Un periodista letó inicia a l'Ebre la Via Catalana a peu en suport al procés

"Si els polítics parlen de democràcia, espero d'ells democràcia", ha afirmat Otto Ozols després de cobrir l'etapa Alcanar-La Ràpita-Amposta

L'ANC li fa acompanyament al llarg del recorregut fins al Pertús, on preveu arribar el 22 d'abril

, Amposta | 05/04/2016 a les 08:54h
Especial: Territorials
Arxivat a: Societat, Via Catalana, ANC, Assemblea Nacional Catalana, independència, Otto Ozols
Otto Ozols ha estat rebut per les autoritats, membres de l'ANC i de la PDE, a l'arribada a Amposta. | Cedida
Aquesta notícia es va publicar originalment el 05/04/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
“Com a letó dic que seré un català fins que Catalunya sigui lliure i independent”. Amb aquesta afirmació l’any 2013, el novel·lista i periodista de Letònia Otto Ozols va deixar palesa la seva simpatia cap a l’independentisme català, en un article favorable a la secessió al diari digital Latvians Online en què comparava la Via Catalana i la Via Bàltica. Segueix proclamant al món el seu suport al procés català, i ara ho fa des de les Terres de l’Ebre.

Ozols, que com a professional ha cobert diverses Diades organitzades per l’Assemblea Nacional Catalana, ha començat avui a Alcanar un recorregut a peu per la Via Catalana amb la intenció d’arribar al Pertús el 22 d’abril. Pel camí, recull històries i anècdotes, per conèixer de base el país, ha explicat, i reivindicar el dret a l’autodeterminació com a valor principal de la democràcia.


“Molts països europeus, com Noruega, Finlàndia, Estònia, Lituània i altres, estan basats en els drets a l’autodeterminació i això és un dels grans valors de la democràcia europea. És un tema principal per a les nostres nacions i crec que aquests mateixos drets els han de tenir els catalans, perquè és una de les nacions més antigues d’Europa i fins i tot més gran que Dinamarca o Noruega en població. Si camino per aquesta via, que ja ha estat feta per molts països europeus abans, el que faig és demostrar que crec clarament en les idees catalanes”, ha afirmat amb rotunditat sota la fina pluja que queia aquest dilluns a la tarda al Pont Penjant d’Amposta.

Aquí ha arribat en la primera etapa del seu itinerari, després de començar a Alcanar i continuar per la costa per la Ràpita fins a la capital del Montsià. Allà ha estat rebut per membres de l’Assemblea Nacional Catalana i també per l’alcalde, Adam Tomàs, que li ha regalat un pin amb l’escut de la ciutat, i per la la portaveu de la Plataforma en Defensa de l’Ebre, Matilde Font, que també li ha posat a la solapa un pin amb el nus antitransvasament.

L’ha sorprès, ha dit, “l’inesperat i increïble” suport que ha rebut ja des del primer dia i que l’incentiva, ha explicat, a acabar. “El primer que pretenc és acabar”, ha bromejat somrient davant els periodistes. L’ANC li fa acompanyament en el seu periple, i havia demanat a voluntaris que l’acompanyen en alguns trams, també en els àpats, i que li faciliten un lloc on pernoctar. Ozols ha mostrat el seu interès per conèixer la gent del carrer i el país més proper, aquell que va inspirava, ha recordat, genis com Dalí o George Orwell.

Però a banda d’acabar, el que pretén el periodista i escriptor es retre homenatge als catalans que l’any 89 van anar a la Via Bàltica, fent ara ell la Via Catalana a peu. “El que vull en segon lloc és mostrar a la gent que fora de Barcelona hi ha un gran país amb una identitat, un cultura i una historia úniques , vull tornar a i explicar a la gent la història de la Via Catalana i de la gent catalana”.

Sense doble raser

I ja d’entrada, ha fet una petició clara als governs europeus i a la classe política: que no utilitzin el doble raser a l’hora de valor el cas català si creuen en la democràcia:  “Com un ciutadà qualsevol, espero dels nostres polítics, que honestament no utilitzen un doble raser. Si parlen de democràcia espero d’ells democràcia. Si parlen d’ètica i moral espero que no hi hagi doble moral. Si molts països ens hem construït en la base de la nostra determinació hem de donar suport a la gent que vol el mateix”, ha reclamat, tot lamentant que aquest doble raser existeix.

Coma mostra, un exemple: “Fa uns tres anys, el ministre d’Afers Exteriors letó, en ser preguntat al Parlament per la qüestió catalana va respondre que era un afer intern espanyol. Jo, que el conec personalment, li vaig que anys enrere, quan estàvem lluitant per la nostra independència, si li haguessen dit que això era un afer intern de Rússia no hi hagués estat d’acord, estaria enfadat. Això és doble moral. És incomprensible que s’usin dobles estàndards per a Catalunya o per a Letònia. Teniu el dret de votar. Perquè si els polítics utilitzen una doble moral en un cas, signifiquen que comencen a aplicar-la en altres casos”.

Otto Ozols ha sortit aquest dimarts d'Amposta per passar per l'Aldea, Camarles, l'Ampolla i el Perelló. Dimecres sortirà d'aquest municipi per seguir per l'Ametlla fins a l'Hospitalet de l'Infant. Seran en total 18 etapes per arribar el proper dia 22 al Pertús i l’endemà tornarà a Barcelona per viure-hi la Diada de Sant Jordi: “ Vull veure el dia del llibre i les roses perquè crec que és una gran tradició, hem d’agafar esta tradició de Catalunya”. En farà un reportatge i l’endemà, tornarà a Letònia amb la motxilla carregada d’històries i somnis.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Som-hi !
avellana, 05/04/2016 a les 12:06
+5
-1
Dijous al migdia, aRriudoms per acompoanyar a l'Otto desde Riudoms a Reus !
Animeu-vos !

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Oriol March | 1 comentari
01/01/1970
L'estat major del procés es va reunir per avaluar l'impacte de les càrregues policials i, després d'un debat intern, es va decidir mantenir la votació fins al final
Els joves pallaresos al Gran Canaria Arena, entre ells el Pau, el tercer per la dreta | Pau Vila
Jordi Ubach
01/01/1970
Parlem en exclusiva amb el jove de Tremp que va ser detingut el passat divendres per entrar una estelada a la Copa del Rei de bàsquet | Vila relata la seva violenta detenció i assegura que els fets pels que se l’acusa són falsos | El pallarès torna de Gran Canària amb antecedents i una multa de 720 euros
01/01/1970
El canvi, que escurça el termini, respon a la demanda reiterada de diferents sectors de la comunitat educativa
Albert Rivera i Inés Arrimadas en un acte de Ciutadans | ACN
Pep Martí | 9 comentaris
01/01/1970
El partit taronja s'aboca a preparar les eleccions municipals evitant els "paracaigudistes" i les "llistes fantasma" | La formació de Rivera i Arrimadas té ara voluntat de governar després d'una etapa en què va optar per restar al marge dels executius
A la Rambla queden missatges als arbres mig any després de l'atemptat | Adrià Costa
Jordi Bes
01/01/1970
Els barcelonins vinculats a la via més emblemàtica de la ciutat intenten passar pàgina, però no amaguen que la por no ha desaparegut | "La gent que ho va viure sempre ho tindrà present", afirma el gerent de l'associació d'Amics de la Rambla, Xavier Massip
La Rambla, mig any després de l'atemptat. | Adrià Costa
01/01/1970
Més enllà d'iniciatives municipals com les de Barcelona i Ripoll, l'estratègia de prevenció d'abast català continua sent una assignatura pendent | Els experts coincideixen que encara no s'ha fet una anàlisi clara dels motius pels quals joves aparentment integrats van cometre els atacs
Oriol Junqueras, Carles Puigdemont i Ada Colau van comparèixer la mateixa nit de l'atemptat | ACN
Oriol March | 3 comentaris
01/01/1970
El Saló Verge de Montserrat es va convertir en el centre d'operacions a l'edifici governamental, mentre que a Interior s'hi va situar immediatament el gabinet de crisi | Junqueras va quedar retingut 25 minuts a Sant Vicenç dels Horts arran de l'Operació Gàbia que es va posar en marxa per capturar els autors materials
Jaume Collboni i Jaume Asens, en un ple de l'Ajuntament de Barcelona | Adrià Costa
Joan Serra Carné | 1 comentari
01/01/1970
Els gestos de solidaritat de l'Ajuntament amb els presos són l'últim episodi de la relació tensa entre els antics socis de govern al consistori | La distància també s'evidencia en la nova etapa al Parlament, i s'afegeix a la complexa convivència entre Podem i el PSOE
Membres de les candidatures que aspiren a conformar el secretariat, en la presentació del procés de renovació. | ACN
Roger Tugas | 3 comentaris
01/01/1970
La relació amb Òmnium, ANC, PDECat i ERC és un dels punts de fricció entre les dues candidatures | Les opcions que competeixen pel nou secretariat nacional fan seus alguns plantejaments clàssics de Poble Lliure o Endavant
El número 22 del carrer d'en Roig on hi havia diversos «narcopisos» | Mariona Batllés
Jordi Bes | 3 comentaris
01/01/1970
​Els veïns organitzen una visita guiada pels carrers de la droga i la prostitució per reclamar més involucració de Colau: "L'actuació és insuficient" | Entitats com Acció Raval es desmarquen de la iniciativa i la inscriuen en la precampanya de les municipals: "No estem d'acord amb la politització del problema"
Mireia Boya, rebent suport a les portes del Tribunal Suprem | ACN
Sara González | 9 comentaris
01/01/1970
Mireia Boya (CUP) aposta per reivindicar la declaració d'independència i el referèndum de l'1-O mentre que la resta de dirigents encausats pel procés han acatat la Constitució per intentar evitar la presó
Beatriz Talegón | Josep M. Montaner
Pep Martí | 13 comentaris
01/01/1970
La periodista i exmilitant del PSOE assegura que "un Estat que empresona algú com Jordi Cuixart i té Urdangarin esquiant està ferit de mort" | "Si Espanya vol saber què és una democràcia, que viatgi a Bèlgica", explica Talegón, que va treballar set anys a les institucions comunitàries
Rajoy en la reunió amb la direcció del PP i els barons territorials. | Europa Press
Pep Martí | 4 comentaris
01/01/1970
Mariano Rajoy i Albert Rivera protagonitzen el pols més dur en el si de la dreta espanyola des de la fundació del Partit Popular el 1989 | El temor a la fuga de quadres cap a Ciutadans i la inquietud territorial pel finançament sumen neguit a la gestió interna dels populars