govern espanyol

Mariano Rajoy: «No faré un pas al costat, jo no sóc Artur Mas»

El cap de l'executiu espanyol creu que es podria reunir "aviat" amb Puigdemont i es penedeix dels missatges que va enviar a Bárcenas

per ACN, 4 d'abril de 2016 a les 07:32 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, ha assegurat que no farà "un pas al costat" per desencallar la investidura al govern espanyol. "Jo no sóc Artur Mas", ha explicat en una entrevista que ha emès aquest diumenge el programa Salvados de La Sexta. En plenes negociacions entre PSOE, Podem i C's, Rajoy ha mantingut l'aposta per una gran coalició i ha avisat que altres aliances poder fer d'Espanya un estat "absolutament ingovernable".


Precisament en aquest context, el líder dels populars ha garantit que es mantindrà com a presidenciable del PP durant el procés de negociació per desencallar la investidura. "No faré un pas al costat perquè... [... ] bé, és que jo no sóc Artur Mas". "Pensem diferent", ha assenyalat. I ha ironitzat que Albert Rivera tampoc té perfil de "cupaire". "Estic amb ganes, vam ser els més votats, crec que el país té futur i seguirem donant batalla". Ho ha afirmat en l'entrevista, que es va enregistrar a La Moncloa el dimecres passat, el dia que es reunien Pedro Sánchez i Pablo Iglesias per reprendre les negociacions.

Rajoy ha insistit un cop més que la gran coalició és la fórmula que atorgaria "un missatge de tranquil·litat, seguretat, estabilitat i permetria treballar per consolidar la recuperació econòmica". Just el contrari d'un pacte entre Podem i PSOE, que necessitaria suports de partits com ERC, DiL, el PNB, IU i les confluències. "Això suma però converteix Espanya en un país absolutament ingovernable; no m'agrada", ha conclòs.

En clau catalana, Rajoy també ha afirmat que encara no ha parlat, tampoc telefònicament, amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, més enllà de la reunió "cordial" que van mantenir en motiu de l'aniversari del sinistre de Germanwings. "Probablement ens veurem aviat", ha insistit. A preguntes de Jordi Évole, Rajoy ha negat que el poc contacte entre els dos mandataris es degui a un "problema d'orgull" o a un joc "del gat i la rata".

El cap de l'executiu s'ha descartat com a causant d'un augment de l'independentisme al Parlament de Catalunya. "Pregunti-ho als que s'han fet independentistes, als militants de CDC", ha replicat a Évole sobre per què ha crescut el nombre de diputats independentistes a la cambra. "En absolut" se'n sent responsable perquè considera que "ha fet el que havia de fer", és a dir: "Defensar la unitat d'Espanya, la sobirania nacional i la igualtat dels espanyols".


I la corrupció

La corrupció ha centrat bona part del programa. De fet, Rajoy ha assegurat que assumiria responsabilitats per un cas de corrupció on estigués implicat ell o algú a qui hagués nomenat directament. Per aquesta i d'altres raons considera que la corrupció no és "sistèmica" a l'Estat i ha fet una defensa de la honradesa de la majoria dels càrrecs electes.

Sobre els missatges a l'extresorer del seu partit, el líder del PP ha admès "penedir-se d'haver-los enviat, com és natural, un no sempre l'encerta a la vida". Ha afirmat, però, que no sabia res de l'activitat presumptament delictiva: "És veritat que vaig enviar un missatge des d'Almeria quan sembla que s'havia confirmat que tenia uns comptes a Suïssa, però a partir d'aquí ja es va acabar qualsevol tipus de relació".

Preguntat sobre si la cadena de responsabilitats s'acaba amb la dimissió de Bárcenas, ha respost: "Qui ha pagat amb diner negre les reformes del carrer Gènova? Si és que s'han pagat amb diners negres, perquè jo... [...] Encara no ho han dit els tribunals".

Rajoy, que ha instat Arnaldo Otegi a demanar "perdó pels assassinats a què va donar suport al llarg de molts anys", considera que hi ha poques persones a l'Estat que visquin amb el salari mínim. Évole també ha posat sobre la taula les famílies que no saben on són enterrats els seus familiars. "M'agradaria que ho sabessin però no tinc molt clar que això sigui cert ni que hi pugui fer res el govern per arreglar-ho. [...] Molt gent no ho sap, és clar, pel que va passar però em sembla més de sentit comú que intentem que no es torni a repetir i no que estiguem donant voltes al passat".
 
 
 
 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació