20
de març
del
2016
Actualitzat
el
21
de març
a les
23:51h
Més a prop de ser un músic de la banda de Patti Smith –de fet, ho va ser per uns minuts en un concert– que un autor de gènere, Jo Nesbø (Oslo, 1959) arriba amb botes de caminar per la muntanya, camisa texana oberta i samarreta de cotó blanca. D'ulls clars i aspecte nòrdic comme il faut, amb parla pausada i afable i educació exquisida. És un dels escriptors de més èxit del moment i un dels més aclamats –fins al punt que Michael Fassbender serà el rostre Harry Hole en l'adaptació que es prepara per al cinema el 2017–, i així el reconeixen més 25 milions de llibres venuts i centenars de milers de lectors escampats arreu.
Però, lluny de la fanfàrria mediàtica que envolta estrelles de la literatura internacional, Jo Nesbø actua com si no fos una bèstia literària, tot i que ho és, per mèrits propis. Aquest 2016 torna amb un nou thriller trepidant, la nova entrega –la desena– protagonitzada per un dels detectius més famosos del món, Policia (Proa / Roja y Negra), que arriba després de l'èxit obtingut amb L'espectre. La trama mostra un assassí que assetja els carrers d'Oslo, i que no té pietat dels agents de policia, massacrats a les escenes dels crims que ells mateixos van investigar. La novel·la, molt lligada al final dramàtic de l'anterior, juga amb l'absència de Harry Hole en bona part del llibre.
L'absència de Hole i la sensació que produeix
"La seva absència fa més interessant i potent la seva presència", afirma Nesbø. "Harry Hole s'ha convertit en un personatge místic, una mica com el Tauró de la pel·lícula d'Spielberg", explica. De fet, la no presència és un reforçament que alimenta la trama de la novel·la, "una estratègia que utilitzo, també els rumors sobre què li està passant". A Policia són els altres personatges qui van explicant què passa amb Hole, una manera eficaç de descriure'l sense veure'l a través de les paraules.
"Aquesta és la meva feina com a escriptor: manipular, que el lector no hagi de creure necessàriament allò que hi ha a les primeres pàgines del llibre". La tècnica d'ocultament del protagonista ja ha estat utilitzada en altres llibres cèlebres, com El Gran Gatsby. "De fet, al final, quan coneixes en Gatsby, no és un personatge tan gran com havies imaginat, i l'aparició crea un anticlímax no desitjat –raona Nesbø–, cosa que espero que no passi amb aquest llibre, per descomptant".
Un assassí que lluita contra el sistema
"Sembla que a la societat escandinava ja ningú lluita contra la injustícia social", explica l'autor, indignat per aquest immobilisme. Paradoxalment, "sembla que els únics revolucionaris que queden són els criminals". A Policia, l'assassí "és un personatge que lluita contra el sistema", focalitzat en el cos policial. Més enllà d'aquesta lectura amb càrrega crítica, aquesta novel·la té el mateix tema que bona part dels altres llibres de l'autor, però encara amb més força: l'Amor i l'Assassinat.
"A les novel·les, essencialment, hi ha dos temes bàsics: les relacions que establim enter pare/fill i assassinat/amor", explica. Uns temes que encara tenen corda a l'univers de Harry Hole. En aquest sentit, la pregunta és obligada: ha arribat el moment de jubilar el detectiu? "Molt sincerament, ho dubto", somriu Nesbø. "Però tampoc no crec que tingui vida eterna!". El que sí assegura l'autor és que, un cop bo i mort, no el ressuscitarà. Res a veure a mb les estratagemes d'altres mestres amb detectiu de capçalera, com Sir Arthur Conan Doyle, per exemple.
Harry Hole, un personatge nascut en un trajecte d'avió
Però, com va sorgir el seu cèlebre personatge, conegut i admirat arreu del món? "La idea de Harry Hole va néixer en un vol d'Oslo a Sidney", explica. "Hi havia una editorial a Oslo, on treballava una amiga, que volia material i em va proposar d'escriure alguna cosa". Nesbø tenia al cap una novel·la i va fer una prova pilot. "Volia fer una història simple, d'on va sortir el detectiu. També haig de dir que, aleshores, no sabia que seria publicat ni que seria una sèrie". Ni que tindria aquest èxit de magnitud mundial.
"Aquell Harry Hole era una combinació d'alguns caràcters de ficció i reals. Va ser un personatge creat per instint, no de manera analítica". L'autor simplement volia que fos una porta d'entrada per als lectors. "Però al tercer llibre, em vaig adonar que hi ha havia molt més en aquest personatge del què havia planejat". Nesbø tenia entre mans un personatge molt interessant. "Té un caràcter humà complex, perquè els humans som molt complexos. I ara també té més dilemes morals, una cosa que m'ha servit per desenvolupar aquests dilemes morals amb les lectors".
Malgrat això, Nesbø intenta mantenir-se allunyat dels fans que té el detectiu. "Odio estar en contacte amb els lectors", afirma, encara que soni estrany. "El meu treball és matèria privada. M'agrada estar sol a la meva habitació, jo i les meves històries". En aquest sentit, l'autor té una sensació molt estranya "quan parles amb gent i és com si haguessin estat amb mi en aquella habitació", diu. "Tinc por que el contacte amb els lectors em corrompi les històries", i per això ho evita. "No sento lleialtat als lectors. Escriure intentant complaure els lectors no porta a res de bo". La fórmula funciona, i Policia n'és una nova mostra, impecable.
Però, lluny de la fanfàrria mediàtica que envolta estrelles de la literatura internacional, Jo Nesbø actua com si no fos una bèstia literària, tot i que ho és, per mèrits propis. Aquest 2016 torna amb un nou thriller trepidant, la nova entrega –la desena– protagonitzada per un dels detectius més famosos del món, Policia (Proa / Roja y Negra), que arriba després de l'èxit obtingut amb L'espectre. La trama mostra un assassí que assetja els carrers d'Oslo, i que no té pietat dels agents de policia, massacrats a les escenes dels crims que ells mateixos van investigar. La novel·la, molt lligada al final dramàtic de l'anterior, juga amb l'absència de Harry Hole en bona part del llibre.
L'absència de Hole i la sensació que produeix
"La seva absència fa més interessant i potent la seva presència", afirma Nesbø. "Harry Hole s'ha convertit en un personatge místic, una mica com el Tauró de la pel·lícula d'Spielberg", explica. De fet, la no presència és un reforçament que alimenta la trama de la novel·la, "una estratègia que utilitzo, també els rumors sobre què li està passant". A Policia són els altres personatges qui van explicant què passa amb Hole, una manera eficaç de descriure'l sense veure'l a través de les paraules.
"Aquesta és la meva feina com a escriptor: manipular, que el lector no hagi de creure necessàriament allò que hi ha a les primeres pàgines del llibre". La tècnica d'ocultament del protagonista ja ha estat utilitzada en altres llibres cèlebres, com El Gran Gatsby. "De fet, al final, quan coneixes en Gatsby, no és un personatge tan gran com havies imaginat, i l'aparició crea un anticlímax no desitjat –raona Nesbø–, cosa que espero que no passi amb aquest llibre, per descomptant".
Un assassí que lluita contra el sistema
"Sembla que a la societat escandinava ja ningú lluita contra la injustícia social", explica l'autor, indignat per aquest immobilisme. Paradoxalment, "sembla que els únics revolucionaris que queden són els criminals". A Policia, l'assassí "és un personatge que lluita contra el sistema", focalitzat en el cos policial. Més enllà d'aquesta lectura amb càrrega crítica, aquesta novel·la té el mateix tema que bona part dels altres llibres de l'autor, però encara amb més força: l'Amor i l'Assassinat.
"A les novel·les, essencialment, hi ha dos temes bàsics: les relacions que establim enter pare/fill i assassinat/amor", explica. Uns temes que encara tenen corda a l'univers de Harry Hole. En aquest sentit, la pregunta és obligada: ha arribat el moment de jubilar el detectiu? "Molt sincerament, ho dubto", somriu Nesbø. "Però tampoc no crec que tingui vida eterna!". El que sí assegura l'autor és que, un cop bo i mort, no el ressuscitarà. Res a veure a mb les estratagemes d'altres mestres amb detectiu de capçalera, com Sir Arthur Conan Doyle, per exemple.
Harry Hole, un personatge nascut en un trajecte d'avió
Però, com va sorgir el seu cèlebre personatge, conegut i admirat arreu del món? "La idea de Harry Hole va néixer en un vol d'Oslo a Sidney", explica. "Hi havia una editorial a Oslo, on treballava una amiga, que volia material i em va proposar d'escriure alguna cosa". Nesbø tenia al cap una novel·la i va fer una prova pilot. "Volia fer una història simple, d'on va sortir el detectiu. També haig de dir que, aleshores, no sabia que seria publicat ni que seria una sèrie". Ni que tindria aquest èxit de magnitud mundial.
Jo Nesbø. Foto: Adrià Costa
Malgrat això, Nesbø intenta mantenir-se allunyat dels fans que té el detectiu. "Odio estar en contacte amb els lectors", afirma, encara que soni estrany. "El meu treball és matèria privada. M'agrada estar sol a la meva habitació, jo i les meves històries". En aquest sentit, l'autor té una sensació molt estranya "quan parles amb gent i és com si haguessin estat amb mi en aquella habitació", diu. "Tinc por que el contacte amb els lectors em corrompi les històries", i per això ho evita. "No sento lleialtat als lectors. Escriure intentant complaure els lectors no porta a res de bo". La fórmula funciona, i Policia n'és una nova mostra, impecable.