memòria històrica

Maria Salvo, memòria viva de la presó de les Corts

La represaliada del franquisme és homenatjada coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República

per Isaac Meler , 14 d'abril de 2016 a les 22:59 |
Maria Salvo, en l'homenatge d'aquest dijous | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 14 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Dia de record i memòria històrica al barri de les Corts de Barcelona. Coincidint amb el 85è aniversari de la proclamació de la Segona República del 14 d'abril de 1931, el Grup Promotor de l'Antiga Presó de Dones de les Corts ha homenatjat l'expresa política Maria Salvo Iborra en un acte davant del monument que hi ha a la cantonada dels carrers Europa i Joan Güell. El memorial va ser el resultat d'un procés ciutadà engegat el 2012 per entitats del barri i la ciutat amb l'objectiu de donar visibilitat al passat.

El recinte de l'asil del Bon Consell, al barri de les Corts, es va reconvertir en una presó de dones que va estar en funcionament entre els anys 1936 i 1955. Per allà hi van passar milers de dones que, a vegades, també havien de portar els seus fills. Com constata l'estudi del portal Memòria Presó de Dones de les Corts, el 17 d'agost de 1939 hi va arribar a haver un total de 1.763 recluses i 43 nens.


"Quan vaig sortir de la presó no era ni jove ni vella, però vaig sortir formada amb els principis de la solidaritat i la lluita perquè per nosaltres no havia acabat la guerra". Aquestes han estat algunes de les paraules de Salvo, que amb 96 anys, ofereix un valuós testimoni de l'oposició al franquisme. Va ingressar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya (JSUC) amb 16 anys, el 1936. Quan les tropes del General Franco van entrar a Catalunya, es va exiliar a França, on va passar per diversos camps de refugiats, fins a ser repatriada a l'estat espanyol el novembre del 1939.

El 1941, quan feia d'enllaç per a la resistència antifranquista a Madrid, va ser arrestada i, després de ser brutalment interrogada al Comandament Superior de Policia de Madrid, on va patir tortures que li impedirien ser mare. Des d'allà, la van traslladar a la presó de Las Ventas de Madrid i després la van portar a la de les Corts, on es va estar fins el 1943. Després va tornar a Las Ventas. Jutjada i condemnada a trenta anys de presó, va passar també per les presons de Segòvia i Alcalá de Henares, d'on va sortir desterrada l'any 1957. Tan bon punt va poder tornar a Barcelona, va continuar militant al PSUC i va participar en la fundació de l'Associació Catalana d'Expresos Polítics.

 

Dones treballant a la presó el 1952 en una foto de l'arxiu del PCNSM. Foto: Observatori Europeu de Memòries

 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació