que no veig clar és que a vegades posin al mateix sac la gent que s'ha presentat en unes eleccions i són regidors o diputats i que, per tant, han promès desobeir, i els funcionaris, que no s'han presentat amb un programa electoral sinó en unes oposicions per exemple, per donar classes o ser Mosso, que se li reclami el mateix. No es pot demanar la mateixa actitud d'insubordinació política a un polític, que té un programa al darrera, i a un funcionari.

- S'haurien de coordinar millor amb Junts pel Sí?

- Per a la CUP, i jo crec que tenen raó, el concepte de ruptura implica un procés d'insubordinació des del començament. Això sempre ha passat així: la fi del servei militar no va començar pas per dalt, sinó que va començar un dia amb una insubmissió fins que tot ell va caure per si mateix. En el cas del procés hi hauria d'haver tres potes: el Govern i el Parlament, que són autonòmics i toparan ràpidament amb la legalitat espanyola, els ajuntaments, que tenen una relació amb la gent molt més propera, i finalment, hi ha la tercera pota de la gent més o menys organitzada com l'ANC, però no només ells. 

- Va actuar bé la CUP portant al Parlament la moció a favor de la declaració del 9-N i en contra del Constitucional?


- Sí, va fer bé en el sentit de donar la imatge que Espanya no se'n sortirà i que sempre hi haurà algú més agosarat que els altres. A l'exterior, la idea que es dóna és que aquí hi ha una cosa que no es sotmet així com així. Un cas semblant és la suspensió del decret de pobresa energètica. Això és molt bèstia i la gent diu "però en quin país estem que no ens deixen protegir a les persones que tenen problemes?". Desobeir la suspensió és una manera de fer visible el problema, en poden dir una actitud "de simple postura" però el cas és que les postures són importants per a la gent, pels que estem a fora i que ens sentim tant impotents.

- Com preveu els propers mesos?

- El tema serà els pressupostos. Dir que "sí" o que "no"... La CUP va quedar molt dividida amb el tema del "Mas sí" o "Mas no". Després, més o menys es van cosir les divisions però amb el ple dels pressupostos poden tornar a sortir. Quin grau de confiança pot haver-hi entre els 72 diputats? El pla de xoc es pot tirar endavant sense uns pressupostos nous?

Blanca Serra Foto: Isaac Meler



- Entre quins sectors es pot donar aquesta divisió?

- Hi ha el sector Endavant, en el qual jo no hi crec gens, són molt sectaris... I hi ha el sector del Poble Lliure, que té una visió més reflexiva sobre el procés, amb la idea que es necessita molta gent per fer un estat nou, que hi hagi moltíssima gent a favor, i això  vol dir que no pots comptar només amb els més addictes i estrictes.

- Aquests dos sectors coincideixen amb el debat sobre quin eix va primer, el nacional o el social. Quina és la seva visió? 

- És un debat en el qual poc a poc s'ha anat imposant la idea que són dues cares de la mateixa moneda. No hi ha revolta social sense trencament cap a la nació lliure. La ruptura implica immediatament viure en un país socialment lliure. Ha costat molt que la gent ho veiés, però cada cop es diu més que són eixos indestriables. 

- Què va suposar la divisió en la votació sobre Artur Mas?

- Aquella batalla que va acabar al 50%. Això segur que ha tingut les seves repercussions perquè els que volien de totes totes el "no" van sortir bastant derrotats. A part, aquí no només hi havia la CUP, sinó també una cosa que és la Crida Constituent, en la qual hi havia grups absolutament horrorosos, des del meu punt de vista. Quatre gats i més sectaris que ningú, i amb una capacitat de bloquejar les coses que no mereixien. 

- Calia excloure l'expresident?

- A Mas se l'havia de mantenir collat. A mi no em va semblar malament que al final marxés, però clar, va marxar posant unes condicions que ara es troben, i la gràcia que els fa... 

- I Convergència?

- Hi haurà un estira i afluixa en aquest procés per a veure qui mana. Està clar que el sector més lligat a l'autonomisme és Convergència. No sé que passarà amb ells. Un partit tant important que ha dedicat tota la seva vida a muntar la Catalunya autonòmica, en el moment que això comença a fer aigües, és un partit que s'ha de replantejar. Més enllà d'això, si som un país normal haurem de tenir uns conservadors catalans, una gent d'esquerres més liberals... Haurem de tenir de tot, en funció de la nació. 

- En aquest context, com veu Podem i l'entorn de Barcelona en Comú? 

- Si m'ho preguntes des d'un punt de vista espanyol, ho veig encantada de la vida, és la gran esperança blanca d'acabar amb l'independentisme. N'estic absolutament convençuda. Hi ha una gran massa de gent que li fa molta por partir peres amb l'estat espanyol. A Ada Colau la vaig conèixer en les anteriors municipals, i va fer xerrades per la CUP. Estaven molt bé, però el tema nacional, o li fa molta por, o no l'entén. Ni ella ni el seu grup ho veu, però des de fora sí que veuen que poden posar fre o distorsionar l'independentisme.

- Si això és així, perquè haurien de proposar un referèndum doncs?

- No me'ls crec en absolut. Si ho diuen és perquè saben que es un tema que els pot donar protagonisme i vots. És una proposta totalment electoralista, tot i que dins seu deuen veure que no és fàcil, que estan fent el paper de la trista figura. 

- Tot i això, l'independentisme hauria de recuperar la idea del referèndum?

- Ja ens l'han venut no sé quantes vegades, ja sabem que no té sortida.

- A dia d'avui, tot apunta cap a noves eleccions espanyoles. La CUP s'hi hauria de presentar?

- Jo em vaig alegrar molt que la CUP optés per una candidatura pròpia el 27-S i no em semblaria malament que anés a Madrid en un futur. S'hi poden fer moltes coses, entre d'altres, anar-hi i marxar.

- Amb altres forces independentistes o sola?

- Si hi ha una sola candidatura, una opció de país, aleshores hi hauria de ser, però per separat no. Jo ja era partidària que s'hi anés abans, dubto molt que la gent hi estigui d'acord, perquè aquests temes els veuen amb molta reticència. Els fa por quedar atrapats per la història...

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació