06
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
08
d'abril
a les
17:38h
El nombre de menors atesos als centres de salut mental durant el 2014 va augmentar un 6,9% en relació amb l’any anterior. Així es desprèn de les dades de l’Informe Anual de la Central de Resultats 2014 en l’àmbit de la Salut Mental. L’increment, però, no es deu tant a l’augment dels trastorns mentals sinó, de fet, a una millor detecció i derivació des de les escoles o altres institucions d’atenció als infants. Tot i així, és cert que aquells trastorns que són molt influïts pels factors socials, com l’ansietat o la depressió, en un moment de crisi com l’actual, poden incrementar, tal com corrobora l’informe “Efectes de la crisi econòmica en la salut de la població de Catalunya” publicat per l’Observatori de la Salut.
En total, doncs, s’han atès 62.634 menors, un 4,4% del total de la població amb menys de 18 anys. Tot i que la mitjana d’edat dels menors que reben atenció és de gairebé 11 anys –un indicador que la conselleria ha introduït en aquest últim informe del 2014–, segons Cristina Molina, responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, “el gruix important es dóna una mica més tard, durant l’adolescència, perquè és quan es desperten els trastorns psicòtics i de conducta, molts problemes amb l’alimentació i, és clar, quan apareixen també altres factors associats, com el consum de drogues o alcohol”.
Sobre els motius que expliquen per què hi ha ara una millor detecció que anys enrere, la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut, Anna Garcia-Altés explica que “s’hi han invertit molts esforços”. Cristina Molina en detalla alguns d’ells: des de l’augment del pressupost del CatSalut, que ara és de 16,6 milions d’euros, fins el programa de suport a l’atenció primària, passant per protocols que han publicat des de la conselleria per formar i informar metges, famílies i professorat.
“Estudis científics de primer nivell han revelat que com més aviat detectem els trastorns mentals més problemes evitem en el futur. En el cas del trastorn d’hiperactivitat, està demostrat que les persones que no han rebut ajuda tenen més probabilitats de caure en l’alcoholisme o de tenir més accidents de cotxe. I no només, una detecció precoç pot revertir en alguns casos el trastorn”, assegura el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del departament psiquiatria de la Vall d’Hebron.
El dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn més diagnosticat
De fet, de les 386.017 visites que els 54 centres de salut mental infantil de Catalunya han programat durant tot l’any 2014, un 22,7% tenen com a diagnòstic un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. D’aquests, assegura Ramos-Quiroga, “només entre 1,6% i 1,8% ha de ser medicat. La resta de nens diagnosticats reben suport psicològic”.
Per darrere de la hiperactivitat, s’hi troben els trastorns d’espectre autista, que es diagnostiquen en un 8,4% dels casos atesos. Aquesta xifra, recorda la responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions, Cristina Molina, ha anat augmentant any rere any degut, sobretot, a un canvi en els criteris de detecció del trastorn, que ara inclouen graus molt diversos. Tot i així, els trastorns d’espectre autista només afecten, explica el doctor Garcia-Quiroga, un de cada 68 nens.
A aquests dos trastorns –el d’hiperactivitat i el d’espectre autista– els segueixen els trastorns de comportament i els de conducta alimentària, que es donen sobretot durant l’adolescència. D’entre tots ells, n’hi ha alguns que són considerats més greus perquè realment dificulten les relacions amb els amics i la família, l’aprenentatge a l’escola o el ple desenvolupament de l’infant. En els centres de salut mental, un 11,7% dels casos atesos són considerats trastorns mentals greus, entre els quals hi ha principalment infants diagnosticats amb trastorn d’espectre autista. Aquesta xifra va augmentant lleugerament cada any.
Les famílies, essencials en el tractament psicològic
Tanmateix, la prevalença de la major part de trastorns mentals, és a dir, el percentatge de població infantil que els pateix, “és gairebé sempre la mateixa entre països i estrats socials”, argumenta el doctor Garcia-Quiroga. Només les desigualtats socials podrien fer que algunes famílies no tinguessin els recursos per detectar els trastorns mentals dels seus infants, i rebre un tractament adequat.
El tractament psicològic amb les famílies, un dels pilars importantíssims per ajudar els menors a comprendre i lidiar amb el trastorn, tal com reconeixen Cristina Molina o el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, tanmateix, ha disminuït en relació amb l’any anterior. Mentre que el 2013, un 54% dels tractaments rebien la participació de les famílies, ara aquesta xifra és un pèl inferior, d’un 50,1%.
En total, doncs, s’han atès 62.634 menors, un 4,4% del total de la població amb menys de 18 anys. Tot i que la mitjana d’edat dels menors que reben atenció és de gairebé 11 anys –un indicador que la conselleria ha introduït en aquest últim informe del 2014–, segons Cristina Molina, responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut, “el gruix important es dóna una mica més tard, durant l’adolescència, perquè és quan es desperten els trastorns psicòtics i de conducta, molts problemes amb l’alimentació i, és clar, quan apareixen també altres factors associats, com el consum de drogues o alcohol”.
MENORS ATESOS EN CENTRES DE SALUT MENTAL. En milers
Sobre els motius que expliquen per què hi ha ara una millor detecció que anys enrere, la responsable de l’Observatori del Sistema de Salut, Anna Garcia-Altés explica que “s’hi han invertit molts esforços”. Cristina Molina en detalla alguns d’ells: des de l’augment del pressupost del CatSalut, que ara és de 16,6 milions d’euros, fins el programa de suport a l’atenció primària, passant per protocols que han publicat des de la conselleria per formar i informar metges, famílies i professorat.
“Estudis científics de primer nivell han revelat que com més aviat detectem els trastorns mentals més problemes evitem en el futur. En el cas del trastorn d’hiperactivitat, està demostrat que les persones que no han rebut ajuda tenen més probabilitats de caure en l’alcoholisme o de tenir més accidents de cotxe. I no només, una detecció precoç pot revertir en alguns casos el trastorn”, assegura el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del departament psiquiatria de la Vall d’Hebron.
PRINCIPALS TRASTORNS DIAGNOSTICATS EN MENORS. En percentatge
El dèficit d’atenció i hiperactivitat, el trastorn més diagnosticat
De fet, de les 386.017 visites que els 54 centres de salut mental infantil de Catalunya han programat durant tot l’any 2014, un 22,7% tenen com a diagnòstic un trastorn de dèficit d’atenció i hiperactivitat. D’aquests, assegura Ramos-Quiroga, “només entre 1,6% i 1,8% ha de ser medicat. La resta de nens diagnosticats reben suport psicològic”.
Per darrere de la hiperactivitat, s’hi troben els trastorns d’espectre autista, que es diagnostiquen en un 8,4% dels casos atesos. Aquesta xifra, recorda la responsable del Pla director de Salut Mental i Addiccions, Cristina Molina, ha anat augmentant any rere any degut, sobretot, a un canvi en els criteris de detecció del trastorn, que ara inclouen graus molt diversos. Tot i així, els trastorns d’espectre autista només afecten, explica el doctor Garcia-Quiroga, un de cada 68 nens.
A aquests dos trastorns –el d’hiperactivitat i el d’espectre autista– els segueixen els trastorns de comportament i els de conducta alimentària, que es donen sobretot durant l’adolescència. D’entre tots ells, n’hi ha alguns que són considerats més greus perquè realment dificulten les relacions amb els amics i la família, l’aprenentatge a l’escola o el ple desenvolupament de l’infant. En els centres de salut mental, un 11,7% dels casos atesos són considerats trastorns mentals greus, entre els quals hi ha principalment infants diagnosticats amb trastorn d’espectre autista. Aquesta xifra va augmentant lleugerament cada any.
Les famílies, essencials en el tractament psicològic
Tanmateix, la prevalença de la major part de trastorns mentals, és a dir, el percentatge de població infantil que els pateix, “és gairebé sempre la mateixa entre països i estrats socials”, argumenta el doctor Garcia-Quiroga. Només les desigualtats socials podrien fer que algunes famílies no tinguessin els recursos per detectar els trastorns mentals dels seus infants, i rebre un tractament adequat.
El tractament psicològic amb les famílies, un dels pilars importantíssims per ajudar els menors a comprendre i lidiar amb el trastorn, tal com reconeixen Cristina Molina o el doctor Josep Antoni Ramos-Quiroga, tanmateix, ha disminuït en relació amb l’any anterior. Mentre que el 2013, un 54% dels tractaments rebien la participació de les famílies, ara aquesta xifra és un pèl inferior, d’un 50,1%.