memòria històrica

Vergonyes nacionals: botiflers, colonialistes i franquistes

El llibre “Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes” aplega un llistat dels catalans que potser valdria més oblidar

El virrei Amat que massacrava maputxes, els traficants d'esclaus amb carrers dedicats, l'impulsor del "leridanismo" i els espies de Franco, entre els més destacats

| 20/03/2016 a les 20:30h
Arxivat a: Societat, història, memòria històrica, franquisme, colonialisme, esclavisme
Ruta de les «perles catalanes» al centre de Barcelona | «Perles catalanes»
Aquesta notícia es va publicar originalment el 20/03/2016 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Enmig dels esforços per recuperar la memòria històrica, ens arriba un llibre que recupera l’altra memòria nostrada, la que potser valdria més oblidar, però que hem de tenir present mentre la major part de monuments, carrers i places del país estiguin lliurades, encara, no pas a les glòries, sinó a les vergonyes nacionals.

Jordi Avià, Salvador Avià i Joan-Marc Passada, divulgadors i activistes culturals, han recollit
a Perles catalanes. Tres segles de col·laboracionistes (Viena) un llistat ben farcit d’espies al servei de l’enemic, botiflers proborbònics, criminals colonialistes, falangistes de les hores de triomf, franquistes de diversos matisos i polítics varis. El llibre és una altra manera de capbussar-se en la història dels catalans amb dades documentades i un bon raig d’humor. Us n’oferim un tast, sobretot dels espècimens menys previsibles i coneguts. A més, és possible descobrir aquests personatges sobre el terreny a través d'una ruta guiada.

Una estació pel virrei, un palau per la virreina

Virrei Amat és el nom d’una estació de metro de la línia 5 de Barcelona. Però quin personatge s’amaga darrera d’aquest nom tan quotidià? Manuel d’Amat i de Junyent va viure entre 1704 i 1782, i entre aquestes dues dates en va fer molta de feina, però no gaire de bona, si ens atenem al que ens expliquen els autors. Amat va fer carrera a la cort de Felip V fins esdevenir un dels principals funcionaris de l’imperi colonial. Com a president de l’Audiència de Xile, va reprimir els maputxes sense manies. Després va ser destinat al Perú, on va fer el mateix amb els quítxues. Això sí, amb el detall d’anomenar un cos repressiu que va fundar amb el nom de la Mare de déu de Montserrat. Quan va tornar a Barcelona, es va casar amb Maria Francesca Fivaller i es van instal·lar tots dos a l’actual Palau de la Virreina.

Colonitzadors i esclavistes

El capítol d’esclavistes nostrats està atapeït de figures il·lustres. Un dels més rellevants és Miquel Biada (1789-1848), fill de Mataró, un comerciant que es va allistar al cos de voluntaris espanyols per combatre els independentistes veneçolans i que després es va refugiar a Cuba, on es va enriquir comerciant i explotant terres. Quan es va plantejar el tema de l’abolició de l’esclavitud, Biada fou un dels més contraris.Va ser el promotor de la línia fèrria Barcelona-Mataró, motiu pel qual a la ciutat del Maresme hi té de tot: carrers, places, escoles, a banda d’homenatges periòdics.

Hi ha en aquest apartat noms per triar i remenar. Com Josep Vidal i Ribas, colonialista i traficant d’esclaus, de Sant Feliu de Llobregat, on té un carrer, com també en té un a Esplugues, a més d’un nom de barri, Can Vidalet, en una zona on la seva família fou propietària. També es fa menció d’un seguit d’entitats impulsades per llinatges catalans que es van destacar en el combat contra la independència de Cuba… i contra l’abolició de l’esclavitud.

