entrevista

F. Xavier Vila: «No regalem el bilingüisme als que volen liquidar el català»

El filòleg i sociolingüista crític amb el manifest del grup Koiné creu que obre "malament" un debat que considera necessari en el procés sobiranista | Assegura que les declaracions que qualifiquen el document de racista són una "bajanada" | "Hem de dissenyar millor el nostre país i la llengua és un dels elements que ens hi ajudaran", declara

El filòleg català i doctor en Lingüística a la Universitat de Barcelona, F. Xavier Vila | Isaac Meler
per Isaac Meler, 10 d'abril de 2016 a les 14:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 10 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
F. Xavier Vila (Esplugues de Llobregat, 1966) és filòleg català i doctor en Lingüística. Actualment treballa com a professor de sociolingüística i llengua catalana a la Universitat de Barcelona i des del 2010 és director de l'Observatori - Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació. Des de la coincidència en la defensa del català, recentment ha expressat la seva visió crítica amb el manifest del Grup Koiné. Per a ell, el document obre "malament" un debat que tanmateix considera necessari dins del procés sobiranista. La seva proposta per al català? "Un bon nombre de funcions exclusives".

- Per què no ha signat el manifest?


- Li vaig retreure que té una visió simplista de la realitat i que està tot molt basat en la ideologia, que té una perspectiva maniquea perquè planteja dos blocs. A més, li retreia que no té empatia. Un exemple de l'empatia és el problema que tenim a l'hora de tractar el terme del bilingüisme, concepte que està a l'alça arreu del món. No pot ser que regalem el bilingüisme alegrament a la gent que vol liquidar el català, ni que plantegem l'existència de la diversitat lingüística com si això sempre fos causa de la destrucció d'una de les llengües.

- Així doncs, no hi està d'acord?


- No en comparteixo el to. No té empatia, ni comparteixo l'anàlisi tan basat en la ideologia. El que ens passa a nosaltres essencialment és que tenim manca de poder per incidir en els elements que són fonamentals per transformar la realitat. El que hem de fer és acumular forces per aconseguir-ho i la ideologia és una part de tot això, però no n'és l'element central.

- Aquest element és un estat propi?


- En el món industrial i postindustrial del capitalisme tardà en què ens trobem ara, les llengües que sobreviuen són les que tenen un estat propi o propici. Suïssa és un estat propici a les seves quatre llengües, fins al punt que la més feble d'elles té un suport extra de l'estat central. I la resta de suïssos donen suport a la seva llengua més feble. Espanya és exactament el contrari. El que busca l'estructura de l'estat, bona part de les seves elits i una part considerable de la seva societat és liquidar les llengües que no siguin el castellà. S'ha intentat molt de manera infructuosa.

- El manifest usa el concepte de "llengua territorial". Com l'hem d'entendre?

- Han jugat amb l'ambigüitat i després es queixen que se'ls ha malinterpretat. Aquest concepte apareix amb la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, i serveix per diferenciar les llengües històriques i pròpies d'Europa, i les llengües portades per les immigracions recents. Això permet que Dinamarca, Itàlia o Hongria, protegeixin, més o menys, una o diverses llengües històriques, les territorials, i no la de les immigracions. Tothom creu que s'ha de fer aquesta diferència i jo hi estic d'acord.
 
- El Grup Koiné no es refereix a això?

- El seu manifest agafa el terme de llengua territorial i, d'alguna manera, l'ha volgut convertir en la llegua per defecte d'una societat i un territori. És un ús poc ortodox del terme. És legítim, però com que no l'han explicat, s'obre la porta a molts dubtes i a moltes males interpretacions. D'altra banda, jo crec que no han volgut parlar d'oficialitat única. Estic segur que bona part dels signants la volien i d'altres preferien que no hi hagués llengua oficial... Aquest devia ser el problema. Però, en tot, cas llengua territorial no queda clar què vol dir.

- Així doncs, creu que no està ben fet? 

- El problema del manifest és que no se sap ben bé què volen a part de molestar a una sèrie de persones. Han atacat la gent que fa enquestes, han posat de costat el terme immigració i colonització, han dit que ells saben com va el món però que tots els altres pateixen una ideologia que els ha inoculat el poder.... No és estrany que la gent s'hagi rebotat. Per a mi, això ha estat obrir un debat i obrir-lo malament donant carnassa als que volen tancar-lo en contra nostra. Dir que el manifest és racista és una bajanada. Qui ho ha dit no se l'ha llegit o no l'ha entès. Ara bé, jo crec que està mal escrit. 

- El debat està servit...

- Es posa damunt la taula que hi ha coses que no s'han fet bé en la gestió de les llengües en el procés sobiranista. A vegades hi ha hagut gent que ha difós discursos triomfalistes que no tenen res a veure amb la realitat i d'altres que han intentat dir que la llengua no era important en un procés com aquest. La llengua és important. Des d'aquest punt de vista s'ha obert el debat i tant de bo el puguem reconduir perquè sigui positiu i no serveixi per crear ferides ni enemistats personals ni aquesta mena de tensions que no ens afavoreixen.

- A parer seu, com s'hauria d'assegurar la bona salut de la llengua catalana?

- Si volem que el català pervisqui a Catalunya, clarament el que ha de tenir és un bon nombre de funcions exclusives per motius com que és la llengua històrica o, si es vol, perquè és la llengua territorial, i perquè als catalans ens dóna la gana de recuperar-la. Al capdavall és tan senzill com això en un règim democràtic. En tot cas, el català és la llengua àmpliament majoritària de la població autòctona. De la gent nascuda a Catalunya, gairebé dos terços diuen que la seva llengua és el català o el català i una altra llengua.

- La immersió lingüística és un bon sistema?

- El sistema educatiu és el que millor dota de competència en dues llengües de tot Europa. N'hi ha prou de mirar les xifres del País Valencià: només la meitat dels alumnes són competents en les dues llengües. Aquí les xifres estan per sobre del 90%. Dit això, hi ha aspectes que no funcionen. Per exemple, l'escola no ha funcionat suficientment com una eina d'incentivació de l'ús espontani de les llengües, però recordem que a l'inrevés tampoc va funcionar: el franquisme no va aconseguir que els catalanoparlants deixessin de parlar català entre ells. A vegades li demanem coses a l'escola que no té a l'abast.

- Quines altres coses no s'han fet bé?

- Hem de saber posar damunt de la taula en què ens han pres el pèl, com per exemple amb la organització de l'espai audiovisual. No pot ser que sigui com un territori conquerit tot a disposició de les cadenes que emeten des de Madrid sense cap mena de regulació lingüística. Hem de saber també que la llengua va molt lligada al tipus de societat que tenim. Una de les conseqüències de tenir una societat que estressa les famílies i les dones, i no els deixa tenir tots els fills que voldrien, la infecunditat, el nombre de futurs parlants s'encongeix. 

- ...

- Si a això s'hi afegeix que, especialment a Catalunya, el País Valencià i Illes Balears, cada "x" anys tenim un boom de feines mal pagades per a les quals hem de fer venir un volum de persones que després es queda al marge de la societat, això es inassimilable. Hem de dissenyar millor el nostre país i la llengua és un dels elements que ens hi ajudaran. L'any 2003, un 14% de població afirmava que no deia ni una paraula en català. L'any 2008, era un 19%, i el 2013 havia pujat a un 25%. Això no és un indici de mala voluntat, sinó de fins a quin punt capes elevadíssimes de la població viuen al marge de la societat prèvia i que quan s'hi relacionen la societat preexistent ho fan en castellà, perquè pels primers el català no és un símptoma d'integració.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació