entrevista

Blanca Serra: «Amb la política autonomista, el català es donarà per mort»

La signant del manifest del Grup Koiné alerta que el bilingüisme implica un procés de substitució de la llengua catalana "que seria molt ràpid" | Considera que les enquestes sobre l'ús del català no reflecteixen exactament la realitat i volen fer creure que "el català està millor que mai" | La històrica militant de l'esquerra independentista creu que el document s'ha interpretat malament i que "se li han fet dir coses que no diu"

per Isaac Meler, 9 d'abril de 2016 a les 21:30 |
Blanca Serra | Isaac Meler
Aquesta informació es va publicar originalment el 9 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Blanca Serra (Barcelona, 1943) és una lingüista catalana històricament vinculada a l'Esquerra Independentista, a la lluita contra el franquisme i actual militant de la CUP. Recentment ha participat en els treballs del Grup Koiné que han acabat amb la publicació del manifest "Per un veritable procés de normalització lingüística a la Catalunya independent".

El document ha estat signat juntament amb altres especialistes en llengua catalana com Pau Vidal i ja ha rebut el suport de prop de 200 personalitats de la cultura. La defensa del català com a "llengua territorial" i els arguments que s'exposen han generat controvèrsia. Ella es mostra sorpresa davant les declaracions de certs polítics i creu que al manifest "se li han fet dir coses que no diu".


- Com va sorgir la idea de fer aquest manifest?

- Des que s'ha començat a parlar del procés constituent i del país que volem, gent que estàvem a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), havíem format la sectorial de Docència i insistíem en crear una sectorial de sociolingüística, vam anar a parlar amb diferents partits polítics, sobretot amb Esquerra Republicana (ERC), i ens vam alarmar. La sensació era que no volien canviar l'statu quo al qual s'havia arribat per por a la reacció de certs grups de gent i aleshores un grup ja al marge de l'ANC vam dir "això no pot ser" perquè si continua la política autonomista, el català es donarà per mort. 


- Perquè us oposeu al bilingüisme?

- Implica un procés de substitució que seria molt ràpid. En un parell de generacions la cosa s'ha acabat. Recentment he passat moltes hores a les urgències del Clínic i pràcticament no he sentit una paraula de català. Les llengües són molt funcionals i, si una és com un ornament, ja no s'utilitza. Canviar aquesta idea és molt important si es vol mantenir la llegua que ha sortit d'aquí històricament i no es vol que el procés de substitució es consumi. 


- Un concepte que ha costat d'entendre és el de llengua territorial. A què fa referència?

- El debat públic sobre la llengua parla dels drets individuals de les persones, de la oficialitat, etc. Nosaltres només fem referència a una llengua vertebradora de la personalitat històrica i de la capacitat de dir "jo soc català, no italià ni senegalès", per exemple. Això implica un respecte molt gran per les llengües que parla la gent, com el francès i el castellà, perquè quantitativament i qualitativament són importants. Jo tampoc estic disposada a renunciar-hi! Però si vaig a Roma no esperaré que hi hagi una altra llengua territorial que no sigui l'italià. 

- Així doncs, quin estatus jurídic proposa per al català?

- Jo seria partidària, i molta gent del Grup Koiné, que no es parli de cap mena d'oficialitat de cap llengua, com passa amb l'anglès a Anglaterra, on això es dóna per fet. O, en tot cas, s'hauria de fer una declaració molt genèrica perquè nosaltres som les quatre províncies, però aquesta llengua es parla a altres llocs. Com podem nosaltres decidir això sense comptar amb què pensen els valencians o els de les illes Balears? 

- El manifest també carrega contra la immersió lingüística. Com hauria de funcionar l'ensenyament de la llengua?

- Jo seria partidària que el castellà fos obligatori oferir-lo a l'escola però que l'alumne i les famílies poguessin escollir-lo o no. A més, crec s'hauria de trencar amb la Real Acadèmia Espanyola (RAE), una mena de fòssil molt enfrontat amb les acadèmies llatinoamericanes, amb les que hauríem de tenir relació directa sense passar per Madrid. També formem part de la cultura de la hispanitat i una part de catalans estan dins de l'univers cultural del francès. No tenim perquè rebutjar-ho, cosa que no impedeix dir que aquí hi ha una llengua endògena, el català.

- Un dels punts que ha estat més criticat és el que descriu la immigració de l'època franquista com un "instrument involuntari de colonització lingüística"...

- Està documentat que Franco va utilitzar la gent aprofitant que no es podia aprendre la llengua catalana ni la podien fer servir els mitjans de comunicació. Per sort, això va fracassar! La gent que tenia més clar que volia escola en català era precisament aquesta. Volien ser uns més dintre del país i veien que si no l'aprenien, l'idioma podia ser una barrera.

- El manifest també discrepa amb les enquestes sobre l'ús del català. Perquè?

- No ens les podem creure al 100% perquè estan distorsionades. No reflecteixen exactament la realitat i volen que ens creiem que el català està millor que mai i que hi ha més parlants que mai. Potser sí que hi ha més parlants que mai, però potencials. Que l'usin realment... Això no acaben de reflectir-ho: les enquestes intenten edulcorar l'ús que es fa del català. Suposo que interessa políticament...

- S'ha interpretat malament el manifest?

- Jo crec que se li han fet dir coses que no diu, com la oficialitat única del català. Tot això és un tema que ja s'afrontarà i si s'ha de dir llengua comuna, llengua pròpia, llengua oficial única... Però la paraula oficial s'ha pervertit tant amb el franquisme i l'autonomisme que jo no la utilitzaria mai. En tot cas llengua prioritària o llengua nacional. En aquest sentit, jo també estaria d'acord amb una oficialitat administrativa del castellà, és a dir, que si algú demana ser atès en castellà, es pugui oferir. 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació