entrevista

Lluís Solà: «El bilingüisme és una manera lenta d'imposar totalment el castellà»

El poeta osonenc acaba de reunir tota la "Poesia Completa" en un volum editat per Edicions de 1984

L'activista i pensador creu que la seva generació "va haver de fer moltes coses per evitar que el país fos esclafat"

| 15/04/2016 a les 20:30h
Especial: Les entrevistes de NacióDigital
Arxivat a: Cultura, Vic, entrevista cultura, Osona, Edicions de 1984, poesia, Lluís Solà, entrevista
Lluis Solà, aquest divendres al Casino de Vic | Adrià Costa
Aquesta notícia es va publicar originalment el 15/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Lluis Solà (Vic, 1940) és una figura cabdal d'un país que malda, encara, per no ser esclafat. Convertit ja en patrimoni excepcional de la llengua catalana, la seva obra destaca per la saviesa, l'austeritat, la puresa, la precisió i per un intent d'aproximació a la més rotunda essència de la paraula. Home de conviccions i de conversa admirable, Solà és un humanista i un activista de mirada lúcida, director de la revista Reduccions i un poeta cabdal en la historiografia literària del país. Amb ell, asseguts en una taula del Casino de Vic, plena de ressons modernistes, gaudim d'un bagatge vital fascinant que ens ajuda a entendre què és Catalunya i quins herois anònims van fer possible que la llengua continués tan viva com ressona i es manté a la Poesia Completa que Edicions de 1984 acaba de publicar. Un llibre majestàtic que ja és, a pols, una base de la futura literatura catalana.
  

- Malgrat les més de mil pàgines del volum, el llibre que reuneix la seva Poesia Completa té una austeritat admirable, i molt volguda.
 
- Hi ha només dues pàgines en blanc en tot el llibre! Gràcies a la meva tasca com a director de Reduccions he pogut editar poesia durant molt temps, i sé com m'agrada fer-ho. En el cas del llibre, teníem molt de material i volíem remarcar que l'important eren els textos. La portada ha estat el màxim d'austera, com la lletra, sense pròlegs –a banda del meu–, sense cap nota a peu de pàgina, amb les taules restringides a l'absolutament imprescindible, que la nota biogràfica és elemental, exclusivament sumària.
 
- Volien que el centre fos la poesia, amb la paraula com a matèria fonamental.
 
- És que, quan parlem de poesia, no podem desprendre'ns de la paraula. És més, la paraula és constituent d'allò que anomenem humanitat. Imaginem-nos que no tinguéssim paraules del passat. No seríem éssers històrics.

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa

 
- La Història, de fet, comença amb la invenció de la paraula escrita.
 
- Exacte, el que hi ha abans és la Prehistòria. La paraula és fonamental. Per parlar amb nosaltres mateixos, per parlar als nostres veïns, per parlar amb els altres, per parlar amb el futur, per constituir una comunitat –és a dir, una "tribu", un conjunt de persones que s'entenen sobre coses molt diverses–, la paraula és absolutament indispensable. No hi ha home sense paraula. La paraula és constituent de la humanitat. Quan parlem de l'home, parlem de la paraula; i quan parlem de la paraula, parlem de l'home.

- Si la paraula és el que constitueix la "tribu", com s'explica que el manifest del Grup Koiné hagi tingut tant de rebombori?
 
- ...un rebombori absolutament desmesurat! El grup no diu res més que allò que és elemental i que es produeix arreu del món, tret dels llocs on hi ha ocupació d'un estat estranger. És a dir, a Espanya tenen una única llengua oficial. A Portugal, tenen una única llengua oficial. A Dinamarca i Suècia, també. Totes les comunitats tenen una única llengua, llevat d'aquelles on hi ha un estat que intenta apropiar-se d'aquest altre país. Nosaltres en som un exemple, i fa segles que passa. El fet que l'any 1947 fossin prohibits, per llei del franquisme, ensenyar la llengua pròpia del país o que la llengua desaparegués dels mitjans de comunicació, ja designa quin és el projecte d'Espanya: senzillament, liquidar la nostra llengua. I convertir el país en una colònia. Que és el que van aconseguint, d'altra banda...
 
- Sorprèn aquest intent de "liquidació", com vostè l'anomena, faci molts segles que dura, però nosaltres seguim aquí, vius, i sobrevivint.
 
- Un país es conquesta, en primer lloc, militarment. Això és relativament difícil, però si guanyes, guanyes. Ara bé, només guanyes a l'altre exèrcit. Després hi ha la resta del país a vèncer i això vol temps i és més difícil. S'ha de desallotjar la llengua, la cultura, les lleis i les maneres de fer, casa per casa.
 
- L'estat francès, però, sí que ho ha aconseguit.
 
- Sí, però ha necessitat molt de temps. A Occitània encara hi ha un milió de persones que parlen l'Occità. A València ciutat, l'any 1900, un 90% de la població parlava el català. Al començament del 2000, hi ha un 10% de gent, tirant molt llarg, que saben català. Això vol dir que ells –l'Estat– tenen un projecte que avança, que fa tres segles que dura i que té dues formes d'acció: una, la imposició total del castellà; l'altra, el bilingüisme, que és una manera lenta de fer el mateix i amb menys pressió exterior i interior. El bilingüisme tracta la llengua menor com si fos de segona categoria i la va arraconant.

Lluís Solà conversant amb Esteve Plantada. Foto: Adrià Costa


- L'única solució és resistir, pel que sembla.
 
- El que hem de tenir clar és que això no és una qüestió lingüística, ni filològica. És una qüestió política. Tots els països normals tenen la seva llengua com a llengua principal. I això no vol dir que en tingui moltes altres. És una qüestió molt elemental! A Madrid, la llengua del país no és pas el català! Ni ho volen, ni ho voldrien! Doncs, per què ells sí i nosaltres no? Quina mena de llei o de justícia és aquesta?

 

- Creu que el poeta ha de tenir una funció activa dins de la societat?
 
- Ja la hi té, vulgui o no vulgui. Si té una capacitat expressiva i fa servir les paraules de la "tribu", ja traspassa aquestes paraules. Al poeta li han arribat unes paraules plenes de passat i de present, plenes de tot el que hi han anat pensant els seus conciutadans i avantpassats. És a dir, la paraula "arbre" no és la simple paraula "arbre". És la paraula i, a més, els arbres que els avantpassats han vist i les formes que han tingut i tenen. És una herència. I el poeta fa servir aquesta herència, la traspassa. Per tant, el poeta ja té una primera funció. La segona funció que té és la d'incrementar aquesta herència, intentar recollir tot allò que li han passat i tornar-hi a posar el món a dins d'una manera més rica. Fer que els poemes reflecteixin la visió de cada moment del món. Les llengües i els pobles necessiten a cada moment ser contemporanis. La poesia fa contemporània la paraula que ens ve del passat i va cap al futur. Aquesta és la seva funció, perquè la poesia traspassa els sentiments, els valors, els pensaments, les imaginacions, les visions del món, la manera que tenim de veure les coses. Aquestes coses no són estrictament personals, són de la comunitat, contribueixen a perpetuar la "tribu".
 
- Vostè és i ha estat un home molt respectat en el camp de la poesia i de la literatura catalana. Té una obra vastíssima, i encara sorprèn més quan ha inclòs, en aquest volum, 42 llibres inèdits. No sé com ha tingut temps de fer-ho tot.
 
- Jo tampoc [riu]. Aquest llibre comença el 1958 i acaba a l'estiu de 2015. Amb l'editor ens adonem que bona part del llibre són llibres nous, fets del 1999 ençà.

- Per què?
 
- Les explicacions són múltiples i cap no ho deu arribar a explicar. Per desgràcia, molta gent de la meva generació ens vam haver de dedicar a fer moltes coses per salvar el país, la llengua i tot allò més elemental. I ho vam haver de fer per evitar que fos definitivament esclafat. Estàvem –i jo, particularment– desesperats.

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa

 
- Aquella desesperació és el que el va fer entrar en política? [Solà va arribar a ser regidor a l'Ajuntament de Vic]
 
- Sí, no pas perquè tingués una vocació d'entrar en un partit polític, cosa que tampoc no tinc ara. Ho vaig fer perquè aleshores hi havia una necessitat absoluta d'intentar d'establir institucions i fer-les funcionar. Per això vam fer, també, una revista com Reduccions, perquè hi havia una necessitat de tenir una plataforma que parlés d'allò que es feia als Països Catalans i que parlés, al mateix temps, de la poesia que es feia a l'estranger. I més important, encara: que reflexionés del fenomen de la poesia aquí i a fora. Tenim un problema de fa molt de temps a causa d'aquesta "invasió" que no ens deixa fer res en cap camp –només sobreviure, i encara–: que no podem reflexionar, a fons, sobre la nostra cultura, pintura, música, pensament, futur, política, etc. Per fer això es necessiten dues coses: persones que ho estudiïn i un pensament molt sòlid.
 
- Creu que hem resolt aquestes mancances estructurals?
 
- En aquests moments, i fa molt de temps, més aviat tirem cap a la superficialitat. I això és terriblement perillós, a la llarga. Una casa que no tingui fonaments molt sòlids pot aguantar un cert temps. Però, ai si ve un vent una mica massa fort! No aguantarà pas! És un problema seriós que no es veu, i no es veu perquè els fonaments no es veuen. Però el problema existeix. Tots els països europeus tenen pensadors, poetes i artistes de molt calat que potser no són els més llegits. Kant no és pas l'escriptor germànic més llegit, però és una base molt sòlida de tot el que ve posteriorment a Alemanya. Descartes no és l'autor francès més llegit, però és un autor sobre el qual s'ha anat desenvolupant la majoria de pensament francès. I així, moltes coses...
 
- Vostè també és autor d'una gran obra com a traductor. Això li ha servit per amara-se d'altres literatures i portar-les a la tradició catalana?
 
- Evidentment! De molt jove vaig començar a estudiar llengües només per poder llegir-ne grans autors: l'alemany per llegir Goethe, l'anglès per llegir Blake o Shakespeare, i també l'italià, el grec modern i l'antic, el sànscrit... Aleshores hi havia poquíssimes traduccions en català, només algunes del temps e la República, que eren molt interessants, val a dir. Però, aleshores, o feies servir traduccions d'altres llengües –sobretot del francès– o bé les llegies directament en l'original. Jo vaig començar a traduir per portar a la nostra llengua una part d'aquesta gran literatura, per enriquir el propi patrimoni amb el patrimoni del món.
 
- El primer poema del primer volum, Finisterre, conté un vers on diu "Caminar equival a deixar paisatges enrere". L'escriptura, també entesa com a camí. Però m'imagino que no ha caminat sol, que ha tingut poetes i veus que l'han acompanyat al llarg del viatge. Quins?
 
- Finisterre és accident geogràfic i és una visió d'Europa, com si a Europa s'acabés la Terra. Sabem que és fals, però encara ens ho creiem. Els europeus encara vivim d'aquesta mentida, i mentre tinguem aquesta mentida, probablement tindrem problemes grossos amb el món. Però, a més, aquests textos van aparèixer els anys de la Guerra Freda, uns anys on dos països tenien bombes suficients per destruir el món. L'autodestrucció de la humanitat és, a partir dels 50, una cosa factible.
 

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa


- La poesia és una aproximació als propis límits?
 
- Tota poesia es passeja per les fronteres de la humanitat. Amb aquell primer llibre, jo volia escoltar autènticament el món, perquè sabia que els homes es podien autodestruir. I això és una aportació fonamental, no únicament per entendre aquest poema, sinó tot el llibre. Responent a la pregunta, el poeta es troba que fa camí, sol o bé amb altres homes. Amb tot, l'home té l'herència de la solitud, perquè som individus i estem sols. Al mateix temps, però, tenim la capacitat d'estar amb els altres, sense mai arribar a poder ser aquests altres. És la dialèctica que tota poesia intenta dir. El poeta, per mitjà de les paraules de la comunitat, intenta parlar amb la comunitat, establir-hi un diàleg. I, personalment, m'ha influït el que he sentit d'altres homes i dones, i també el que he llegit d'Ausiàs March, Ramon Llull, Jacint Verdaguer, Joan Maragall, com també Homer, Èsquil i Sòfocles, Goethe, Hölderlin, Rilke, Rimbaud, els indús, la poesia lírica xinesa, que és extraordinària, etc.
 
- Un pòsit fet de vastíssimes lectures.
 
- Jo he volgut llegir-ho tot! També entres en una comunitat a través dels llibres, de grans llibres com poden ser la Bíblia o la Ilíada. Amb aquesta mena d'obres t'endinses en l'esperit i en la carn d'altres pobles, més enllà de la mística que poden tenir. I aquesta és una manera de caminar. És a dir, qualsevol comunitat que vulgui persistir o perdurar ha d'estar atenta als grans fenòmens del món. I ha d'estar atenta al fet de preguntar-se per què hi ha món i no pas el no-res. I, després, aportar el que la seva comunitat pot aportar a les altres comunitats. I això, insisteixo, és el que no ens deixen fer.
 
- Al final de les Obres Completes hi ha uns cants de comiat. Per què?
 
- La vida, si la mirem amb una mica d'atenció, veurem que és un seguit de comiats. Sempre ens acomiadem de coses. La poesia xinesa, que he citat abans, és una poesia extraordinària justament en els comiats, amb una sensibilitat excepcional. Probablement perquè la Xina és un país molt gran, amb grans deserts, i saben que els comiats solen ser més definitius del què es pensen. Al capdavall, els comiats són un element propi de la temporalitat de l'home. Que apareguin aquests cants deu ser perquè cada vegada copso més que els comiats poden ser definitius, perquè m'adono que em vaig fent gran. I perquè el comiat és una de les formes humanes d'existir.
 

Lluís Solà. Foto: Adrià Costa

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

COMENTARIS

Simpatiquíssim bilingüisme
Anònim, 15/04/2016 a les 20:39
+59
-13
Naturalment, que el bilingüisme és una manera lenta d'imposar totalment el castellà. I naturalment als catalanets els cau la bava amb l'entabanada del simpàtic bilingüisme, no endebades tenim un poble ruc fins a la medul·la.
Junqueras viatja a Itàlia per assistir a la presa de possessió d'un bisbe.
Blai., 15/04/2016 a les 20:42
+20
-33
A Catalunya tenim un Govern que és la canya!!. Un Minister of Economics resulta que ara té competències religioses.

Tambe li hem de pagar el seu sentit mistic de la vida ?. Levitar no levitara mai. En tot cas que la grua se la pagui ell

Tot aixo no te nom
con todo el respeto
Anònim, 15/04/2016 a les 20:54
+18
-61
EL CATALA,EL SUECO,EL DANES,ETC...Todas mas tarde o temprano desapareceran, en un mundo globalizado con libre circulación de personas y capitales,las personas siempre eligen el idioma que mas se habla y con la que con mas gente te puedes comunicar.El transcurrir de los tiempos y las formas de vivir ya han acabado con muchas lenguas, los Suecos ya lo tienen asumido,la educacion en sueco solo es el 10 % del horario lectivo
Reconozco que las cosas se ven muy diferentes vistas desde Osona o vistas desde el Valles Occidental o del Baix Llobregat
No tan lenta, no tant!
Jordi M, 15/04/2016 a les 21:16
Interessant
+58
-8
Si tan bo i enriquidor és el bilingüisme, no s'entén que els espanyols no legislin en favor de tenir ells també dues llengües. Modest Prats dixit. Per lògica, haurien de trobar-ho un privilegi insolidari i fins i tot anticonstitucional. O això, o potser és que prou que ho saben, que de riquesa no en té res perquè bilingüisme només és el nom que li diem al període de trànsit entre dos monolingüismes. Però fins i tot en el supòsit que traguéssim amb la porqueria actual, entenc que els defensors del dit bilingüisme haurien de tenir almenys la coherència i la decència d'acceptar -què dic, acceptar: impulsar!- les mesures legals encaminades a garantir la continuïtat d'aquesta merda si és que realment ells la tenen pel món lingüístic ideal. Però em temo que el pla d'aquests fills de sa mare consisteix a anar beneint tots i cadascun dels estadis de la castellanització, resultarà que tots són estupends, era estupenda la presència del castellà, era estupenda la puixança del castellà, ara és estupend el sorpasso demogràfic del castellà, d'aquí a no gaire si no reaccionem serà estupenda l'hegemonia clara del castellà i finalment serà estupendíssima la residualització irreversible d'un català que, llavors, sí, li faran homenatge com els americans en fan als indis.
Jo no tinc la llengua bìfida
Anònim, 15/04/2016 a les 21:27
+44
-8
Totalment d´acord Sr. Solà.
Diccionari Político-Pràctic
Jordi M, 15/04/2016 a les 21:36
+40
-7
Bilingüista.- Persona que defensa la paritat entre català i castellà en els escadussers àmbits on el primer és hegemònic encara.
Boicot a la independència
Anònim, 15/04/2016 a les 21:41
+19
-21
Arribo a la conclusió que darrera de postures maximalistes de tota mena (sigui les declacions de ruptura de la CUP, els manifestos tipus Koiné, etc.) s'amaga un boicot a la independència. La CUP vol la revolució, no la independència, el sector monolingüe es tapa amb la llengua, que considera més important que la independència (és a dir, tots parlant català, però sota la tutela d'Espanya, abans que una independència bilingüe), etc.

Doncs jo vull la independència, i després democràticament aquest societat decidirà si vol monolingüisme, anticapitalisme, liberalisme, cienciologia, cereals transgènics, etc. Com fa qualasevol estat sobirà.
españa y las lenguas.
Anònim, 15/04/2016 a les 22:05
+17
-44
El que diga que el resto de España es monolingüe es que , o bien no ha viajado, o bien se quedó en las películas de Esteso y Ozores. En el resto de España es exactamente como aquí, hay cazurros que no saben ni hablar su lengua materna y hay que saben dos o mas idiomas. Como ejemplo pondré a un amigo mío de Huesca que con solo el Bachiller domina el Español, LA fabla aragonesa y el inglés. Ya sé que os conviene una imagen del ciudadano español como cazurro monolingüe parásito de las subvenciones y del nini... pero existe otra realidad, exactamente como aquí.
Por otra parte y visto desde la cruel realidad, yo prefiero saber español e ingles a español y catalán, así que si empezáis a bajar los humos todo irá mejor al bonito y apreciado idioma catalán.
Nació sense estat és malviure però estat sense nació és morir
Jordi M, 15/04/2016 a les 22:40
+23
-8
I tant, 21.41, que la llengua és més important que la independència. Com d'aquí a Lima. Però no et preocupis per l'efecte que Koiné pugui tenir entre els colons, que serà el mateix que el de Súmate: zero, els colons ni se n'assabentaran. Ni ERC-Súmate els farà independentistes per més que reneguéssim del català, ni Koiné farà el contrari per mantenir-se fidel a la resistència de Catalunya a l'assimilació. Això és un debat només entre nosaltres. I si trobes que el debat de la llengua és una errada fer-lo en aquests moments, si de cas les queixes me les adreci als sabatots (o quelcom pitjor) que van obrir-lo.
Comparto la Opinion el comentario Con todo respeto.
Anònim, 15/04/2016 a les 23:15
+12
-34
Puedo apreciar que aun existen personas racionales y no pasionales en vic, Claro vivimos en una globalizacion total en donde las pequeñas culturas desaparecen, los idiomas mas fuertes potencialmente comerciales y economicos prevalecen ( español, ingles , mandarin , ruso , aleman , frances , bengalin, arabe) el resto desaparecen, y la globalizacion lo corrobora cada dia que pasa..
Pregunte a las personas sin coaccionarlos , que idiomas deseas aprender diran: ingles , frances , aleman , chino , español... Ustedes piensan que diran catalan , euskera , guarani, hausa, etc etc.
Hay que ser realistas,,, asi funciona el mundo.
«El bilingüisme és una manera lenta d'imposar totalment.....LA REALITAT»
Anònim, 16/04/2016 a les 00:45
+14
-31
Malgrat heroismes romantics que a cops de manifest volen recuperar l'Arcadia perduda.
El món es un joc de poder
Anònim, 16/04/2016 a les 01:02
+23
-3
Tot el que passa al món, succeeix perquè hi ha uns que manen i uns altres que obeeixen.
La hegemonia la imposen els forts sobre els febles, o bé, potser millor dit, la imposa qui es creu fort sobre qui es creu feble.
Durant anys i anys ens hem cregut febles, els catalans, i així ens a anat. Potser es el moment de canviar de creences.
Espanya agafa el millor de cada regió i s' el apropia com a seu. Així un èxit d' una persona catalana, per exemple, es converteix en èxit espanyol.
D' aquesta manera ens pren bocins d' orgull nacional, ens posa en dubte les nostres creences. L' orgull de pertànyer a un grup depen, a vegades del valor que ens pot aportar el creure's part d' aquest grup exitós. Si Catalunya com a col·lectivitat, no pinta rés al món, som invisibles, perquè hem de formar part d' això?
El català competeix en desavantatge amb el castellà per raons obvies: estat protector, lleis a favor, un munt d' hispanoparlants al món, etc. El català ens té només als catalans parlants, per defendre'l, els catalans castellans viuen el seu món, un món diferent del nostre, ni millor, ni pitjor, diferent. Així, a Catalunya hi ha un bilingüisme forçat per raons d' història, el que no es normal es que els català hagi perdurat amb la quantitat immensa d' infàmia que ens hem hagut d' empassar. El català només perviurà en el futur si som independents, els temps de resistència ha passat i la cultura espanyola, francòfona i anglòfona son molt potents.
