15
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
16
d'abril
a les
22:19h
La indústria del cinema s'ha acostumat a viure de fogonades i de la reiteració de l'èxit del precedent més immediat. Si bé la manca de creativitat es veu en el catàleg de previsions d'estudis com Pixar –amb cinc seqüeles d'èxits preparades pels propers dos anys–, Disney Studios ha vist un nou filó en l'adaptació en carn i os dels seus propis clàssics animats. El camí, iniciat als anys 90 amb 101 Dàlmates (1996) i Glenn Close al paper de Cruella de Vil, va seguir amb Alícia al país de les meravelles (Tim Burton, 2010), Maléfica (adaptació de La bella dorment, del 2014) i la La Ventafocs de Kenneth Branagh (2015).
La baula segueix ara amb la relectura d'El llibre de la selva (2016), un dels clàssics més clàssics del catàleg animat de la companyia. Dirigida per Jon Favreau, el film és un repàs fidedigne del precedent que, al seu torn, adaptava de manera molt lliure els relats de The Jungle Book de Rudyard Kipling, publicats el 1894. La història s'actualitza amb el múscul propi del blockbuster del segle XXI, amb la fanfàrria d'un innecessari 3D i amb una amanida frenètica d'escenes d'acció i cabrioles on també hi ha lloc per a dos moments musicals que vigoritzen les dues cançons més conegudes del film de 1967.
Nostàlgia eficient i animació més realista que mai
És en la nostàlgia, precisament, on el film aconsegueix més rèdits. La banda sonora es converteix en un vigorós homenatge a la partitura de 1967 i aconsegueix subratllar l'excés de zel de Favreau a l'hora d'actualitzar el film, amb una història que surt poc dels paràmetres de l'original. Mowgli, jove Neel Sethi, és criat per llops després que Bagheera (Ben Kingsley), una pantera negra, el trobés abandonat; Mowgli es veu obligat a abandonar la seva llar per les amenaces del venjatiu tigre Shere Khan (Idris Elba); en el seu camí de retorn, el jove es troba amb la serp Kaa (Scarlett Johansson), els imponents elefants i amb l'ós Baloo (Bill Murray), que l'ha de salvar de la bogeria gegantina de l'orangutan Louie (Christopher Walken).
Un elenc d'estrelles que posen veu als protagonistes, i on cal sumar-hi la recreació realista dels animals que habiten la jungla, aconseguida mitjançant la prodigiosa tècnica de Creació Digital Fotorealista. El procés ha donat fruits excel·lents, amb una expressivitat molt versemblant que apropa els personatges a l'essència animal, però sense perdre de vista les reaccions que ens els presenten com a humans. Elements que sostenen una aventura que el director d'Iron Man ha convertit en pur un espectacle, fent digerible l'acció i reviscolant el cant a la vida feliç que era l'autèntic motor de la versió de 1967.