Una entitat molt destacada en el front proesclavitud fou la Lliga Nacional Antiabolicionista, creada el 1872. Hi havia insignes figures de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, el Col·legi d’Advocats, el Foment del Treball, l’Institut Industrial. Allò era la societat civil en ple. En formaven part el qui fou alcalde Rius i Taulet, el banquer Evarist Arnús, Eusebi Güell…

Cacics anticatalanistes

De molt abans de la Guerra Civil, trobem també personatges reconeguts. Com Alfons Sala, el comte d’Ègara que es pot veure al nomenclàtor de Terrassa. Sala fou un empresari tèxtil i un monàrquic dels anys de la Restauració, enemic declarat del catalanisme i exponent del caciquisme més tradicional durant el regnat d’Alfons XIII. Amb sintonia amb ell trobem noms com el baró de Viver o el baró de Fígols.

Un “separatista”… de Lleida

Hi apareixen en el llistat de noms tots els matisos del franquisme. Noms com els de Carles Trias i Bertran, Josep Ribas Seva, Robert Bassas Figa, mereixen una menció especial. Foren destacats dirigents de la Falange i les Perles catalanes els dediquen a tots unes ratlles. Hi ha també espai pels espies al servei de Franco, des de Josep Pla a Carles Sentís.

Però hi ha casos especials, com el d’Eduard Aunós (Lleida, 1894-Lausana, 1967). Fou un jove militant catalanista de la Lliga, arribant a secretari de Cambó –que també té un capítol al llibre-, però aviat va encarrilar la seva carrera cap al feixisme espanyol, primer amb la dictadura de Primo de Rivera i després amb la franquista. Com a ministre de Justícia, va impulsar la Causa General contra la “dominación roja”. Aunós fou un dels impulsors de l’anomenat “leridanismo”, un moviment de la dreta lleidatana que volia separar les comarques de Ponent de Catalunya. Aquest Aunós era tan analfabet que va arribar a afirmar que el català de Lleida era un dialecte entre el català i el castellà. Aunós encara té un polígon d’habitatges a nom seu.

Un nom que convé citar pel caràcter especialment menyspreable que va delatar és el de Miquel Utrillo i Vidal (1915-90), fill del famós pintor. L’Utrillo i Vidal fou periodista i després del 1939, es va dedicar a fer de testimoni de l’acusació en molts processos, inclòs el que es va fer contra l’inofensiu Folch i Torres. Fou l’autor d’una columna al diari Solidaridad nacional on posava a caldo a persones que no es podien defensar, sobretot del món cultural. Es titulava “Fantasmones rojos” i etzibava contra Pau Casals, Bosch Gimpera o Pompeu Fabra.

La "secció" nord-catalana

Els autors han inclòs dos noms importants de la Catalunya del Nord. Un és Alfons Miàs, que va ser un activista a favor de la llengua catalana, però d’idees molt reaccionàries. Va mostrar simpatía per la Catalunya dels anys de la República i va ajudar alguns exiliats de la guerra. Però durant l’ocupació alemanya de França, es va adherir al règim del mariscal Pétain, aliat de Hitler, i el 1945 es va haver d’exiliar i es va refugiar a Figueres.

Robert Brasillach (1909-45) és un altre figura destacada, molt similar ideològicament a Miàs. Considerat un escriptor important, va ser també pétainista i pronazi. Fins i tot va escriure articles delatant a persones que després la Gestapo detenia. El 1945, fou processat i ni la carta que un seguit de personalitats (Jean Cocteau, Albert Camus) va enviar al general De Gaulle no el van salvar de l’afusellament.  

"Conèixer i assumir el passat"

Com en tota llista, hi ha noms que poden ser polèmics. S’hi esmenta Jaume Vicens Vives, de qui es recorden els seus escrits pronazis dels anys en què Hitler guanyava la guerra. També apareixen diversos polítics actuals en un apèndix.

Jordi Avià, un dels tres autors, explica a NacióDigital que “volem que es conegui tot el nostre passat, que s’assumeixi, no amb voluntat higienista de netejar els carrers i treure els monuments a determinats personatges, sinó explicant-los de manera completa i obrint un debat”. Per Jordi Avià, “un país nou implica també parlar de manera crítica del nostre passat”.

Sobre l’apèndix referit a diversos polítics actuals (Carme Chacon, Miquel Roca…), Avià diu que “es tracta de dirigents que neguen el dret a decidir i, per tant, representen una continuïtat postcolonial, i la perspectiva colònia/metròpoli la considerem molt útil per explicar la situació de Catalunya”.
 

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

També us pot interessar

 

COMENTARIS

Això és fer memòria històrica
Anònim, 20/03/2016 a les 21:06
+40
-6
Benvinguts aquests llibres que intenten completar el passat.
De personatges d'una sola peça potser n'hi hagi pocs...
Bé,s'ha de mirar desde el moment històric tots els casos
Anònim, 20/03/2016 a les 21:06
+27
-10
Dels primers borbónics és sabut que si ho eren era perque creien que Felip d'Anjou retornaria el Rosselló al Principat,per exemple.També és coneguda la tradició monarquica catalana,perduda degut al centralísme borbónic mateix i el conseqüent resultat forçat,de sobres és conegut l'esperit cristià de la terra i que tans de mal de caps va provocar en la Guerra civil forçant a molts catalans de la ceba a passar-se de bandol per salvar la pell,com també durant el franquisme haver de jugar a la puta i la ramoneta mentres financianaven el taranna económic del pais.No s'hi val acusar a uns i fer creure que els altres son bons catalans i els únics com sol adoctrinar l'esquerra.
VilaJuïga (Països Catalans)
Eladi Capllong, 20/03/2016 a les 21:28
+22
-34
Molts de noms hi manquen, molts de noms hi sobren.
Un llibre "políticament correcte" és un llibre fals, o, si més no, un llibre ple de falsedats.
M'agradaria veure què haurien fet els autors d'aquest llibre en situacions difícils, on hom no sabia que més tard les posicions preses, sovint per anar contra els jacobins al nord i contra els "murcians" al sud, i a favor de la causa catalana, et catalogaria de "nazi" i de "franquista".
Això no és història com cal. Això és ésser un destraler.
Home!
Anònim, 20/03/2016 a les 22:06
+35
-7
I no ens oblidem dels trepas col·laboracionistes que van de democrates com en Felipe Gonzalez, el Guerra, en Carrillo, Roca Junyent i altres de tan negra trajectòria.
nomes hi ha un cami
Anònim, 20/03/2016 a les 22:53
+28
-7
Certament es el llibre que compraré per sant Jordi, precisament el que fan els autors d'aquests llibres es una "purga" historica que crec es molt sana i necessaria per tirar endavant, tots els paisos tenen les seves "betes noires" i Catalunya no es excepció, jo penso que els noms dels carrers i monuments necessiten ser examinats i els personatges que no demostran estar a la alsada d'un nivell etic dons fora, aixi de facil, "name and shame" com diuen els anglesos. Si jo visques al carrer virrei Amat, o el carrer Biada a Mataró, despres de llegir les vides d'aquests impresentables, em faria vergonya dir que visc en un carrer en el seu nom!
Si Duran i Lleida
Anònim, 20/03/2016 a les 23:52
+38
-6
Tindrian de tenir un paper destacat amb aquest llibre juntament amb el Sr. "freixinet "
hmm
Tomppa, 21/03/2016 a les 06:23
+13
-11
Premisis falses porten a unes conclusions estranyes. Majoria de persones durant regims nazis no sabien que passaven i segur que aquelles de Catalunya nord nomes eren contra unitat d'una franca gran i lliure i pensaven que alemanys son mes dignes ? Sense context d'epoca es dificil saber res ?
Perquè no?
Anònimus, 21/03/2016 a les 08:41
+22
-4
Perquè no "amb voluntat higienista de netejar els carrers i treure els monuments a determinats personatges" ?
Espero que ho posin en context
Anònim, 21/03/2016 a les 08:57
+14
-14
Ser franquista quan la República s'havia demostrat un desgavell des del mateix 14 d'Abril, no és tan incomprensible i condemnable. Ser-ne el 1960 sí, clar.
Som de vòmit
Jordi M, 21/03/2016 a les 09:00
+9
-13
Nordcatalans defensors de la nostra llengua però que eren 'molt reaccionaris'. No tinc paraules.
Sense dades prescises.
Anònim, 21/03/2016 a les 09:56
+31
-0
A Verdú ( Lleida ) al entrar els nacionals, el meu pare, delegat de la reforma agraria, ja habia fugit destí l'exili, peró el Xisto i el venido del Lluiset no van vulguer fugir , ja que poc s'habien destacat.Doncs quatre o cinc falanjistes, El Salvet, El Catè ,El Russio i El Felonet, mort recenment, contaven ells mateixos que quan la cadira , de tant pegar es va fer trossos,va continuar rematan-los amb els barrons, això al cementiri de Târrega. El fill del Venido del Lluiset i la seva mare s'en van anar a viure a Valencia; els familiars del Xisto n'hi ha a Centro amèrica.
Bueno...
Anònim, 21/03/2016 a les 16:02
+14
-20
Algo que faltaba por descubrir.
No solo los castellanos colonialistas fueron a América con Colón a masacrar indígenas.
No solo castellanos estuvieron en contra de los Austrias en 1714.
No solo castellanos estuvieron con Franco en la guerra civil.
No solo los castellanos eran fachas.
Alguien tenía que contar la historia tal y como es.
Igual dentro de unos años, hemos de arrepentirnos de los actuales elegidos para gobernarnos ahora
Odi
Anònim, 21/03/2016 a les 18:34
+10
-15
Un llibre sectari fet des de la més profunda incultura a on es fa una llista de catalans (unionistes) dolents obviant els diferents contextes històrics i fent una anàlisi molt simplista, per al consum d'un públic semi-analfabet i radical. Segur que aconsegueix el seu objectiu, unes vendes considerables amb el recolzament de les biblioteques municipals i d'altres organizacions públiques i privades de Catalunya, que ja tancarem algun altre hospital si manquen calers. D'altra banda, quan es nega la fractura de la societat catalana i després es promocionen llibres com aquest, l'exercici d'hipocresia ja és màxim. Però be, continueu per aquest camí que quan comencin les garrotades de veritat ja us ho trobareu.
manía persecutoria
tururu, 22/03/2016 a les 08:05
+4
-6
Libro con cierto tufillo a la ya clásica sospecha de las listas de "catalanes buenos y catalanes malos".... un claro ejemplo de la actitud aferrima indepndentista de "caza de brujas" con aquellos DISIDENTES del pensamiento único indepe.

