23
de març
del
2016
Actualitzat
el
25
de març
a les
19:22h
La psicosi produïda per les amenaces terroristes i l’impacte pels atemptats a grans ciutats europees estan donant pas als missatges més xenòfobs. És un fenomen global que cada acció terrorista no fa més que accentuar. La massacre de Brussel·les comesa per l’anomenat Daesh ha nodrit encara més l’argumentari ultra i antiimmigrants. Ahir mateix, Donald Trump no va deixar passar l’ocasió per fer-se fort en els seus lemes contra l’entrada d’immigrants i per enfortir les fronteres. El fenomen Trump té les seves característiques pròpies, però respon també a una onada xenòfoba que s’estén per molts països.
Les eleccions celebrades a tres "lands" de la República Federal Alemanya ja van ser un avís seriós de cara al futur més immediat. L’Alternativa per Alemanya (AfD), que no amaga el seu extremisme i que lidera l’oposició a la política d’acollida als refugiats d’Angela Merkel, va obtenir uns bons resultats, arribant a superar l’SPD en dos Estats i guanyant el 24% a Saxònia-Anhalt.
A Bèlgica, puja el Vlaams Belang
El diari belga Le Soir va sacsejar el país el 26 de gener passat quan va publicar una enquesta que donava al Vlaams Belang (Interès Flamenc), formació de l’extrema dreta de Flandes, un 12% dels vots en aquesta comunitat. En les darreres eleccions a Flandes, aquest partit havia obtingut el 6%. L’atemptat de París i la crisi de Molenbeek, un dels barris de Brussel·les des d’on han sortit desenes de combatents d'Estat Islàmic, van impactar fortament la societat belga. D’altra banda, la crisi dels refugiats ha exacerbat encara més el sentiment xenòfob en sectors sensibles de molts països de la UE. Això explica l’ascens ultra a Flandes.
Però no és només el Vlaams Belang. Altres partits també opten per endurir el seu discurs pel que fa a immigració. La centra dretana Nova Aliança Flamenca (N-VA), que governa Flandes i és soci del govern federal belga, no vol perdre espai davant l’ascens ultra. En el seu web es poden trobar missatges prou explícits reclamant un enduriment de les polítiques d’asil i aturar el flux de refugiats.
El Brexit, una concessió a la dreta dura
En el Regne Unit, el debat sobre el Brexit, la sortida del país de la Unió Europea, transcorre per un terreny perillós. A diferència del referèndum que va tenir lloc l’any 1975, quan eren sobretot sectors de l’esquerra laborista els qui qüestionaven l’ingrés a la “capitalista Europa”, ara són sectors de l’entorn del conservadorisme més recalcitrant els qui abanderen el discurs contra una Europa que suposadament permet que els “estrangers” es beneficiïn de tots els drets dels ciutadans britànics.
En les negociacions entre el govern de David Cameron i les institucions comunitàries, la principal concessió obtinguda pel primer ministre va ser la restricció en l’accés a les prestacions socials per part dels nouvinguts. La decisió de convocar el referèndum del 23 de juny ja ha estat tot una concessió als corrents d’opinió euroescèptics. Això va facilitar el triomf del Partit Conservador en les darreres eleccions, quan la formació euroescèptica UKIP no va assolir els resultats que esperava. Cameron se li havia endut part del discurs.
Nigel Farage, el líder de l’UKIP, va declarar ahir que “a partir d’ara, quan tornem a escoltar Cameron assegurant que romandre a la UE ens fa més forts i segurs, pensem en Brussel·les”.
A França, més Front Nacional
Les expectatives del Front Nacional a França també creixen. Marine Le Pen ha vist reforçar els resultats electorals del seu partit a l’escalf de la crisi dels refugiats. A les darreres eleccions regionals, va imposar-se en la primera volta com el primer partit de la República amb el 29% dels vots. Aquelles eleccions, el desembre, van celebrar-se sota l’efecte dels sagnants atemptats terroristes de París.
Ahir mateix, el veterà Jean-Marie Le Pen aprofitava el moment i, hores després de l’atac a Brussel·les, assegurava que “en una guerra guanya qui mata, i és Daesh qui mata” i que la societat europea afronta un repte difícil, ja que “som 700 milions amb una mitjana d’edat de 45 anys enfront 2.000 milions amb una mitjana d’edat de 20 anys”.
El discurs de la por avança. L’1 de maig, el Front Nacional fa la seva tradicional demostració de força davant el monument a Joana d’Arc. Les autoritats han demanat al partit que aquest any no hi vagi per por a algun atemptat. Però el vell Le Pen ja va anunciar ahir que encara que el seu partit no hi vagi, ell hi anirà.
Les eleccions celebrades a tres "lands" de la República Federal Alemanya ja van ser un avís seriós de cara al futur més immediat. L’Alternativa per Alemanya (AfD), que no amaga el seu extremisme i que lidera l’oposició a la política d’acollida als refugiats d’Angela Merkel, va obtenir uns bons resultats, arribant a superar l’SPD en dos Estats i guanyant el 24% a Saxònia-Anhalt.
A Bèlgica, puja el Vlaams Belang
El diari belga Le Soir va sacsejar el país el 26 de gener passat quan va publicar una enquesta que donava al Vlaams Belang (Interès Flamenc), formació de l’extrema dreta de Flandes, un 12% dels vots en aquesta comunitat. En les darreres eleccions a Flandes, aquest partit havia obtingut el 6%. L’atemptat de París i la crisi de Molenbeek, un dels barris de Brussel·les des d’on han sortit desenes de combatents d'Estat Islàmic, van impactar fortament la societat belga. D’altra banda, la crisi dels refugiats ha exacerbat encara més el sentiment xenòfob en sectors sensibles de molts països de la UE. Això explica l’ascens ultra a Flandes.
Però no és només el Vlaams Belang. Altres partits també opten per endurir el seu discurs pel que fa a immigració. La centra dretana Nova Aliança Flamenca (N-VA), que governa Flandes i és soci del govern federal belga, no vol perdre espai davant l’ascens ultra. En el seu web es poden trobar missatges prou explícits reclamant un enduriment de les polítiques d’asil i aturar el flux de refugiats.
El Brexit, una concessió a la dreta dura
En el Regne Unit, el debat sobre el Brexit, la sortida del país de la Unió Europea, transcorre per un terreny perillós. A diferència del referèndum que va tenir lloc l’any 1975, quan eren sobretot sectors de l’esquerra laborista els qui qüestionaven l’ingrés a la “capitalista Europa”, ara són sectors de l’entorn del conservadorisme més recalcitrant els qui abanderen el discurs contra una Europa que suposadament permet que els “estrangers” es beneficiïn de tots els drets dels ciutadans britànics.
En les negociacions entre el govern de David Cameron i les institucions comunitàries, la principal concessió obtinguda pel primer ministre va ser la restricció en l’accés a les prestacions socials per part dels nouvinguts. La decisió de convocar el referèndum del 23 de juny ja ha estat tot una concessió als corrents d’opinió euroescèptics. Això va facilitar el triomf del Partit Conservador en les darreres eleccions, quan la formació euroescèptica UKIP no va assolir els resultats que esperava. Cameron se li havia endut part del discurs.
Nigel Farage, el líder de l’UKIP, va declarar ahir que “a partir d’ara, quan tornem a escoltar Cameron assegurant que romandre a la UE ens fa més forts i segurs, pensem en Brussel·les”.
A França, més Front Nacional
Les expectatives del Front Nacional a França també creixen. Marine Le Pen ha vist reforçar els resultats electorals del seu partit a l’escalf de la crisi dels refugiats. A les darreres eleccions regionals, va imposar-se en la primera volta com el primer partit de la República amb el 29% dels vots. Aquelles eleccions, el desembre, van celebrar-se sota l’efecte dels sagnants atemptats terroristes de París.
Ahir mateix, el veterà Jean-Marie Le Pen aprofitava el moment i, hores després de l’atac a Brussel·les, assegurava que “en una guerra guanya qui mata, i és Daesh qui mata” i que la societat europea afronta un repte difícil, ja que “som 700 milions amb una mitjana d’edat de 45 anys enfront 2.000 milions amb una mitjana d’edat de 20 anys”.
El discurs de la por avança. L’1 de maig, el Front Nacional fa la seva tradicional demostració de força davant el monument a Joana d’Arc. Les autoritats han demanat al partit que aquest any no hi vagi per por a algun atemptat. Però el vell Le Pen ja va anunciar ahir que encara que el seu partit no hi vagi, ell hi anirà.