David Carabén: «A Mishima hi hem dedicat més hores de les sensates»

David Carabén està acostumat als grans escenaris. Fa temps que s'hi sent còmode. Davant de la càmera i també darrere, com a realitzador de televisió, guionista o periodista. Però el que realment se li dóna més bé, sense dubtes, és la música. Ànima de Mishima, canta i composa la majoria de cançons. Peces profundes, de contrasentits i sentits sencers; un missatge per reflexionar que Carabén porta arreu del món, sense oblidar, tampoc, quin és el país i la terra endins. El cantant de Mishima ha estat a Gironella aquest cap de setmana i NacióDigital ha parlat amb ell. 

- Mishima neix el 1999. Amb pocs anys, es converteix en un dels grups de referència en el panorama català. Esforç o casualitat?
- Jo crec que és molt relatiu, que amb pocs anys agafem molt embalum. De seguida vam obtenir el reconeixement de la crítica, però vam tardar molts anys en anar construint un gruix de públic per poder afrontar el projecte de viure de la música. En això, de fet, no hem acabat triomfant realment, només jo, i ni això. Però que la gent et reconegui és una joia. El que passa és que sí, hi hem dedicat moltes més hores de les que serien sensates, i també és producte de que hem anat creixent amb el públic. Hem anat aprenent a compondre, a arranjar, a fer directes, etc., a mesura que anàvem trobant públic. 

- Una espiral que s'accelera a partir del 2007 amb el disc Set tota la vida. Què canvia?
-És difícil determinar un sol punt d'inflexió. Hi ha gent que diu que és el 2005, però contactem més amb el públic a través d'aquest disc. Jo crec que ha sigut un creixement molt gradual, i cada vegada fem gires més espectaculars, més extenses, ocupant més territori... i cada vegada hem venut més discos. Jo crec que seguim creixent, no sé què va canviar, però ho anem fent molt a poc a poc. 

-Al llarg de tots aquests anys, vostè es converteix en l'essència del grup. Parlem de Mishima o David Carabén?
-No, no. A mi sempre m'han agradat les bandes, i el projecte Mishima és una banda, no una manera d'ocultar el meu nom. Un cop escric la cançó i la porto al grup, llavors el grup se la fa seva, i tothom hi intervé. És aquest procés el que més m'agrada. Arrangem tots plegats, intentem que la cançó creixi a partir de les propostes de tothom. És una manera de treballar amb la que crec molt perquè és enriquidora per a totes les parts. 

- Però també fa gires en solitari, com la d'aquest diumenge a Gironella.
- Bàsicament, perquè és una gira que ens ha sortit de sota una pedra. No teníem previst fer una gira d'aquest format, el que passa és que vam presentar el llibre La forma d'un sentit (Empúries, 2015) de manera musical, i ens vam adonar que aquest format tenia moltes més possibilitats que les que oferia Mishima. Hi ha molts més escenaris on tocar, requereix d'unes sales més aptes, i amb això que ens van anar sortint molts bolos d'aquest format. En aquest concert, diguéssim que es vol posar en primer terme la lletra, i per això és més despullat. Alhora, però, intento explicar l'origen d'algunes cançons. 

- De grans festivals, a un escenari petit i acollidor d'un poble del Berguedà. Un canvi notable. Li ve de gust? Què li aporten aquests concerts?
- Jo crec que per a aquest concert, com més personalitat tingui l'espai, millor. I com més recollit sigui, també. El propòsit d'aquest concert és posar l'espectador amb contacte amb la lletra, posar en valor la part de Mishima que destaca, no només per tenir bones cançons, sinó per mostrar les que han sigut importants en la meva evolució com a artista. De fet, he fet versions de grans compositors, he après moltes coses, he musicat poemes de Vinyoli... Són aquestes coses el que presento, i el que vull és que la gent tingui l'oportunitat de gaudir de les lletres, de sentir-les bé. 
 
- David Carabén és un personatge inconfusible. Què podríem pensar que hi ha darrere les seves tan característiques ulleres?
- David Carabén, suposo, és una persona que, com qualsevol artista o qualsevol músic, ha triat aparèixer damunt d'un escenari per expressar-se. El que jo vull ensenyar a la gent és el que vull i m'agrada, i amb Mishima fem el mateix. La nostra manera d'apropar-nos al públic és aquesta, i la gent ha de pensar si té sentit o no en té. El que hi ha darrere les ulleres no és tan interessant, o no crec que hauria d'interessar tant al a gent com el que passa a través del micro. El so que surt de la música que fem. 

- Vostè composa i escriu gran part de les cançons. Com viu la inspiració?
- La inspiració està molt mitificada. Jo crec que entre tots li estem donant massa importància. Hem intentat imaginar aquest moment com si fos una cosa màgica i fora del nostra abast. En realitat, és veritat que és una mica així, però potser li hem donat massa relleu, i jo crec que la inspiració arriba treballant. Es tracta de picar pedra, i llavors apareixen les idees i, si no t'agraden, cal tenir paciència i seguir picant pedra per, al final, trobar la forma que s'ajusta al que estàs buscant. 

- El "mediatisme"... és còmode o incòmode?
- Jo crec que no dec ser tan mediàtic. Sí que hi ha gent que em coneix o reconeix pel carrer, però vaig fent. Al menys, no dec despertar unes passions tan irracionals, i la gent sempre que em saluda, ho fa de manera molt educada, respectuosa i agradable. Evidentment, no cada dia que surts al carrer vas prou decent com per tenir ganes de sentir-te que estàs damunt d'un escenari, però no, mai ningú m'ha emprenyat. 

- Però vostè no només fa música. El podríem considerar també un poeta?
- No, per ser un poeta has d'escriure poesia i jo faig cançons. 

- No ho semblen, a vegades?
- Uf... Es requereix molta més disciplina de la que he tingut mai. La lletra està sola en una pàgina i no se sosté de gran cosa més que la grafia mateixa, la textura del full o la qualitat de la veu que la recita. Jo tinc la trampa d'amagar, vestir o embolicar la lletra amb música, i el que fa és acabar les frases. Normalment, la música la fa més evocadora del que seria nua. 
 
- On el veurem a mitjà o llarg termini?
- No ho sé, m'agradaria seguir fent el que faig, que és anar fent discos amb Mishima. Però també cal tenir aliats per anar fent coses diverses entre sí. 

- Podem esperar un nou disc de Mishima en breu?
- Això no ho sé. Per primera vegada en molts anys, no en tinc ni idea. Ara hem acabat la gira i, per primera vegada, no tinc avançada cap cançó ni cap idea de com podria ser el proper àlbum. I no em puc comprometre amb cap data... espero que aviat si. 

- Però hi està treballant?
- Jo sempre treballo, sempre estic escrivint cançons i tenint idees. Les vaig apuntant i fent esbossos, fent apunts, notes de veu, tocant la guitarra... Però ara m'he donat un temps. La gira anterior va ser molt exigent, la sortida del llibre també, i ara vull descansar una mica. 

- Com a músic, creu que tot està inventat?
- No. Crec que sempre falten coses per inventar. La música és tan variada com la vida, i pots fer música de qualsevol cosa. Simplement, ho has de fer prou bé per captar la sensibilitat de la gent i que apreciïn que el que fas, és vàlid, té sentit i emociona. Aquests són els límits i és infinit en realitat. Mentre hi hagi gent capaç d'emocionar amb el so hi haurà música. Ara, mai escrius sobre una pàgina en blanc. Sempre escrius sobre llibres que has llegit, cançons escoltades, pel·lícules que has vist, composicions de quadres, obres de teatre..., qualsevol cosa que hagi emocionat i que estigui embrutant la pàgina sobre la qual vols treballar.