13
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
14
d'abril
a les
21:40h
L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) celebrarà un ple aquest diumenge a Manresa que definirà el rumb de l’entitat en el proper any. Serà la quarta assemblea, en la qual es posarà al dia el full de ruta i es renovaran els estatuts. En un aspecte més intern, s’engegarà el procés electoral que ha de concloure el mes de maig amb la renovació del secretariat nacional i la presidència, en mans de Jordi Sànchez, que va substituir Carme Forcadell l’any passat. Segons ha pogut saber NacióDigital, Jordi Sánchez es postularà per continuar liderant l’entitat si es manté l’actual full de ruta i troba prou suports.
Es creu que prop de 3.000 associats s’aplegaran a Manresa per aprovar la ponència del full de ruta i uns estatuts posats al dia. El resultat de la trobada pot tenir efectes en els esdeveniments polítics, sobretot si finalment es dissol el parlament espanyol i hi ha noves eleccions a l’Estat. En aquest cas, l’assemblea pot expressar el suport a una candidatura unitària sobiranista al Congrés espanyol. Entre les propostes que poden tirar endavant hi ha la de recuperar la Taula de Forces Polítiques i Socials, que resta aturada des de les eleccions municipals del maig.
I un punt molt rellevant: treballar per fer realitat l’Assemblea de Càrrecs Electes, que aplegui diputats al Parlament, al Congrés i regidors. Es tracta d’un organisme que podria jugar un paper cabdal en cas del pitjor dels escenaris: la intervenció de l’autonomia.
Els catalans de l’exterior, representats a la direcció
Una de les reformes que té tots els números per ser aprovada diumenge és la de garantir l’ampliació del secretariat dels 75 actuals a 77 per incloure dos representants de les assemblees de l’exterior. L’ANC ha aconseguit estendre’s per tot el món, des de Madrid a Austràlia. Hi ha més de cinquanta assemblees de l’exterior, un dels molts èxits de l’ANC.
Dins del secretariat, 25 membres són elegits en una llista nacional i 50 ho són per cada una de les regions territorials. Una proposta que serà votada reclama que s’ampliï la xifra del secretariat que representa les territorials.
Una ANC més presidencialista?
Fins ara, l’ANC està regida per un secretariat nacional de 75 membres, elegit pels associats que, després, elegeix el president i els principals càrrecs entre els seus integrants. Tots ells ho són per un any. Entre les esmenes als estatuts, hi ha la que proposa que el mandat del secretariat nacional s’allargui fins a dos anys, cosa que donaria més estabilitat a l’estructura de l’entitat. També hi ha la proposta que el president sigui elegit directament pels associats.
Segons ha pogut saber NacióDigital, hi ha un sector del secretariat que no veu amb bons ulls aquests canvis i els troba arriscats. L’elecció directa del president pot facilitar, segons aquestes veus, l’aparició d’alguna figura mediàtica o la intervenció de partits polítics per col·locar persones del seu entorn.
Jordi Sánchez porta només un any a la presidència. Tot indica que està disposat a continuar. Però no hi ha unanimitat a l’ANC sobre la figura de qui l’ha de liderar. En el moment de la seva elecció, Sánchez va obtenir dos terços dels vots dins del secretariat enfront l’opció de l’escriptora i traductora d’origen nord-americà Liz Castro, que continua mantenint una posició crítica envers l’actual president. La unanimitat no és fàcil en una organització tan gran i plural com l’ANC. També l’actual vicepresidenta, Rosa Alentorn, va ser elegida per majoria del secretariat enfront l’altra aspirant, Aida Àngel.
Les darreres setmanes s’han produït reunions de diversos grups per estudiar la possibilitat de presentar una candidatura alternativa a la presidència. Ha corregut el nom d’Antonio Baños, exdirigent de la CUP. Una persona coneixedora de l’ANC dóna per certa l’operació Baños, que pot tenir el suport de sectors vinculats a ERC i CUP. Segons la mateixa font, “s’ha donat la circumstància que els missatges transversals de l’ANC, sobretot la seva aposta per una candidatura unitària al Parlament, han coincidit més amb l’estratègia de CDC, i això ha fet que hi hagi hagut pressions polítiques en alguns moments per part d’Esquerra i la CUP. Una cosa normal que tampoc hem de dramatitzar”.
Han aparegut noms diversos en les reunions que s’han produït. Algú va apuntar el de Lluís Llach, però fonts de l’ANC ho posen en dubte, ja que l’ara diputat de Junts pel Sí està del tot abocat a la seva tasca parlamentària, i a més presideix una comissió especialment rellevant, la d’estudi sobre el procés constituent.
Manresa serà una nova fita per una entitat que ha simbolitzat com poques altres la força de la societat civil catalana i que, per tant, no entén gaire d’unanimitats però sí del rigor que explica el seu èxit per impulsar un dels grans moviments civils d’aquest país.
Es creu que prop de 3.000 associats s’aplegaran a Manresa per aprovar la ponència del full de ruta i uns estatuts posats al dia. El resultat de la trobada pot tenir efectes en els esdeveniments polítics, sobretot si finalment es dissol el parlament espanyol i hi ha noves eleccions a l’Estat. En aquest cas, l’assemblea pot expressar el suport a una candidatura unitària sobiranista al Congrés espanyol. Entre les propostes que poden tirar endavant hi ha la de recuperar la Taula de Forces Polítiques i Socials, que resta aturada des de les eleccions municipals del maig.
I un punt molt rellevant: treballar per fer realitat l’Assemblea de Càrrecs Electes, que aplegui diputats al Parlament, al Congrés i regidors. Es tracta d’un organisme que podria jugar un paper cabdal en cas del pitjor dels escenaris: la intervenció de l’autonomia.
Els catalans de l’exterior, representats a la direcció
Una de les reformes que té tots els números per ser aprovada diumenge és la de garantir l’ampliació del secretariat dels 75 actuals a 77 per incloure dos representants de les assemblees de l’exterior. L’ANC ha aconseguit estendre’s per tot el món, des de Madrid a Austràlia. Hi ha més de cinquanta assemblees de l’exterior, un dels molts èxits de l’ANC.
Dins del secretariat, 25 membres són elegits en una llista nacional i 50 ho són per cada una de les regions territorials. Una proposta que serà votada reclama que s’ampliï la xifra del secretariat que representa les territorials.
Una ANC més presidencialista?
Fins ara, l’ANC està regida per un secretariat nacional de 75 membres, elegit pels associats que, després, elegeix el president i els principals càrrecs entre els seus integrants. Tots ells ho són per un any. Entre les esmenes als estatuts, hi ha la que proposa que el mandat del secretariat nacional s’allargui fins a dos anys, cosa que donaria més estabilitat a l’estructura de l’entitat. També hi ha la proposta que el president sigui elegit directament pels associats.
Segons ha pogut saber NacióDigital, hi ha un sector del secretariat que no veu amb bons ulls aquests canvis i els troba arriscats. L’elecció directa del president pot facilitar, segons aquestes veus, l’aparició d’alguna figura mediàtica o la intervenció de partits polítics per col·locar persones del seu entorn.
Jordi Sánchez porta només un any a la presidència. Tot indica que està disposat a continuar. Però no hi ha unanimitat a l’ANC sobre la figura de qui l’ha de liderar. En el moment de la seva elecció, Sánchez va obtenir dos terços dels vots dins del secretariat enfront l’opció de l’escriptora i traductora d’origen nord-americà Liz Castro, que continua mantenint una posició crítica envers l’actual president. La unanimitat no és fàcil en una organització tan gran i plural com l’ANC. També l’actual vicepresidenta, Rosa Alentorn, va ser elegida per majoria del secretariat enfront l’altra aspirant, Aida Àngel.
Les darreres setmanes s’han produït reunions de diversos grups per estudiar la possibilitat de presentar una candidatura alternativa a la presidència. Ha corregut el nom d’Antonio Baños, exdirigent de la CUP. Una persona coneixedora de l’ANC dóna per certa l’operació Baños, que pot tenir el suport de sectors vinculats a ERC i CUP. Segons la mateixa font, “s’ha donat la circumstància que els missatges transversals de l’ANC, sobretot la seva aposta per una candidatura unitària al Parlament, han coincidit més amb l’estratègia de CDC, i això ha fet que hi hagi hagut pressions polítiques en alguns moments per part d’Esquerra i la CUP. Una cosa normal que tampoc hem de dramatitzar”.
Han aparegut noms diversos en les reunions que s’han produït. Algú va apuntar el de Lluís Llach, però fonts de l’ANC ho posen en dubte, ja que l’ara diputat de Junts pel Sí està del tot abocat a la seva tasca parlamentària, i a més presideix una comissió especialment rellevant, la d’estudi sobre el procés constituent.
Manresa serà una nova fita per una entitat que ha simbolitzat com poques altres la força de la societat civil catalana i que, per tant, no entén gaire d’unanimitats però sí del rigor que explica el seu èxit per impulsar un dels grans moviments civils d’aquest país.