01
d'abril
del
2016
Actualitzat
el
02
d'abril
a les
9:44h
La presidenta del Brasil, Dilma Rousseff, afronta la crisi política més greu de les darreres dècades. L’escàndol de corrupció que ha esquitxat Petrobras amenaça d’endur-se la seva presidència, el govern del Partit dels Treballadors (PT) i fins i tot el "mite" vivent que és Luiz Inácio Lula da Silva, l’expresident i ànima del PT i l’esquerra brasilera, investigat per corrupció. L’oposició ha obert un procés d’impeachment (el terme emprat en els processos legislatius contra els presidents als EUA que també s’usa al Brasil) contra la presidenta que s’iniciarà l’11 d’abril vinent.
Petrobras és la major empresa estatal del continent i símbol del poder petrolier del Brasil. El març del 2014 va esclatar un escàndol al descobrir-se l’existència d’una trama que afectava setze empreses (entre elles, les principals constructores del país) i directius de Petrobras per inflar pressupostos i desviar diners públics a empreses i polítics. Des d’aleshores, la taca no ha fet més que estendre’s a la cúpula directiva i al cor del poder polític.
L’afer no és cap broma. Petrobras és la principal marca econòmica i d’orgull nacional del Brasil. Ha arribat a produir dos milions i mig de barrils diaris i dóna feina a prop de 90.000 persones. Ara, el seu valor en borsa s’ha vist reduït a la meitat. Per això l’escàndol té efectes en tots els àmbits: polític, econòmic, però també de moral nacional.
Encara no es coneix tot el pastís, però es calcula que podria haver-se produït una desviació de més de 10.000 milions de reals (uns 3.300 milions d’euros). La fiscalia té 279 procediments oberts, hi ha més de 150 persones investigades, dos centenars d’empreses És l’empresa pública més gran del continent, dos milions i mig de barrils al dia, 90.000 treballadors,
D’entre les desenes de polítics investigats, n’hi ha de diversos partits, però destquen els del PT –dotze anys al govern- i el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), el seu principal soci fins ara. La inculpació de Gleisi Hoffmann, dirigent del PT i antiga mà dreta de Rousseff, va començar a estrènyer el cercle entorn la cap de l’Estat.
Però la detenció de l’expresident Lula el 4 de març passat va accelerar la crisi política. Lula va ser alliberat de seguida, però se l’acusa de corrupció i de beneficiar-se de diners desviats. Per alliberar-lo de les urpes del jutge que instrueix el sumari, Sérgio Moro, Rousseff el va nomenar ministre de la Casa Civil, càrrec similar al de ministre de la Presidència, amb poders amplis. Els tribunals van impedir fer efectiu el nomenament, però la darrera decisió del Suprem Tribunal Federal d’encarregar-se del cas sembla que protegeix el polític brasiler del temut Moro.
Impeachment en marxa
La decisió del PMDB d’abandonar el govern brasiler ha decantat la balança al parlament en contra de la presidenta. Les forces de l’oposició de dreta volen aprofitar l’ocasió per derrocar Rousseff. Aquesta no ho té fàcil, ja que va abans de presidenta va ser ministra d’Energia i va presidir el consell d’administració de Petrobras entre 2003 i 2010. En aquests anys es van fer operacions molt discutides i costoses, i sobre la dirigent brasilera hi ha molt més que ombres de sospita.
L’11 d’abril la Cambra dels Diputats brasilera votarà la destitució de la presidenta, en el que serà el primer acte d’un drama polític que sembla que ja té el guió escrit. La cambra està molt fragmentada, amb un seguit de petites formacions conservadores amb base regional. Si els enemics de la presidenta obtenen els dos terços de vots, cosa ara mateix factible, la qüestió passa al Senat.
El Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), de centre dreta malgrat el nom, és el més estructurat del front opositor, i ara ha sumat el centrista PMDB. No hi fa res que també el PMDB tingui diputats i exministres processats. La política brasilera és avui un niu de serps. Els ministres del PMDB han abandonat el govern, però no així el vicepresident i dirigent de la formació, Michel Temer. La raó és òbvia: si Rousseff cau, ell és president.
Des del governant PT, s’està negociant contra rellotge amb els petits partits del parlament. La ideologia en aquests moments importa poc. Es tracta de sobreviure políticament. Fins i tot s’està conversant amb els diputats de l’anomenat Partit Progressista, que és tot menys això, una formació de dreta reaccionària. De moment, el Partit Comunista del Brasil i alguna altra formació d’esquerres han mostrat el suport a Rousseff i denuncien el que és una operació política. Però el govern necessita 171 vots, i de moment només en disposa de 76, segons els comptes que fa la premsa brasilera.
