refugiats

«Vam veure el drama de Lesbos i vam dir: això no pot estar passant»

Ferran Gisbert i Raül Clemente, en el grup de deu socorristes catalans que es desplacen a l'illa grega per ajudar els refugiats que marxen de la guerra | L'expedició recapta fons per completar els 12.000 euros necessaris pel viatge

per Sílvia Berbís , Sant Jaume d'Enveja/Roquetes, 3 d'abril de 2016 a les 18:08 |
L'equip de socorristes catalans que marxa el 26 d'abril a Lesbos
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 d'abril de 2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Mentre la crisi dels refugiats continua sense solucionar-se hi ha persones, suposadament petites davant els grans òrgans de poder, que no resten insensibles a la realitat aliena que entra a casa per les pantalles de televisió. I opten per actuar. Un grup de deu voluntaris catalans, entre els quals Ferran Gisbert, de Sant Jaume d’Enveja, i Raül Clemente, de Roquetes, estudiants del Grau Superior de Salvament i Socorrisme de l’Institut Jaume I de Salou, viatjaran el proper 26 d’abril cap a l’illa grega de Lesbos per incorporar-se a les tasques humanitàries d’ajut als refugiats que marxen de conflictes bèl·lics com el de Síria.

La iniciativa de l'equip de socorristes "From Reus to Hellas" està impulsada per la Jove Cambra de Reus, una organització integrada per joves emprenedors. No han volgut seguir contemplant el drama impassibles i han decidit posar de la seua part allà on se’ls necessita, sense temor ni prejudicis.


Quan n’hi ha prou, n’hi ha prou. Alguna cosa similar és el que van pensar el mateix dia que els informatius explicaven que una d’aquestes nits passades 200 persones s’havien ofegat precisament fugint de la mort i la violència pel naufragi d’una embarcació a la Mediterrània. “Aquell dia vam dir, hi hem d’anar, això no pot estar passant”, explica Ferran Gisbert, mentre calcula intranquil els dies que manquen per marxar a Lesbos.

Ho van explicar a classe, i la idea va anar provocant moviment: els suports dels professors, amics i familiars, ajuts per tramitat els costosos permisos… petites onades de solidaritat que van consolidant una iniciativa que, finalment, té data per ser realitat. Fins al dia 26, però, els voluntaris estan abocats organitzant iniciatives i fent gestions per aconseguir el finançament necessari per cobrir les despeses. “Necessitem uns 12.000 euros i tenim aproximadament un 25% del cost cobert”, explica Gisbert.


Diumenge, caminada a Sant Jaume d'Enveja

Per sumar finançament, toquen les portes que calgui i organitzen propostes arreu de la demarcació: vermuts electrònics, 12 hores de natació, venda de camisetes, rifes… Aquest diumenge tindrà lloc a Sant Jaume d'Enveja una caminada per recaptar fons: tothom qui ja tinga o adquirisca in situ un mocador solidari, a 5 euros, pot arrancar. La sortida serà a les 11 del matí des del bar Vora Riu, a la baixada del pont sobre l'Ebre a la banda de Sant Jaume, i se seguirà un circuït circular d'uns 5,5 quilòmetres. També han obert un compte corrent (ES12 2100 0177 2401 0094 4734) per tal que qui vulgui aporti el seu gra de sorra.


Estan especialitzats en socorrisme, la matèria per la qual s’estan formant, però la disponibilitat és prestar-se a allò que faci falta quan arriben: “Si els quinze dies que estarem allà baixa el trànsit d’embarcacions que arriben a la costa, farem tasques humanitàries al camp de refugiats, si ens deixen”, explica Gisbert. En el temps que esperen, reflexionen sobre el que està passant i com estan reaccionant els governs, aprovant acords com el de deportació de refugiats a Turquia.

“Aquesta no és una decisió humana. Ara ha baixat l’afluència perquè els guardacostes turcs intercepten les embarcacions i les fan tornar, però estem parlant de gent que fuig de la guerra, ho tornaran a intentar, i potser tots alhora, no es pot actuar així”, defensa el jove voluntari, que es queixa de la manca de solidaritat internacional: “Fa poc l’alcalde de Lesbos va dir que si allà caben 500.000 persones, quantes en cabrien arreu d’Europa?... Només ens cal mirar els pisos buits que hi ha a Espanya”, afirma.

Tant ell com Raül Clemente i la resta de companys són conscients que allò que trobaran no serà fàcil de pair. Dues psicòlogues els estan preparant per tenir forces suficients per prestar ajut en bones condicions, i també estaran a la seva disposició via telefònica les 24 hores, durant tot el temps de viatge. Són joves, però ja n’han passat de ben dures. Gisbert, sense anar més lluny, es va presentar voluntari en el recent accident d’autobús a Freginals, on van perdre la vida 13 noies. “Ha estat una experiència dura, però ho és més per a la gent a qui li toca patir-la com a víctima”, admet.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació