literatura

El món de l'horror futur

L'editorial Males Herbes publica el clàssic de la ciència ficció "Nosaltres", de l'escriptor rus Ievgueni Zamiatin

La novel·la és una distòpia que reflecteix un món mecànic, sòrdid i controlat per un govern macabre

Maksim Óssipov, un autor imprescindible de la literatura russa actual

Arxivat a: Cultura, literatura, Miquel Cabal, Males Herbes, distòpia, ciència-ficció, Valero Sanmartí
La distòpia, una oda a la imaginació i també com una eina de crítica social
Aquesta notícia es va publicar originalment el 23/03/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Grans clàssics de la literatura universal són distòpies, o sigui, retrats de terribles mons que hauran d’arribar en el futur si no treballem de forma incansable perquè s’esdevingui el contrari. En aquest sentit, la ciència ficció es planteja no només com una oda a la imaginació, sinó també com una eina de crítica social o fins i tot d’advertència. Tals novel·les, doncs, ens avisen perquè no caiguem en errors o perquè lluitem contra la devastació.
 
Només cal que recordem dues obres mestres com 1984 de George Orwell o Un món feliç (Brave New World) d’Aldous Huxley, adorades, estudiades i imitades fins a la sacietat perquè varen saber canalitzar els pànics de l’època tot creant una escola de seguidors acèrrims. Però no cal anar tan lluny. Existeixen distòpies més properes al nostre abast. Són els casos d’Edén de Felipe Hernández (Seix Barral, 2000) o els més recents Los que sueñan d’Elio Quiroga (Ediciones Minotauro, 2015) i Michelíada d’Antoni Munné-Jordà (Males Herbes, 2015).
 
Ara bé, molt poca gent sap que una d’aquestes distòpies, font primordial originària de diverses inspiracions, fou la que ens va presentar l’escriptor rus Ievgueni Zamiatin (Leberdian, 1884 - París, 1937) amb el seu fundacional Nosaltres (Males Herbes, 2015). Escrit originàriament el 1921, arriba amb una esplèndida traducció de Miquel Cabal, que fa que el text flueixi amb ritme i delit: en cap cas perd ni una unça de validesa. Qualsevol treball d’aquest traductor imprescindible rima amb qualitat, i aquest títol perdurable encara més.
 
Papers trobats a la intempèrie
 

Coberta de «Nosaltres», d'Ievgueni Zamiatin Foto: Males Herbes


A través d’una estructura poc convencional que imita exemples epigramàtics de la literatura del segle XIX, en què el títol de cada capítol és en realitat l’índex de coses que tindran lloc a continuació, Nosaltres s’orquestra a partir del testimoni en forma de diari d’un ésser anomenat D-503, un enginyer fidel a l’Estat Únic. Aquesta criatura angelical i demoníaca alhora comprovarà com la calma que envolta el seu sistema s’ensorra a partir de l’entrada a escena d’una dona que escapa de totes les convencions. L’enfonsament successiu és una caiguda als inferns més malèvols d’un univers depriment i carcerari, aquest Estat Únic, una sàtira perversa del que va engendrar Stalin amb el seu terror frenètic.
 
El narrador en primera persona, doncs, és plenament conscient d’una contradicció: està escrivint per a uns destinataris impossibles, uns lectors inexistents que no formen part del seu món ni de la seva era. Sí, nosaltres. En aquest sentit, Zamiatin aprofita aquesta desubicació per crear un sentiment d’estranyesa maligna, de quelcom no resolt que orbita al voltant d’una claustrofòbia que a poc a poc va instaurant-se. Aquest despullament constant, imparable, és una mena d’exorcisme moral per mostrar la crueltat matemàtica de la dictadura soviètica.
 
La veu, per això, és delirant, al·lucinada, de sentits plenament alterats, com el que veiem en aquest fragment que ens fa pensar en el furor dels escrits místics: “Hi era. Llavors he vist una mata de donzell amarg i platejat als peus de la vella (el jardí de la Casa Antiga és del museu mateix, està conservat amb molta cura en el seu estat prehistòric). El donzell allargava una branca fins a la mà de la vella, que l’acariciava. A la falda hi tenia una franja groga de sol. I per un segon: jo, el sol, la vella, el donzell i els ulls grocs érem una sola cosa, estàvem lligats fermament per uns venes, i per aquestes venes hi corria una sang comuna, fogosa i esplèndida.”
 
De Kafka a Sanmartí, passant per Terry Gilliam

 
Tot i que el traç de Zamiatin recorda molt a l’estil fosforescent de Franz Kafka o a la pinzellada gruixuda a la manera de Pío Baroja (quatre trets per aconseguir descriure la complexitat d’un cosmos), pocs mots basten per mostrar la devastadora sobrietat d’un avenir que arriba amb tot el seu tremendisme col·lateral. L’escriptor rus és implacable amb les seves descripcions i encaixa molt bé dins d’una tradició que ha fet de l’existencialisme una manera de descriure la caiguda en el cor de la carronya humana. Els autors russos focalitzen bona part de la seva obra en aquesta qualitat canalla i tendra.
 
Dins d’aquest llibre especial, únic, hi ha instants de veritable geni poètic. Trobem recursos expressius d’ordre avantguardista, llenguatge trencat, dislocat, una llengua que conforma una revolucionària voluntat estètica que rebutja el classicisme per establir un ordre nou, més alliberat de cotilles. Les el·lipsis proliferen, esclaten les exclamacions com si estiguessin deixades a punt de morir en el trontoll, som testimonis d’un in crescendo narratiu que ens mena a una tensió radical, enigmàtica, suprema.
 

L'escriptor rus Ievgueni Zamiatin, en una imatge d'arxiu


Per tots aquests motius, l’impacte lingüístic i sensorial és de gran volada: no podem deixar d’evocar els mateixos salts brutals que ens han regalat Blai Bonet o Josep Maria Argemí, entre tants altres. No seria estrany pensar que el film Brazil de Terry Gilliam (1985) begués de les formes geomètriques obsessives i dels personatges grotescos que s’inclouen dins del Nosaltres de Zamiatin.
 
En una entrevista a l’autora Lucia Pietrelli, a qui ja vàrem poder llegir a NacióDigital, aquesta es declara fanàtica absoluta de Nosaltres de Zamiatin, així com de Kallocaína de Karin Boye (Gallo Negro, 2012). Totes dues obres s’acosten molt entre elles i connecten per la capacitat desaforada de construir arquitectures demencials a partir d’una parla plena de llum mesquina. De fet, recentment Males Herbes ha publicat també una altra distòpia, però en aquesta ocasió més ancorada en una literatura orgiàstica: Los del sud us matarem a tots de Valero Sanmartí (Males Herbes, 2016).
 

Coberta de «Los del sud us matarem a tots», de Valero Sanmartí Foto: Males Herbes


Dins de les pàgines d’aquest llibre acabat de sortir del forn es planteja com a l’any 2032, després de múltiples convulsions de tota mena, Catalunya viu subjugada al poder andorrà. En aquest escenari rocambolesc, la Catalunya Nova lluitarà aferrissadament contra la Catalunya Vella en un dels llibres més estrambòtics, divertidíssims i salvatges de la literatura recent. Per més afegitó, està escrit seguint el model de “Tria la teva aventura”, així cada lector pot seguir les seves pròpies decisions narratològiques.
 
Llibres que ataquen el conformisme
 
Ens trobem davant d’una literatura que no renuncia a la seva naturalesa lúdica, d’aventura i gaudi, però que eclosiona amb poder quan es transforma en una arma moral per combatre possibilitats remotes de profecia. És per això que aquesta literatura expansiva és insubornable en el seu poder sobirà, si seguim les anàlisis que ens va oferir Georges Bataille en el seu imperdible manual La literatura y el mal (Nortesur, 2000).
 
El que aconsegueix Zamiatin és molt difícil: supera les barreres de la irrealitat i converteix una història d’elevada alçada imaginativa en un positiu territori de versemblança. La ciència ficció, doncs, és una forma per erigir una moral de supervivència contra la crueltat de les societats del futur i de l’horror. I aquí la distòpia és, possiblement, una de les seves màximes victòries.
 
Carta a Stalin
 
 

L'escriptor rus Ievgueni Zamiatin Foto: Wikimedia Commons

Al final d’aquesta edició de Nosaltres, i a tall d’epíleg, es publica una carta desesperada d’Ievgueni Zamiatin a Ióssif Stalin. A partir de la lectura d’aquestes ratlles lúcides però també crítiques, menyspreables de tanta inhumanitat, es demostra amb fets i paraules de quina manera el règim de l’època va maltractar l’obra i la persona d’un dels més grans literats russos del moment.
 
Podem llegir llistes d’injustícies i de desgràcies com aquestes: “La publicació de les meves obres completes a l’editorial Federàtsia es va suspendre. Qualsevol editorial que provava de publicar les meves obres s’exposava a un foc immediat, com el que ja han hagut de suportar Federàtsia, Zemlià i Fàbrika i, sobretot, l’Editorial d’Escriptors de Leningrad. Durant un any, aquesta última encara va córrer el risc de tenir-me al Consell de Direcció i va gosar aprofitar la meva experiència literària per encarregar-me de la correcció estilística d’obres d’escriptors joves, entre els quals n’hi havia de comunistes. Aquesta primavera, la secció de Leningrad de l’Associació Russa d’Escriptors Proletaris va aconseguir que sortís del Consell de Direcció i que interrompés la meva feina. El diari de literatura (Literatúrnaia gazeta) en va informar amb un to triomfal, afegint-hi d’una manera absolutament inequívoca: '…cal conservar l’editorial, però no per als Zamiàtins'. L’última porta al lector s’havia tancat: s’havia publicat la sentència de mort a aquest autor.”
 
Al final de la lletra, Zamiatin demana, en un to de súplica que demostra la destrucció de la seva fe en la supervivència dins la seva terra, que li atorguin permís per poder anar una temporada a l’estranger, on haurà d’estrenar algunes obres seves i intentar superar una malaltia que l’acompanya des de fa temps. L’any 1932, gràcies a la intervenció de Maksim Gorki, se li permet abandonar el país, en efecte. Aconsegueix arribar a París, on mor cinc anys després.
 
L’era de Miquel Cabal
 

El traductor Miquel Cabal Foto: Escriptors.cat


Com ja hem comentat abans, aquesta més que excel·lent traducció de Nosaltres d’Ievgueni Zamiatin ha anat a càrrec de Miquel Cabal (Barcelona, 1977), un dels màxims especialistes en literatura russa, sorgit sota el mestratge d’una altra eminència com Ricard San Vicente, russòfil fonamental així com professor. A les seves aules s’han forjat altres experts en aquesta cultura talment Marta Rebón o Arnau Barios, traductor al català del volum El crit de l’ocell domèstic de Maksim Óssipov (Club Editor, 2016), que ja vàrem ressenyar en el seu moment a NacióDigital.
 
L’any passat va ser imparable per a Miquel Cabal i sembla que aquest també ho serà. Es tracta d’una sort: davant dels nostres ulls tenim un dels millors traductors, i escriptors, en llengua catalana. Llegir-lo és un autèntic plaer incomparable. De fet, durant aquest vitenc periple seu indeturable, s’ha responsabilitzat de traduccions com Les nits blanques de Fiódor Dostoievski (Angle Editorial, 2015), Hi havia una vegada una noia que va seduir el marit de la seva germana, i ell es va penjar d’un arbre. Històries d’amor de Liudmila Petruixévskaia (Periscopi, 2015), La muntanya de la festa d’Alissa Ganíeva (L’Altra Editorial, 2015), Djan d’Andrei Platónov (Edicions de 1984, 2015) o aquest Nosaltres d’Ievgueni Zamiatin (Males Herbes, 2015), que es pot entendre com la nota culminant de tot un gran procés que ara es regenera i continua i es perpetua.
 
En el poc que va d’enguany, Cabal ja s’ha encarregat de parir el nou títol imprescindible de Serguei Dovlàtov, La filial (LaBreu, 2016), que de ben segur tornarà a ser un èxit per als seguidors d’aquesta veu inconfusible.

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Mariano Rajoy en l'acte de campanya a Salou | PP
01/01/1970
El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP
01/01/1970
Totes les notícies de NacióDigital relacionades amb el procés d'independència i les eleccions del 21 de desembre
 18:49 La «war room» dels «comuns»: petits xefs que cuinen des de la furgo, el Telegram o el sofà; ho explica Sara González.
 18:45 David Fernàndez carrega contra el "minotaure" de Ciutadans, a qui descriu com el "cavall de Troia" d'aquestes eleccions i el "partit de la Fiscalia, de la policia, de la patronal i de l'Ibex-35". "I en això hem d'insistir molt en aquests dies", ha clamat des de Girona.
 18:34 
 18:13 La número 1 de la CUP per Lleida, Mireia Boya, assegura des de Girona que la República catalana "serà ecologista o no serà" i carrega contra els "comuns": "Aquests ecologistes progres, moderns, que han legitimat les polítiques neoliberals".
 18:12 EL DIARI DE CAMPANYA DEL 36 «12 de febrer: incertesa total a quatre dies de les eleccions», Pep Martí repassa, en blanc i negre, la campanya electoral de 1936. 
 18:05 L'exdiputat de la CUP Benet Salellas enceta el míting central de Girona amb el mite del Minotaure, tot assegurant que l'independentisme "ha decidit plantar cara al monstre" des de la unilateralitat "feta des de baix". 
 17:49 LA CARAVANA L'"star system" socialista. Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D; contracrònica de Jordi Bes.
 17:44 La doble concentració antifeixista i espanyolista del Pont no genera incidents greus. Els manifestants unionistes han escridassat i intentat boicotejar la lectura dels manifestos per part dels simpatitzants del CDR. Tots dos grups, separats per un cordó policial.
 17:20 ENTREVISTA Yolanda López (CeC): «Les eleccions del 21-D serviran per desemmascarar Cs». La candidata dels "comuns" per Tarragona afirma que és hora d'un canvi en el Govern i que els ciutadans es mereixen passar pàgina. Destaca que un Govern enfrontat com que hi ha hagut durant l'última legislatura al Parlament ha debilitat la força del govern català.
 16:30 LA LUPA DEL SECTOR PÚBLIC «Recuperar l'autogovern, bastir polítiques a llarg termini», anàlisi de Josep M. Vilalta.
 16:29 LA CARAVANA El PP ja tem una mala passada de la fórmula d'Hondt. Mariano Rajoy alerta que el sistema electoral és "capritxós" i que pot beneficiar l'independentisme; ho explica Isaac Meler.
 16:21 La pugna per la victòria omple els mítings de JxCat, ERC i Cs. Les dues principals candidatures independentistes voregen el miler d'assistents en cada míting, un topall que Arrimadas ha superat també en algunes ocasions. Ho explica Roger Tugas. 
 15:50 LA CARAVANA EH Bildu i el turisme polític basc, a les campanyes de la CUP i ERC. El diputat basc Mikel Otero considera "important" que Euskal Herria "entri en el terreny de joc" del procés de construcció de la República catalana; la contracrònica d'Aida Morales
 14:28 Sánchez justifica el 155 com l'«única eina» per combatre el sobiranisme i demana «votar sense revenja»; informen Joan Serra Carné i Jordi Bes.
 14:28 LA CARAVANA «Chirigotas», populisme i el cor de les tres banderes; contracrònica de Pep Martí de l'acte central de campanya de Ciutadans. 
 14:01 Rajoy avisa l'unionisme que votar Cs pot donar diputats a ERC i la CUP. El president del govern espanyol declara que els vots "útils de veritat" i que "no fallaran mai" són els del PP.
 13:46 Miquel Iceta: "Jo no diré com Albert Rivera que tots els vots que no venen a mi van a les escombraries". "Quin demòcrata de pacotilla", ha etzibat Iceta a Rivera, i ha afegit: "Tots els vots tenen una enorme dignitat".
 13:49 Xavier Domènech inclou el PSC en el bloc de la «indignitat». Ho explica Sara González des del míting de Catalunya en Comú-Podem a Blanes.
 13:47 Mariano Rajoy clou l'acte a Salou dient que el PP és "el vot útil" i que a partir del 22-D, a Catalunya no es decidirà res sense els vots dels diputats populars catalans. 
 13:45 Miquel Iceta: "Més independentisme a partir de dijous voldrà dir menys empresa, menys feina, menys Europa, més divisió i més embolic. No ens ho podem permetre".
 13:44 
 13:36 Mariano Rajoy afirma que els vots al PP són útils, serveixen per defensar la llei i alhora apunta  que han estat clau per evitar el "disbarat" del procés català i han permès que s'hagi aplicat el 155.
 13:36 Albert Rivera diu que el procés «ha despertat l'orgull de ser espanyols de Catalunya»; informa Pep Martí. 
 13:31 El líder del PP destaca a Salou que el procés "ha fet molt mal a les persones i a l'economia catalana" i remarca que en aquestes elecions hi ha en joc els interessos dels catalans.
 13:31 
 13:31 La CUP adverteix que el 155 serà "una broma" si guanyen els unionistes. L'exdiputada Anna Gabriel exigeix al PP que deixi "d'amagar la seva merda darrere banderes". Ho explica Aida Morales
 13:28 Rajoy apunta que "el 155 ja ha deixat de ser un fantasma jurídic i ja és una realitat". El líder dels populars etziba que ara tothom sap què és el que no ha de fer perquè s'activi.
 13:29 Miquel Iceta agraeix a Zapatero la retirada de les tropes d'Iraq, el matrimoni gai, la llei de memòria històrica, "l'obsessió" per la igualtat de gènere i la llei de dependència.
 13:27 Forcadell agraeix a Sáenz Santamaría que confirmi que "no hi ha separació de poders" a l'Estat. En el mateix míting d'ERC, a Mataró, Rufián replica Josep Borrell, que va defensar "desinfectar" el país, recordant als GAL: "El millor desinfectant és la calç viva i cal escoltar sempre els experts". Ho explica Roger Tugas.
 13:25 Rajoy remarca que els independentistes van crear el caos i que la solució a aquest "despropòsit" ja ha començat i en els pròxims dies "tindrem una magnífica oportunitat de recuperar la tranquil·litat, la convivència i respecte".
 
 13:19 Mariano Rajoy agraeix la "resitència" dels populars a Catalunya "perquè en els moments difícils qui hi ha, és el PP"
 13:18 Miquel Iceta ha criticat que s'expulsi els socialistes d'algunes alcaldies pel seu suport a l'article 155, però no ho han aconseguit a Blanes i Terrassa. "Que s'ho vagin traient del cap. Nosaltres no som una anècdota, no som una moda, venim de lluny i anem molt més lluny encara", reivindica.
 13:18 Albiol assegura que Rajoy representa la «democràcia» i Puigdemont el «fanatisme». El candidat del PP agraeix al president del govern espanyol l'aplicació del 155: "Avui els catalans seguim sent espanyols". Informa Isaac Meler. 
 13:17 Pedro Sánchez defensa l'aval socialista al 155, però es desmarca de Mariano Rajoy: "Pocs instruments tenia l'Estat per fer front al desafiament independentista". 
 13:14 Xavier Domènech carrega indignat contra la "desinfecció" defensada per Josep Borrell i avalada pel PSC i "l'escapçament" d'una part del país que celebra el PP: "Vergonya!" 
 13:13 Pedro Sánchez: "Demanem el vot útil per formar un govern útil per a la concòrdia, la convivència i la reconciliació entre els catalans".
 13:11 Xavier Domènech, cap de llista dels "comuns", des d'un míting a Blanes: "Som aquells que podem transformar la situació d'atzucac on han situat el país"
 13:12 Pedro Sánchez elogia Zapatero després de les seves diferències sobre el lideratge del PSOE, i li demana: "Que em vegis sempre com un socialista orgullós de les conquestes que hem aconseguit".
 13:10 El cap de llista de Catalunya en Comú, Xavier Domènech, reivindica que governar a partir del 21-D seria la garantia per impulsar "el canvi" a Espanya 
 13:06 El candidat del PP a la presidència de la Generalitat diu que és cert el 21-D va de "Rajoy i Puigdemont" perquè el popular "presenta la democràcia i Puigdemont el fanatisme, per això som millors que ells".
 13:03 Zapatero reivindica que "les coses es van complicar molt en aquests quatre mesos perquè no hi ha un govern socialista a Espanya ni a Catalunya", i defensa que tenir-lo als dos llocs són l'única via per reconstruir "el pluralisme i la convivència".
 13:04 Crits de "presidente" quan Albiol diu que Rajoy ha obligat Puigdemont "a marxar a més de 1.000 quilòmetres perquè té por del president del govenr espanyol". 
 13:04 El líder d'IU, Alberto Garzón, assegura que el PP, el PSOE, Convergència i Ciutadans "no són tan diferents" a l'hora de fer polítiques que perjudiquen les classes treballadores 
 13:03 Zapatero ressalta que la comunitat internacional només està d'acord en una cosa sobre Catalunya: "Ningú ha considerat ni seriós ni admissible la declaració d'independència".
 12:58 Zapatero afirma que la democràcia és unió i no divisió: "Afortunadament la democràcia ja va deixar clar que cap home pot estar por sobre de la llei. Primer les lleis i després la voluntat dels homes".
 12:57 Albiol diu que Rajoy és el principal referent i principal actiu del partit i que par això és important que estigui a Catalunya fins a l'últim dia de campanya. També reafirma que ho és perquè "ha aplicat l'article 155" i això ha permès que avui "els catalans puguem seguir sent espanyols".

 
 12:55 
 12:55 
 12:54 
 12:54 Albert Rivera demana a tots els unionites que concentrin el vot en Cs "per evitar que passi com al Regne Unit amb el Brexit".
Entrades anteriors »
Miquel Iceta a l'arribada al míting central del PSC al 21-D | PSOE
Jordi Bes
01/01/1970
Els militants i simpatitzants aborden l'expresident Zapatero, Sánchez i Iceta a cop de "selfie" quan s'acaba el míting central del PSC al 21-D
Xavier García Albiol, cap de llista del PP | Adrià Costa
Esteve Plantada
01/01/1970
El cap de llista de PP a les eleccions del 21-D tria "El caçador" de Michael Cimino, Fernando Aramburu i Almudena Grandes, "CSI" i les cançons d'Enrique Iglesias
Carles Riera, candidat de la CUP | Adrià Costa
01/01/1970
El candidat de la CUP insta les forces "republicanes" a desplegar la declaració del 27 -O i aplicar la llei de transitorietat | Recalca que si cal assumiran "responsabilitats" de Govern i demana als "comuns" abandonar "el terreny fictici de l'equidistància" | Afirma que Puigdemont respon a una "realitat més lliure" que el "peix al cove" del PDECat
Mariano Rajoy i Xavier García Albiol en un acte de campanya a Badalona | PPC/Job Vermeulen
Isaac Meler | 11 comentaris
01/01/1970
El candidat del PP visita un magatzem de Càritas inaugurat per ell mateix en la seva etapa com alcalde de Badalona
El gat xinès al local de la CUP. | Adrià Costa.
Aida Morales
01/01/1970
Bromes i comentaris distesos omplen la recta final de la campanya, sense que als cupaires els preocupin els resultats de les enquestes