La màxima del bilingüista
Antiga i barbuda, 16/04/2016 a les 01:06
+30
-5
Lo meu és meu, lo teu ens ho partim
21:41
1512, 16/04/2016 a les 02:37
+10
-5
Ens ha pillat: cup=CNI. Segurissim a mes!
El català és mort des de la pragmàtica de Ferran el catòlic del control de la impremta el 1503
Anònim, 16/04/2016 a les 04:15
+28
-4
El català és mort des de la pragmàtica de Ferran el Catòlic del control de la impremta el 1503, a partir de 1509 no apareixeran llibres de cultura i ciència en català, apareixeran tots forçats a traduir a la llengua imperial castellana. això només és reversible sense la inquisició castellana actual, ser vassalls de Madrid i el sue estat constitucional espanyol. I encara no han acabat amb nosaltres
el fet es...
Anònim, 16/04/2016 a les 08:37
+31
-6
el fet es que una cosa es que les llengues petites ho tingin magre i l altre que una nacio com castella lluiti perfidament per l extermini linguistic. Castella ho intenta i catalunya es defensa . es per aixo que l independencia es imprescindible.
Gracies
Anònim, 16/04/2016 a les 10:57
+17
-1
Es un plaer escoltar-lo i llegir-lo.
Gaudim del seu talent i admirem el seu coratge
Amb el català és molt més fàcil trobar feina i triomfar a la vida.
Anònim, 16/04/2016 a les 10:59
+20
-3
Els castellans que es presenten a una oposició es troben amb centenars de contrincants molts d'ells de Sud-Amèrica. en canvi a les oposicions on exigeixen el català, la competència és infinitament inferior. Milers de llocs de treball s'han d'ocupar a Catalunya amb persones que no parlen el català, senzillament perquè la majoria dels que es presenten no el parlen. Aquesta és la realitat. Si et presentes a un premi literari tens 100 probabilitats més de treure'n rèdit si ho fas en un de català que en un de castellà.
I a sobre Catalunya està farcida d'hidalgos castellanos que per supèrbia es neguen a aprendre i parlar el català. Que s'ho facin mirar !!.
La llengua catalana és una de les llengües ara mateix amb més sortides.
ERC subscriu el Manifiesto dels 2.300
Jordi M, 16/04/2016 a les 10:59
+22
-3
Castella ha intentat (i intenta) exterminar-nos, sí, 08.37, però així com l'autonomia no ha revertit la castellanitzaciô ans ben al contrari, tampoc no donis per tan segur que la independència ho faria. I menys encara si hi anem amb els plantejaments d'ERC, de bavejar-li al castellà.
Por que li llaman amor cuando quieren decir sexo?
Anònim, 16/04/2016 a les 13:55
+22
-4
Per qué diuen bilingüisme quan el que tenim és una diglóssia com la Plana de Vic de gran?
Defensa de l'idioma català
Telm, 16/04/2016 a les 15:02
+11
-2
El català és la llengua pròpia (això vés que vol dir "territorial") de Catalunya. El castellà és una llengua estrangera. En una Catalunya independent el català ha de ser l'única llengua oficial. Qui negui aquesta obvietat ens haurà d'explicar molt bé perquè vol que una llengua estrangera, imposada a la força i per la força -fins i tot hores d’ara - en un altre país ha de ser oficial en un país on no és un idioma propi.
Per què parlem d'allò que no savem?
Anònim, 16/04/2016 a les 15:23
+7
-2
Suposo que tots els que tant en parlen deuen ser filòlegs oi?. Mai he vist que ningú cregui saver més de medecina que els metges. Som una caterva d'ignorants parlant del què no en tenim ni idea. I seguin les opinions d'altres que tenen les mateixes tendències polítiques que nosaltres. Ja està bé de prostituir la llengua constantment!. La llengua no ÉS UN ARME DE DESTRUCCIÓ MASSIVA!
Anglés per tothom i cadascú la seva llengua materna, així funcionarà el mon
Anònim, 16/04/2016 a les 16:34
+10
-1
És ben senzill

