26
de març
del
2016
Actualitzat
a les
20:20h
Ha mort Antoni Fornés i Aràs, un dels darrers supervivents de la Guerra Civil i del POUM. Li faltava un mes per complir cent anys. Ha perdut l’únic combat que no podia guanyar. En tots els altres, sempre va superar l’embat. Tenia 20 anys quan va començar la Guerra Civil i es va enrolar de la manera més ràpida que va trobar, colant-se a una columna del POUM que sortia de Barcelona cap al front d’Aragó. El Partit Obrer d’Unificació Marxista va néixer de la unió del Bloc Obrer i Camperol i de l’Esquerra Comunista, i representava els corrents marxistes oposats a l’estalinisme.
Antoni Fornés va lluitar al front dins la 29 divisió, sota les ordres d’un altre històric, Josep Rovira. Allí va conèixer George Orwell i va participar en diverses batalles, participant en la presa de l’anomenada Loma de los Mártires, a prop d’Osca, el juny del 1937. Va ser ascendit a tinent de l’exèrcit de la República. Però després dels fets de Maig del 37, que van enfrontar el Govern i el PSUC, d’una banda, i la CNT i el POUM de l’altra, la 29 divisió va ser dissolta i ell enviat a Andalusia.
Es va iniciar una persecució de poumistes dins del mateix bàndol republicà i, abans de ser detingut, va intentar fugir a Portugal. Però com explicava ell, “vaig decidir que m’afusellessin els franquistes abans que els meus”, i es va lliurar com a presoner a l’exèrcit revoltat. Van ser moments molt durs, en què va donar per fet que l’executarien. Va passar per diversos penals i camps de concentració fins arribar a la presó Model de Barcelona, d’on el volien enviar a treballar al que després seria el Valle de los Caídos. La intercessió d’un oficial franquista el va alliberar.
Fornés es va obrir pas en la postguerra amb molts esforços, arribant ser amb els anys cap de comptabilitat de FIATC. Va mantenir fins al final la fidelitat als ideals d’esquerra i a la causa de Catalunya. La història d’un país la fan les pàgines viscudes de molts protagonistes. Antoni Fornés va ser un d’ells. Deixa sis fills, néts i besnéts. Un dels seus fills, Josep, és un museòleg rellevant i ha heretat del pare la visió crítica i el compromís amb el país i els valors de progrés.
Antoni Fornés va lluitar al front dins la 29 divisió, sota les ordres d’un altre històric, Josep Rovira. Allí va conèixer George Orwell i va participar en diverses batalles, participant en la presa de l’anomenada Loma de los Mártires, a prop d’Osca, el juny del 1937. Va ser ascendit a tinent de l’exèrcit de la República. Però després dels fets de Maig del 37, que van enfrontar el Govern i el PSUC, d’una banda, i la CNT i el POUM de l’altra, la 29 divisió va ser dissolta i ell enviat a Andalusia.
Es va iniciar una persecució de poumistes dins del mateix bàndol republicà i, abans de ser detingut, va intentar fugir a Portugal. Però com explicava ell, “vaig decidir que m’afusellessin els franquistes abans que els meus”, i es va lliurar com a presoner a l’exèrcit revoltat. Van ser moments molt durs, en què va donar per fet que l’executarien. Va passar per diversos penals i camps de concentració fins arribar a la presó Model de Barcelona, d’on el volien enviar a treballar al que després seria el Valle de los Caídos. La intercessió d’un oficial franquista el va alliberar.
Fornés es va obrir pas en la postguerra amb molts esforços, arribant ser amb els anys cap de comptabilitat de FIATC. Va mantenir fins al final la fidelitat als ideals d’esquerra i a la causa de Catalunya. La història d’un país la fan les pàgines viscudes de molts protagonistes. Antoni Fornés va ser un d’ells. Deixa sis fills, néts i besnéts. Un dels seus fills, Josep, és un museòleg rellevant i ha heretat del pare la visió crítica i el compromís amb el país i els valors de progrés.