La imatge del Brasil punter, del Lula èpic, de la gestió brillant en molts aspectes de qui va ser un dels referents de l’esquerra continental, de la potència que creixia econòmicament però també millorava socialment, sembla retirar-se per donar lloc al rostre més decebedor de la política.
Petrobras és la major empresa estatal del continent i símbol del poder petrolier del Brasil. El març del 2014 va esclatar un escàndol al descobrir-se l’existència d’una trama que afectava setze empreses (entre elles, les principals constructores del país) i directius de Petrobras per inflar pressupostos i desviar diners públics a empreses i polítics. Des d’aleshores, la taca no ha fet més que estendre’s a la cúpula directiva i al cor del poder polític.
L’afer no és cap broma. Petrobras és la principal marca econòmica i d’orgull nacional del Brasil. Ha arribat a produir dos milions i mig de barrils diaris i dóna feina a prop de 90.000 persones. Ara, el seu valor en borsa s’ha vist reduït a la meitat. Per això l’escàndol té efectes en tots els àmbits: polític, econòmic, però també de moral nacional.
Encara no es coneix tot el pastís, però es calcula que podria haver-se produït una desviació de més de 10.000 milions de reals (uns 3.300 milions d’euros). La fiscalia té 279 procediments oberts, hi ha més de 150 persones investigades, dos centenars d’empreses És l’empresa pública més gran del continent, dos milions i mig de barrils al dia, 90.000 treballadors,
D’entre les desenes de polítics investigats, n’hi ha de diversos partits, però destquen els del PT –dotze anys al govern- i el Partit del Moviment Democràtic Brasiler (PMDB), el seu principal soci fins ara. La inculpació de Gleisi Hoffmann, dirigent del PT i antiga mà dreta de Rousseff, va començar a estrènyer el cercle entorn la cap de l’Estat.
Però la detenció de l’expresident Lula el 4 de març passat va accelerar la crisi política. Lula va ser alliberat de seguida, però se l’acusa de corrupció i de beneficiar-se de diners desviats. Per alliberar-lo de les urpes del jutge que instrueix el sumari, Sérgio Moro, Rousseff el va nomenar ministre de la Casa Civil, càrrec similar al de ministre de la Presidència, amb poders amplis. Els tribunals van impedir fer efectiu el nomenament, però la darrera decisió del Suprem Tribunal Federal d’encarregar-se del cas sembla que protegeix el polític brasiler del temut Moro.
Impeachment en marxa
La decisió del PMDB d’abandonar el govern brasiler ha decantat la balança al parlament en contra de la presidenta. Les forces de l’oposició de dreta volen aprofitar l’ocasió per derrocar Rousseff. Aquesta no ho té fàcil, ja que va abans de presidenta va ser ministra d’Energia i va presidir el consell d’administració de Petrobras entre 2003 i 2010. En aquests anys es van fer operacions molt discutides i costoses, i sobre la dirigent brasilera hi ha molt més que ombres de sospita.
L’11 d’abril la Cambra dels Diputats brasilera votarà la destitució de la presidenta, en el que serà el primer acte d’un drama polític que sembla que ja té el guió escrit. La cambra està molt fragmentada, amb un seguit de petites formacions conservadores amb base regional. Si els enemics de la presidenta obtenen els dos terços de vots, cosa ara mateix factible, la qüestió passa al Senat.
El Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), de centre dreta malgrat el nom, és el més estructurat del front opositor, i ara ha sumat el centrista PMDB. No hi fa res que també el PMDB tingui diputats i exministres processats. La política brasilera és avui un niu de serps. Els ministres del PMDB han abandonat el govern, però no així el vicepresident i dirigent de la formació, Michel Temer. La raó és òbvia: si Rousseff cau, ell és president.
Des del governant PT, s’està negociant contra rellotge amb els petits partits del parlament. La ideologia en aquests moments importa poc. Es tracta de sobreviure políticament. Fins i tot s’està conversant amb els diputats de l’anomenat Partit Progressista, que és tot menys això, una formació de dreta reaccionària. De moment, el Partit Comunista del Brasil i alguna altra formació d’esquerres han mostrat el suport a Rousseff i denuncien el que és una operació política. Però el govern necessita 171 vots, i de moment només en disposa de 76, segons els comptes que fa la premsa brasilera.
La imatge del Brasil punter, del Lula èpic, de la gestió brillant en molts aspectes de qui va ser un dels referents de l’esquerra continental, de la potència que creixia econòmicament però també millorava socialment, sembla retirar-se per donar lloc al rostre més decebedor de la política.