A, i el castellà no és la segona llengua més parlada és la cinquena

I això acceptant la mentida de què els quetxues, aimares, maies etc etc son de llengua materna castellana

Si aquests s'han de considerar parlants de llengua materna castellana perquè el castellà és oficil o cooficial als seus països, també podem comptar els habitants de la India com a parlants d'anglés

I per cert a una gran part de l'Africa l'idioma oficial és el francés i és l'idioma que fan servir els seus governs Algèria, Marroc, Senegal, Mali, Tunissia, etc etc

I a d'altres és l'anglés com Nigeria, Zàmbia, Ghana etc

Fa 20 anys la música en castellà era el 25% a USA avui no arriba al 10%, perquè perque tots volen que els seus fills s'incorporin a la societat i els hi fa vergonya aquella cultura de regaetons amb lletres masclistes infumables

Si aneu a centre i Sudamérica qualsevol persona que tingui estudis superiors o un nivell social alt us parlarà amb un anglès més acceptable que el dels nostres en la mateixa situació

Aviam si deixem de mirar el melic espanyol i ens informem del què passa al mon

Us deixo una pregunta hi ha més gent que condueix per l'esquerra o per la dreta?
Quan ho indagueu entendreu moltes coses



Republica Catalana
J.M.POL, 16/04/2016 a les 17:12
+14
-3
Un PAIS

una NACIO

una LLENGUA

VISCA LA REPUBLICA CATALANA
¿Y qué más da lo que se diga ahora?
Pragmático, 16/04/2016 a les 17:52
+6
-11
Barcelona y el area metropolitana es la zona más poblada de Cataluña, y es castellano parlante en su mayoría.

Hasta ahora, muchos de los castellano-parlantes han tolerado que sus hijos vayan a una escuela con inmersión lingüística en catalán, o que TV3 sea totalmente en ese idioma, pero si en una hipotética republica catalana sus derechos se ven disminuidos respecto a su lengua materna, no tengáis ninguna duda que reaccionarán, y exigirán cambiar todo aquello que han aceptado durante tiempo, y os encontraréis con un modelo educativo, de medios de comunicación, etc más parecido al que hay ahora en Euskadi, que no al actual.

Con un cambio de ley electoral como es debido el voto de la Cataluña rural no valdrá doble, y dejará de ser clave, no lo olvidéis.

En resumen, que no os dais cuenta que en la futura republica catalana, o imponéis un modelo tipo palestinos en Israel a los castellano parlantes, limitando sus derechos o haciendo que su voto valga aún menos que lo actual, o sino en menos de 10 años echareis de menos ese marco autonómico que tanto criticáis.
Mes dignitat
Anònim, 16/04/2016 a les 17:56
+9
-1
Fa uns mesos vaig fer un curs finançat per SOC-INEM, a Barcelona, doncs bé, la majoria eren dones immigrants sud-americanes. L'ús del castellà era quasi total, fins i tot una persona d'aquest col·lectiu immigrant es va atrevir esbroncar-me en públic per usar el català en meitat de la classe per parlar amb una de les professores del curs. No vaig ser l'únic al qual van intentar d'avergonyir i atemorir per fer ús de la llengua catalana, per part d'aquest col·lectiu. I estic fins als nassos d'aquesta corrent d'opinió que relaciona el parlar i criticar situacions relacionades amb la immigració com sinomin de racisme i xenofòbia. M'ha passat més vegades, concretament anant de client a bars i demanar en català, i exigir-me de parlar en castellà per part de la cambrer-a d'origen sud-americ.
Republica Catalana
J.M.POL, 16/04/2016 a les 20:07
+9
-2
Un PAIS

una NACIO

una LLENGUA

VISCA LA REPUBLICA CATALANA
SOBRE LLENGUES
fran-bcn, 16/04/2016 a les 23:24
+7
-0
per a Mes dignitat
Anònim, 16/04/2016 a les 17:56

A mi segurament això no em passa.....em vaig trobar en ua situació semblant, una dona calcada a la que vas dir al mig de la classe va començar a xisclar....."habla en español coño...."..... I jo educadament li repeteixo en català i castellà: "una cosa , en tu país no havia una asignatura llamada "educacion y respeto"? "si no existe te recomiendo te apuntes a una....." a partir d ' aquí ningú va obrir la boca....."
El món és molt gran.
Joan-Vicenç (La Marina Alta), 17/04/2016 a les 02:33
+6
-0
Per a 'Pragmático'

Diuen els sionistes (pels quals no sento cap simpatía, la veritat) que els àrabs tenen vint-i-dos estats on viure. Ells, però, només tenen Israel.

Doncs bé: els catalans només tenim Catalunya. Tot aquell a qui li resulte insuportable la terrible i dictatorial imposició de la llengua catalana sempre podrà anar-se'n a viure a Extremadura. O a Panamà.
Respuesta a "él món es molt gran"
Pragmático , 17/04/2016 a les 11:04
+1
-6
Qué curioso, lo mismo decían los surafricanos blancos a los negros en la época del apartheid.

En cualquier caso, si eso son tus referentes, creo que deberías reflexionar un poco...
Les llengües són propis d'un territori
Anònim, 17/04/2016 a les 17:10
+3
-0
El català és la llengua pròpia d'un territori geogràfic delimitat i l'estat en el que és troba aquest territori, si és demòcrata i culta ho considera una riquesa i per tant la protegeix siguin els que siguin el nombre de persones que el parlin!!!!
Aquestes persones que aquí amb tanta suficiència diuen que totes les llengües minoritàries desapareixeran haurien d'anar a Suïssa i estar-hi un temps. Podria veure un país amb quatre llengues oficials..... Les quatre més l'anglès identifiquen, per exemple, cada billet de la seva moneda. Cada llengua té el seu territori. Així cap suiss germanofon se li passa per el cap de imaginar que els tribunals de Ginebra parlin en alemany. I la manera com aquest estat protegeix la quarta llengua del país és exemplar.
Però com fer entendre aquest discurs en un Estat en que no es pot parlar ni en català, ni eskuera, ni...ni..... al Congrés?
En un Estat en que el plurilingüisme és una estratègia més per imposar el castellà?
El català només ens té a nosaltres per mantenir se i només el podrem protegir amb un Estat propi.
On fer servir el català , llengua pròpia del territori
Anònim, 17/04/2016 a les 18:25
+2
-0
1. Ajuntaments i Cases Consistorials
2. Bancs i guinguetes financeres
3. Biblioteques I exposicions
4. Comissaries , duanes i punts estàtics o mòbils de reconeixement sistemàtic de documentació i verificació de dades
5. Correus , telègrafs i telèfons
un altre cinc. Curses i esdeveniments esportius
6. Escoles ( bressol i de brètols)
7. Estacions de trens , autocars , i ferrocarrils de la Generalitat i els tranversals soterranis
8. Hospitals i Centres d’Atenció Primària i secundària
9. Jutjats amb especial esment pel personal togat
10. Museus i altres llocs de culte
11. Aeroports i ports marítims i de muntanya
12. Universitats i altre temples de la ciència i la sapiència.
I sobretot , i ara més que mai , a l’internet i a les xarxes socials i , com no , a Naciódigital.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
L'afició del Barça ha xiulat l'himne i el rei | ND
01/01/1970
Milers de persones denuncien la repressió de l'Estat i donen suport als presos polítics
01/01/1970
El diputat d'ERC, acompanyat de la també diputada Jenn Díaz, ha fet una crida als "demòcrates espanyols" perquè "s'aixequin" contra aquesta situació
Manifestants reclamant la llibertat dels presos polítics | ACN
01/01/1970
També s'han recordat els presos polítics i exiliats catalans
The Chanclettes a La Daurada Beach Club
01/01/1970
NacióDigital sorteja quatre entrades dobles per a l'espectacle #DPutuCOOL de The Chanclettes
La nova portaveu d'ERC, Marta Vilalta. | Adrià Costa
01/01/1970
La portaveu republicana fixa com un possible desllorigador l'elecció d'un president temporal mentre s'acaba de tramitar la llei que permeti investir Puigdemont a distància | Assegura que "probablement" la independència s'aconseguirà "de la mà del diàleg, la negociació i l'acord" i no descarta tornar a abordar el referèndum pactat amb l'Estat
Màrius Serra | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El popular escriptor i enigmista publica "La novel·la de Sant Jordi", un divertit homenatge al gènere negre que publica al segell Amsterdam, d'Ara Llibres
El restaurant Pitarra, tancat | Albert Alcaide
Toni Vall | 8 comentaris
01/01/1970
«No pot ser que Barcelona tracti tan malament la història, la seva història, el seu patrimoni material i immaterial, el seu llegat físic i emocional. No pot ser aquest campi qui pugui»
Pep Martí | 1 comentari
01/01/1970
La junta d'Ignacio García-Nieto ha encarregat un informe jurídic per aclarir si disposa de tots els permisos