El mejor regalo para aquel ignorante de la historia, que solo puede asimilar esta con culebrones al estilo NISSAGA DE PODER donde la ira el odio y la envidia son el único motivo de fondo de dicha publicación.

Más sorprendente resulta que un indepe dote de credibilidad según que pasajes de este libro, pero que ignore otros hechos infimimamente mejor documentados porque estos pongan en entredicho la imaginaria indepe.

En fin, buen libro para calentarse si uno vive debajo de un puente o en la miseria de ideas
Per fi, un llibre d'alçada
Doctor Cat, 22/03/2016 a les 08:21
+2
-1
El llibre que han escrit els meus deixebles no és d'història, ja que no hi aporta cap nova tesi desconeguda. Tot el què hi surt se sabia ja. Calia però destacar-ho perquè no podem seguir tenint carrers i places d'anònims malvats que van fer alguna bondat. Preferim el "name and shame" (assenyala i avergonyeix) dels catalans que no es mereixen ni plaques ni peanyes.
Barbars
Tamboriler, 22/03/2016 a les 17:30
+4
-0
No oblidem a l"esclavista Antonio Lopez amb el seu monument infame
.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
A Catalunya cada any s'utilitzen 892 milions de tovalloletes | Adrià Costa
Guillem Genovès | 12 comentaris
01/01/1970
Les depuradores pateixen avaries per culpa de les tovalloletes llençades al vàter, que embussen les instal·lacions | Aigües de Barcelona impulsa una campanya per conscienciar d'aquest mal hàbit
Carles Puigdemont, abans del discurs on va renunciar a convocar eleccions | Adrià Costa
Roger Tugas | 7 comentaris
01/01/1970
Diverses fonts recorden que el president va justificar en una reunió a l'Auditori del Palau de la Generalitat que convocaria eleccions perquè tenia certeses que l'Estat provocaria violència | Segons va explicar, l'objectiu seria provocar incidents dels que culparia la CUP i Arran i, a partir d'això, intervenir amb l'exèrcit, si calia
01/01/1970
El suplement "Russia Beyond The Headlines" finançat pel Kremlin es va imprimir i distribuir fins l'any passat, tal com informa "eldiario.es"
Els assistents reclamant la llibertat dels presos polítics a l'acte a la presó Model. | ACN
01/01/1970
“42 anys després de la mort del dictador l’Estat té deu presos polítics", recorda el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri
Una escena de la magnífica «Viaje al fin de la noche» | Alba Muñoz
01/01/1970
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona "Viaje al fin de la noche", la darrera peça de la trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva
Oriol Junqueras i Carles Puigdemont, en una sessió al Parlament | Adrià Costa
01/01/1970
Junts per Catalunya i ERC ja negocien el paper del president i del vicepresident en cas de victòria electoral, i aposten per restituir-los | En cas que els dos estiguin privats de llibertat, s'investiria un nou cap de l'executiu i d'aquí que aparegui el nom de Marta Rovira
Un dels cuiners del Fòrum Gastronòmic, en plena feina | J.M. Gutiérrez
01/01/1970
Recull de les millors imatges de J.M. Gutiérrez
Un cartell a la conselleria de Justícia, demanant l'alliberament de Mundó | Twitter @oburgada
01/01/1970
El conseller de Justícia reclama una "victòria inapel·lable" el 21-D
L'hotel Iberostar que obrirà el gener a la plaça Catalunya | Adrià Costa
01/01/1970
En els pròxims mesos es multiplicaran les inauguracions d'establiments turístics que es van salvar de la moratòria del govern d'Ada Colau
Robert Muggah | Adrià Costa
01/01/1970
El politòleg i urbanista opina que "les nacions no poden reduir-se a fronteres rígides, són una expressió diària de «consentiment»|El fundador de l'Institut Igarapé i un dels principals ponents de l'Smart City Expo explica que els grans reptes de les ciutats del futur seran les migracions i l'ús de la tecnologia en temps real
Vladimir Putin i Mariano Rajoy | Europa Press
01/01/1970
Els interrogants creixen per la magnitud de les afirmacions i per la manca de concrecions | El govern espanyol haurà d’acabar fonamentant la denúncia de la ingerència russa si no vol caure en el descrèdit a Europa i a Catalunya
Manifestació per la llibertat dels presos polítics | Adrià Costa
01/01/1970
Puigdemont, Junqueras i la resta del Govern poden formar part de les llistes i ser escollits sense problemes | L’assistència als plens dependria de permisos penitenciaris i només perdrien l’acta en cas de ser inhabilitats
Pep Palau | Adrià Costa
01/01/1970
Del 19 al 21 de novembre, Girona torna a convertir-se en un gran referent de la cuina amb la celebració del Fòrum Gastronòmic | "El restaurant del futur serà sostenible o no serà", afirma el director del certamen
Una sessió del cicle de cinema per a infants El Meu Primer Festival | El Meu Primer Festival
01/01/1970
NacióDigital recomana la Fira del Pa i de la Xocolata, el Meu Primer Festival de Cinema, el Temporada Alta, el Dau 2017, i el festival Som Cultura a Girona