24
de març
del
2016
Actualitzat
a les
12:31h
L'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP), el Museu de les Mines de Cercs i el Consorci de la Ruta Minera han signat un conveni, a través del qual es volen potenciar els treballs d'excavació, investigació, recerca i difusió dels jaciments del Cretaci Superior que hi ha al Berguedà. Tot això, segons han informat, es vol portar a terme dins del projecte "Dinosaures dels Pirineus", que impulsa el Departament de Cultura de la Generalitat, i que lidera el cap de recerca i investigador Àngel Galobart.
Amb la signatura d'aquest conveni, segons han indicat, s'estableix un nou marc de col·laboració, que té l'objectiu de millorar la recerca científica en aquesta zona, però també facilitar que aquest coneixement arribi a la societat a través de propostes turístiques atractives. I és que, tal com va apuntar Galobart, el Berguedà té un "excepcional registre fòssil" que, a més, ha permès contestar algunes de les preguntes que hi havia pendents sobre, per exemple, com es desplaçaven els dinosaures sauròpodes, o si aquests tenien depredadors.
A més, recentment també es va descobrir a Fumanya la resta del que podria ser el titanosaure més recent que va habitar Europa fins l'actualitat. Aquesta descoberta es va fer arran de les excavacions el 2012 i 2013 als entorns de Berga i la Nou de Berguedà, i es calcula que va viure a la conca dels Pirineus entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s'extingissin del planeta.
Per a l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, que representa els ajuntaments de Cercs, Fígols, Vallcebre i Guardiola de Berguedà dins el Consorci, el nou conveni "beneficiarà" tothom, com així s'ha demostrat en altres punts de Catalunya, com ara el Coll de Nargó, amb l'espai Dinosfera, o a Isona, amb el Museu de la Conca Dellà.
A partir d'aquest acord, els investigadors del grup de recerca de faunes de l'ICP revisaran el guió museogeràfic del Centre de Dinosaures de Fumanya, i informaran de les noves troballes i projectes al Museu de les Mines de Cercs i Dinosaures de Fumanya per tal que actualitzin els seus continguts. Properament, a més, no es descarten accions conjuntes de difusió, per donar encara més visibilitat al patrimoni paleontològic del Berguedà.
Amb la signatura d'aquest conveni, segons han indicat, s'estableix un nou marc de col·laboració, que té l'objectiu de millorar la recerca científica en aquesta zona, però també facilitar que aquest coneixement arribi a la societat a través de propostes turístiques atractives. I és que, tal com va apuntar Galobart, el Berguedà té un "excepcional registre fòssil" que, a més, ha permès contestar algunes de les preguntes que hi havia pendents sobre, per exemple, com es desplaçaven els dinosaures sauròpodes, o si aquests tenien depredadors.
A més, recentment també es va descobrir a Fumanya la resta del que podria ser el titanosaure més recent que va habitar Europa fins l'actualitat. Aquesta descoberta es va fer arran de les excavacions el 2012 i 2013 als entorns de Berga i la Nou de Berguedà, i es calcula que va viure a la conca dels Pirineus entre 220.000 i 130.000 anys abans que els dinosaures s'extingissin del planeta.
Per a l'alcalde de Cercs, Jesús Calderer, que representa els ajuntaments de Cercs, Fígols, Vallcebre i Guardiola de Berguedà dins el Consorci, el nou conveni "beneficiarà" tothom, com així s'ha demostrat en altres punts de Catalunya, com ara el Coll de Nargó, amb l'espai Dinosfera, o a Isona, amb el Museu de la Conca Dellà.
A partir d'aquest acord, els investigadors del grup de recerca de faunes de l'ICP revisaran el guió museogeràfic del Centre de Dinosaures de Fumanya, i informaran de les noves troballes i projectes al Museu de les Mines de Cercs i Dinosaures de Fumanya per tal que actualitzin els seus continguts. Properament, a més, no es descarten accions conjuntes de difusió, per donar encara més visibilitat al patrimoni paleontològic del Berguedà.
Jaciment paleontològic de Fumanya Foto: Wikipedia.